Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre del 2010 ha aprovat la següent:

llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració

Exposició de motius

L’estancament del creixement econòmic nacional, agreujat pel context de crisi de caràcter internacional, i les repercussions que té sobre el benestar de la ciutadania evidencien la necessitat de reforçar les accions inicialment previstes a la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, amb l’adopció de noves mesures més adaptades a una realitat econòmica i social canviant. D’altra part, algunes de les disposicions d’aquesta darrera Llei contenien mesures de caràcter excepcional i d’aplicació temporal, fet pel qual ja no són vigents al dia d’avui i, per tant, insuficients per contribuir a superar la situació tan difícil que planteja el marc econòmic actual. Aquestes consideracions han portat a valorar positivament l’adopció d’un nou text legislatiu que, tot i que reprèn algunes de les mesures de la Llei referida, modifica i amplia el contingut i l’abast de les accions que preveu.

La situació econòmica actual posa de manifest que és imprescindible un nou model econòmic, més sostenible, sustentat en el capital humà, la competitivitat i el coneixement, amb l’objectiu de garantir el benestar dels ciutadans actuals i encarar, amb bones perspectives, el futur de les noves generacions. Aquest nou model no ha d’implicar, però, la desaparició dels sectors més tradicionals de l’economia andorrana, sinó que n’ha de fomentar la modernització mitjançant l’ús de les noves tecnologies, la innovació i la recerca com a factors essencials per augmentar la productivitat i la competitivitat de les empreses andorranes.

La conjuntura actual imposa també l’aplicació rigorosa del principi d’austeritat pel que fa a la racionalització de la despesa de funcionament de l’Administració general i de les entitats parapúbliques.

Aquest text legislatiu recull mesures i disposicions que, necessàriament, han de modificar alguns aspectes de les regulacions actuals, així com el seu desplegament reglamentari per a la consecució dels objectius determinats.

Capítol primer. Promoció de l’activitat econòmica i social

Article 1

Promoció i reactivació de l’activitat econòmica i social

1. El Govern ha d’informar de l’existència de l’estatus de resident passiu al Principat d’Andorra i del marc legislatiu que el regula, fent-ne una difusió adequada.

2. El Govern ha de crear paquets turístics de la marca Pirineus, sempre que sigui possible juntament amb els nostres veïns.

3. El Govern ha de posar en marxa polítiques de formació ocupacional, reals i efectives, que ajudin a assolir un estatus d’ocupació del 100%.

Article 2

Contractació pública d’empreses andorranes

1. El Govern, els comuns, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques han d’establir les mesures necessàries per tal de prioritzar la contractació d’empreses i de professionals d’Andorra en tots els processos de contractació mentre no hi hagi acords que permetin que les empreses i els professionals andorrans puguin ofertar els seus productes o serveis a l’exterior en igualtat d’oportunitats.

2. El Govern ha de desenvolupar una campanya de sensibilització respecte dels beneficis i els avantatges de comprar i contractar serveis a empreses i professionals nacionals.

Article 3

Prevenció i lluita contra l’intrusisme

1. El Govern ha de prendre les mesures oportunes i ha de desenvolupar els mecanismes necessaris en matèria de prevenció i lluita contra l’intrusisme empresarial, entenent que existeix intrusisme empresarial quan una persona física o jurídica, resident o no resident, du a terme activitats comercials, industrials o professionals al país, sense gaudir de les autoritzacions administratives escaients.

2. Quan una conducta infractora, sigui per acció o per omissió, es qualifica com a intrusisme empresarial, se sanciona amb una multa econòmica per un import de 3.000 a 12.000 euros, i també se suspèn immediatament l’activitat no autoritzada. Per establir la graduació de la sanció es tenen en compte diversos factors:

a) el risc per a la salut,

b) la quantia del benefici obtingut,

c) el grau d’intencionalitat,

d) la repercussió social, i

e) la generalització de la infracció i la reincidència.

3. Quan la infracció comesa és per la forma de l’activitat comercial que es du a terme o pels productes comercialitzats, les sancions imposades comporten el comís i la pèrdua dels productes objecte de l’activitat comercial de què es tracta. El destí o el tractament dels productes comissats es fa d’acord amb el que dicta la legislació vigent al Principat per a casos anàlegs o similars.

4. Quan la persona física o jurídica responsable de la conducta infractora no és resident a Andorra, l’Administració exigeix una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció en concepte de dipòsit que garanteix el cobrament. En cas de no poder fer front al dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.

Article 4

Declaració de prestació de serveis

1. Quan una persona física o jurídica no establerta a Andorra hi presta serveis que comporten el desplaçament de professionals o assalariats en territori andorrà, ha de declarar a la Duana Andorrana, en el moment de l’entrada, la naturalesa dels serveis que es vénen a prestar independentment del fet que dugui o no dugui mercaderia per declarar.

2. Un cop aquesta persona finalitza la prestació de serveis ha de presentar, prop de la Duana Andorrana i en el moment de la sortida, la factura o un document equivalent que indiqui l’import dels serveis prestats.

3. El Govern ha d’establir reglamentàriament, en un termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, les modalitats i les formalitats per dur a terme la declaració de prestació de serveis, i el preu públic per fer-ne la tramitació.

4. Quan es constata que no s’han dut a terme les formalitats previstes a l’apartat 1 o a l’apartat 2 anteriors, el Departament de Duana sanciona aquest incompliment amb una multa econòmica d’un import de 1.000 euros.

5. La reincidència en la comissió d’aquest incompliment se sanciona amb una multa econòmica corresponent al doble de la sanció establerta a l’apartat anterior. A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per reincidència l’existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en un període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció de la qual es tracti.

6. L’Administració exigeix una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció en concepte de dipòsit per garantir el cobrament. En cas de no poder fer front al dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.

Article 5

Llista de càrrega

1. Tot conductor d’un mitjà de transport que efectua una importació amb mercaderies ha de dur una llista de càrrega. Aquesta llista de càrrega s’ha de poder presentar al despatx de Duana en el moment de l’entrada al territori andorrà i en qualsevol punt del territori, fins a la descàrrega completa del mitjà de transport.

2. S’entén per llista de càrrega el document en què consten les dades principals de l’enviament. El Govern ha d’establir reglamentàriament el format i la informació que ha de figurar a la llista de càrrega.

3. Estan facultats per demanar la llista de càrrega al conductor d’un mitjà de transport que ha importat mercaderies els agents de Duana, els agents de Policia i els inspectors de l’Administració general.

4. Quan el conductor del mitjà de transport no presenta la llista de càrrega, el Departament de Duana sanciona aquest incompliment amb una multa econòmica d’un import de 1.000 euros.

5. La reincidència en la comissió d’aquest incompliment se sanciona amb una multa econòmica corresponent al doble de la sanció establerta a l’apartat anterior.

A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per reincidència l’existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en un període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció de la qual es tracti.

Article 6

Classificació administrativa per als contractistes

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’estableix un nou límit que eximeix els contractistes d’obres i de subministraments del fet de posseir la classificació administrativa. En aquest sentit, es modifiquen els articles 55.1 i 59.1 de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, amb el redactat següent:

“55.1. Per contractar amb l’Administració general l’execució d’una obra de pressupost superior a 500.000 euros el contractista ha de posseir la classificació administrativa d’empresa contractista d’obres corresponent.”

“59.1. Per contractar amb l’Administració general el subministrament de béns de pressupost superior a 150.000 euros el contractista ha de posseir la classificació administrativa d’empresa subministradora corresponent.”.

Article 7

Bonificacions en la taxa per raó de fe pública notarial

Fins al 31 de desembre del 2011, la compra d’habitatges i la constitució de societats es beneficien d’una bonificació del 20% de la quota de les taxes previstes a la Llei d’establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial, del 21 de març del 2000.

Article 8

Exempcions fiscals per la creació de noves empreses

1. Fins al 31 de desembre del 2011, les persones físiques o jurídiques que creïn noves empreses estan exemptes de tots els imports, la titularitat dels quals correspon a l’Administració general, que gravin la creació, sempre que s’obliguin documentalment a contractar, dins el termini esmentat, dos o més persones, amb contracte de durada indeterminada.

2. L’incompliment d’aquesta obligació es considera una infracció tributària greu i se sanciona amb una multa entre sis a deu vegades l’import de la quantitat defraudada i d’acord amb el procediment establert a la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

Article 9

Ampliació de la inversió estrangera en béns immobles

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, es modifica l’article 13 de la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, que queda redactat com segueix:

“1. Estan subjectes a l’autorització prèvia del Govern les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones físiques estrangeres, les quals en cap cas poden excedir de l’adquisició d’una parcel·la de terreny de mil metres quadrats per a la construcció d’un sol habitatge unifamiliar, o de l’adquisició de dos pisos, apartaments o estudis, juntament amb els seus annexos, que en cap cas no podran excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis, o de l’adquisició de tres places d’aparcament.

2. També estan subjectes a l’autorització prèvia del Govern les inversions en immobles que vulguin efectuar les persones jurídiques estrangeres, les inversions en immobles de les quals han d’estar necessàriament vinculades al desplegament de l’activitat empresarial de la persona jurídica. En cap cas es poden autoritzar inversions en immobles que vulguin efectuar persones jurídiques estrangeres que es dediquin a l’adquisició o a la construcció d’immobles amb la finalitat de comercialitzar-los, inclòs l’arrendament.”.

Article 10

Modificació dels requisits de nacionalitat i de residència dels membres de l’òrgan d’administració de les societats mercantils

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, queden derogats expressament els apartats 3 i 4 de l’article 46 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

Article 11

Actualització o revisió de rendes

1. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i durant tot l’exercici 2011, queda en suspens l’actualització o la revisió de la renda de tots els contractes d’arrendaments de finques urbanes, tant aquelles destinades a habitatge com les que es destinen a l’exercici d’una activitat de comerç, indústria, professional, d’ensenyament o de qualsevol altre tipus. Aquesta suspensió també s’aplica als contractes d’arrendament de garatges i de places d’aparcament.

2. Un cop finalitzat el període esmentat, l’actualització o la revisió de la renda s’ha de fer aplicant-hi l’índex de preus al consum vigent sense acumular, en cap cas, l’índex de preus de consum del/s període/s suspès/esos.

Article 12

Reducció del termini de preavís i de la corresponent indemnització dels contractes d’arrendament de locals comercials

Se suprimeix la indemnització a càrrec de l’arrendatari per a la resolució anticipada dels contractes d’arrendament de locals comercials. Es redueix el termini de preavís a un mes, en tots els casos.

Article 13

Incentius per a la rehabilitació d’edificis

1. El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament un programa de rehabilitació d’edificis destinats a habitatges. Aquest programa de rehabilitació ha d’incloure mesures per incentivar la modernització del parc immobiliari existent quant a habitabilitat, seguretat industrial, accessibilitat, eficiència o estalvi energètics i millora de façanes.

2. El Reglament ha d’establir el procediment i els requisits per acollir-se al programa de rehabilitació, entre els quals s’hauran de considerar necessàriament el destí i l’ús efectiu de l’edifici, que haurà de ser principalment el de residència habitual i permanent dels propietaris o llogaters; l’any de construcció de l’edifici o de les darreres rehabilitacions efectuades i el compliment de la normativa aplicable.

3. Les mesures per incentivar la modernització i la millora del parc residencial han de consistir en un programa de subvencions i un programa de crèdits preferents avalats pel Govern, en funció de les característiques de les actuacions de rehabilitació que es presentin, que afectaran legalment l’immoble al compliment del deute i les obligacions que es generin. Els beneficiaris de la subvenció o dels crèdits preferents responen amb el mateix immoble al qual es destina la millora del deute i les obligacions que contreu en ser-li atorgat.

4. El Reglament ha d’establir l’import màxim de les subvencions en funció d’un percentatge del cost de l’actuació de rehabilitació, que en cap cas pot superar el 10% respecte al preu màxim de referència, així com l’import màxim dels crèdits preferents i el termini mínim que el propietari ha de conservar l’immoble un cop hagi obtingut l’ajut, sense efectuar-ne la transmissió onerosa.

Article 14

Publicitat als taxis

Els titulars de llicències de taxi poden contractar l’ús de l’interior i de l’exterior del vehicle amb finalitats publicitàries, en les condicions establertes en la normativa que regula la publicitat del servei del taxi ordinari interurbà.

Article 15

Targeta de transport

Se suprimeix l’obligació de posseir la targeta de transport que estableix l’article 200 de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, per als vehicles de transport d’ús privat de menys de 3,5 t. Tanmateix, es manté l’obligació de disposar de la targeta de transport per als vehicles d’ús privat de més de nou passatgers.

Article 16

Serveis regulars de transport públic de passatgers

1. Les autoritzacions administratives concedides a les empreses de serveis regulars de transport de viatgers interns al Principat caduquen un cop transcorregut el termini de tres anys, a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

2. Un cop s’hagi esgotat aquest termini, l’Administració ha d’atorgar les noves autoritzacions o concessions que escaiguin.

Article 17

Empreses de serveis energètics

1. Es consideren empreses de serveis energètics o ESES les que subministren serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica en les instal·lacions dels usuaris, mitjançant la implantació de millores de l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables.

Les ESES desenvolupen, instal·len i financen els projectes dissenyats per a la millora de l’eficiència energètica, i n’assumeixen totalment o parcialment el risc econòmic.

Les empreses de serveis energètics optimitzen la gestió i les instal·lacions energètiques del client, i recuperen les inversions a través dels estalvis obtinguts a mitjà i llarg termini.

2. Per tal de fomentar l’establiment dels contractes de treballs tècnics i de serveis entre el Govern i les empreses de serveis energètics pel que fa a les instal·lacions energètiques dels edificis públics, s’afegeix el punt 6 a l’article 53 de la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, amb el redactat següent:

“6. Els contractes de treballs tècnics i de serveis realitzats per les empreses de serveis energètics poden tenir un termini de vigència fins a quinze anys.”.

Article 18

Eficiència energètica

1. Dins del marc del model energètic iniciat per permetre fer front a les necessitats del mercat energètic i cercar garanties d’aprovisionament, el respecte al medi ambient i la reducció de la dependència energètica per la via de la diversificació, de l’optimització de l’eficiència en tots els processos i del foment de l’ús de les energies renovables, el Govern ha de desenvolupar un reglament energètic en l’edificació, que ha de regular les prestacions energètiques dels edificis de nova planta, les ampliacions i les reformes existents, i la instal·lació de diverses fonts d’energies renovables.

2. Amb l’objectiu d’incentivar la implantació de millores de l’eficiència energètica del parc immobiliari existent, s’estableix la possibilitat d’acollir-se al programa de finançament preferent per a la rehabilitació d’edificis destinats a habitatges, en funció de les actuacions de rehabilitació que es presentin, i d’acord amb el que estableix l’article 13 d’aquesta Llei.

3. Per tal de fomentar l’eficiència energètica del parc nacional d’edificis existent, el Govern ha de desenvolupar reglamentàriament un model de classificació energètica dels edificis (etiqueta energètica).

Article 19

Incentius per a la implantació de les energies renovables

1. Amb l’objectiu de contribuir a l’aprofitament dels recursos naturals nacionals i disminuir la dependència energètica exterior, el Govern ha de desenvolupar reglamentàriament un programa per implantar energies renovables.

2. El programa per incentivar la implantació de les energies renovables ha d’incloure, entre altres coses, un ajut econòmic específic que consisteixi en subvencions directes en funció de la idoneïtat de les energies renovables implantades, així com la possibilitat d’acollir-se al programa de finançament preferent per a la rehabilitació d’edificis destinats a habitatges, en funció de les actuacions de rehabilitació que es presentin, i d’acord amb el que estableix l’article 13 d’aquesta Llei.

3. El Reglament ha d’establir el procediment i els requisits per acollir-se al programa per a la implantació d’energies renovables, així com l’import màxim de les subvencions, en funció d’un percentatge del cost de l’actuació relativa a la implantació d’energies renovables, que en cap cas pot superar el 10% respecte al preu màxim de referència, que també s’ha d’establir reglamentàriament.

Article 20

Incentius per a la recerca, el desenvolupament i la innovació empresarial

1. El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament, en un termini màxim de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present Llei, un programa d’incentius a la recerca, el desenvolupament i la innovació empresarial. Aquest programa ha d’incloure, entre altres mesures, els incentius següents:

a) Exempcions de tots els imports, la titularitat dels quals correspon a l’Administració general, que graven la creació d’una empresa o un negoci dedicat a la recerca, el desenvolupament i la innovació empresarial.

b) Subvencions per a projectes propis de recerca, desenvolupament i innovació.

c) Subvencions per a la participació en projectes de recerca, desenvolupament i innovació en col·laboració amb les institucions públiques.

2. El Reglament ha d’establir el procediment i els requisits per acollir-se al programa d’incentius per a la recerca, el desenvolupament i la innovació empresarial, així com l’import màxim de les subvencions, en funció d’un percentatge del cost de la inversió, que en cap cas pot superar el preu màxim de referència, que també s’ha d’establir reglamentàriament.

Article 21

Millora de la qualitat dels serveis i de la sostenibilitat mediambiental

El Govern subvenciona el 30% del preu de la primera certificació amb els estàndards ISO9001 i ISO14001, fins a un màxim de 1.000 euros per certificació, amb la finalitat de millorar la qualitat dels serveis oferts per les empreses del país i la sostenibilitat mediambiental.

Article 22

Pensió de solidaritat per a la gent gran

1. La pensió de solidaritat per a la gent gran que es troba en situació de necessitat consisteix en el pagament d’una prestació econòmica mensual de caràcter vitalici a la persona destinatària en les condicions, quantia i forma que s’estableixen en aquesta Llei i en les normes reglamentàries.

2. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran la persona que compleix els requisits generals següents:

a) Haver complert seixanta-cinc anys en el moment de la sol·licitud, o seixanta anys si són pensionistes d’invalidesa de la seguretat social passada a vellesa.

b) No treballar.

c) Residir legalment i permanentment al Principat d’Andorra en el moment de formular la sol·licitud i haver-ho fet de forma consecutiva durant deu anys immediatament anteriors al moment de complir l’edat establerta a l’apartat a).

3. Té dret a la pensió de solidaritat per a la gent gran la persona que compleix els requisits econòmics següents:

a) Quan la persona beneficiària viu sola, i els ingressos que percep per tots els conceptes no superen el llindar econòmic de precarietat establert reglamentàriament pel Govern.

b) Quan la persona beneficiària viu amb el cònjuge o la parella de fet, i la suma dels ingressos per tots els conceptes no supera dues vegades el llindar econòmic de precarietat d’acord amb les condicions establertes reglamentàriament pel Govern.

c) Si la persona beneficiària conviu en un nucli familiar amb lligams de consanguinitat fins al segon grau i la suma dels ingressos que perceben per tots els conceptes tots els seus membres no supera el llindar econòmic de precarietat establert multiplicat per la quantitat de membres.

d) Quan la persona beneficiària no és titular de béns immobles que generin una renda que superi el llindar econòmic de precarietat establert reglamentàriament pel Govern.

Es considera un ingrés, tant de la persona beneficiària com dels familiars amb qui convisqui, l’obtenció de qualsevol renda, ja sigui per treball, capital, béns immobles o pensions.

4. L’import de la pensió és variable i es determina individualment d’acord amb la quantitat equivalent a la diferència entre el llindar econòmic de precarietat i el còmput d’ingressos segons els mateixos criteris que els requisits econòmics establerts a l’apartat 3.

5. La pensió de solidaritat per a la gent gran s’extingeix en el moment en què la persona beneficiària deixa de complir els requisits generals o econòmics exigits, o per defunció.

6. El llindar econòmic de precarietat, que és la taxa de risc de la pobresa, es fixa com el 60% de la mitjana de la despesa anual equivalent.

Article 23

Centrals de contractació

1. Les administracions i les entitats de dret públic, organismes autònoms o entitats parapúbliques poden centralitzar la contractació d’obres, serveis i subministraments en centrals de contractació.

2. Les dites centrals de contractació poden proporcionar subministraments i serveis, adjudicar contractes o formalitzar acords per a l’execució d’obres, subministraments o serveis per a altres òrgans de contractació diferents.

3. Les centrals de contractació han d’actuar d’acord amb allò establert a la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000.

Capítol segon. Racionalització de la despesa de l’Administració

Article 24

Congelació de les retribucions

1. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, i del personal de relació especial de l’Administració general no poden ser objecte de cap increment, sota cap concepte, durant l’exercici 2011.

2. Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, del fiscal general, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior no poden ser objecte de cap increment, sota cap concepte.

3. Durant l’exercici 2011 s’incrementaran, amb l’índex de preus al consum (IPC) corresponent, les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de Justícia que percebi un salari net mensual inferior a 2.000 euros, agafant com a referència la nòmina de desembre de l’any 2010 sense tenir en compte la paga doble i en els termes definits en l’apartat 5 del present article.

4. Durant l’exercici 2011 no poden ser objecte de cap increment, per a cap concepte, les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de Justícia que percebi un salari net mensual igual o superior a 2.000 euros, agafant com a referència la nòmina de desembre de l’any 2010 sense tenir en compte la paga doble i en els termes definits en l’apartat 5 del present article.

5. Els conceptes que es tindran en compte per establir el salari mensual net seran els següents: base retributiva (99), salari base (100), indemnització preufetera (101), complement de lloc (103), complement de millora (104), complement personal d’antiguitat (105), complement d’antiguitat (106), complement d’absorció (109), complement Tribunal de Corts (110), GAdA reducció horària (112), complement específic (113), treball per torns (114), complement de funció directiva (116), complement de responsabilitat addicional (117 i 253), prima permanència Justícia (118), prima personal permanència Justícia (119), funcions permanents (121), disposició addicional segona del Centre Penitenciari (122), complement de situació de reforma (170), antiguitat Policia (180), prima secció canina (218), especificitat Policia (241), reconeixement funció directiva (242), Grim (254), viabilitat hivernal (255), prima catex (256), prima coordinació Educació (257), port d’arma Duana (258), brigada cinòfila (259), permanència Pas Educació (266), guàrdies forenses (271.2), destinació estranger (475), dietes fixes viabilitat hivernal (484) i lloguer habitatge (706).

6. Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de Justícia que percebi un salari net mensual inferior a 2.000 euros, d’acord amb els termes definits a l’apartat 5 d’aquest article, s’incrementen durant l’exercici 2011 amb l’índex de preus al consum (IPC) corresponent, aplicat als conceptes de base retributiva, complement de lloc i, en els cossos especials, complement específic.

7. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (entesa aquesta última com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general, inferiors a 2.000 euros nets mensuals, s’incrementen, durant l’exercici 2011, amb l’índex de preus de consum (IPC) corresponent. Amb la finalitat de determinar la correcta aplicació de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, haurà d’informar al Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies d’entrada en vigor de la present Llei.

8. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (entesa aquesta última com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general, iguals o superiors a 2.000 euros nets mensuals, no s’incrementen durant l’exercici 2011.

9. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, no se’ls aplica cap increment.

Article 25

Noves places, places vacants, jubilacions i contractació de personal eventual

1. Durant l’exercici 2011 no es poden crear noves places de funcionaris ni agents de l’Administració de caràcter indefinit.

2. Per tal de minimitzar l’impacte de creixement de personal de l’Administració general, les places vacants dels funcionaris que es jubilin durant l’any 2011 es reconduiran a aquells departaments que tinguin projectes estratègicament prioritaris. Aquestes places es podran cobrir internament.

3. Durant el mateix exercici 2011, les places vacants que es generin no es podran cobrir per personal extern. Excepcionalment, el ministre encarregat de les finances amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, amb el vistiplau del Govern, pot autoritzar la cobertura de vacants i de vacants per jubilacions per a aquells projectes estratègicament prioritaris. En aquests casos, es limita la cobertura de vacants i de vacants per jubilacions per personal eventual fins al 10% de les places vacants.

4. En el termini màxim de quatre anys s’ha de reduir a la meitat la contractació d’agents de l’Administració de caràcter eventual per obra o serveis, definits a l’apartat 3 de l’article 87 de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000. En aquest sentit, els ministeris del Govern han de desenvolupar sinergies, revisar la respectiva organització interna i les tasques i les funcions del personal.

Article 26

Mútua dels empleats

1. Es manté vigent la Comissió de la Mútua dels Empleats, que consta de tres representants sindicals, d’un representant de cada grup funcional i d’un representant de la Secretaria d’Estat de Funció Pública. El president l’escull la mateixa comissió i té un vot diriment en cas d’empat.

2. El funcionament de la Mútua, la qual, en virtut de la seva autonomia, gaudeix de personalitat jurídica pròpia, i pot actuar, per donar compliment a les seves finalitats, amb plena capacitat dins del marc de les lleis, queda regulat en el Reglament de funcionament de la Mútua dels Empleats de l’Administració general i de l’Administració de justícia.

3. Per garantir l’equilibri econòmic i financer de la mútua, i que no hi hagi dèficit entre les aportacions dels mutualistes i les despeses generades incloent-hi els costos de la seva gestió, aquests costos no podran en cap cas superar el 5% de les aportacions dels mutualistes.

Capítol tercer. Optimització de l’eficiència i l’eficàcia administrativa

Article 27

Simplificació de procediments de pagaments d’una quantitat escassa

1. El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament, en el termini màxim d’un mes, un procediment simplificat per al pagament de les despeses inferiors a 600 euros. El Reglament ha de determinar la naturalesa de les despeses inferiors a 600 euros que s’acullen al procediment de pagament simplificat, i dels mecanismes de control d’aquests pagaments.

2. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les disposicions establertes als articles 31, 32, 33 i 37, i concordants de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, no s’apliquen per al pagament de les despeses definides en el Reglament.

3. A l’efecte de l’aplicació d’aquest article, la quantitat dels contractes no es pot fraccionar en pagaments de quantitats inferiors a 600 euros.

Article 28

Tràmits administratius

En el termini de sis mesos, a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’Administració ha de reordenar els tràmits administratius de manera que no es requereixi dels ciutadans cap document o informació, dels quals ja disposi l’Administració.

Article 29

Procediment simplificat per a obertura de comerç

1. S’estableix un procediment administratiu simplificat per obtenir el permís d’obertura de comerç, modificació i/o ampliació de l’activitat comercial i el canvi de titular, tant dels comuns com del Govern. Aquest procediment simplificat, es concep d’acord amb criteris d’adaptació dels procediments administratius, de proporcionalitat entre la superfície del local i el risc de l’activitat que se sol·licita, i també d’impacte que puguin comportar per a la seguretat de les persones, béns i medi ambient. El procediment simplificat consisteix en la declaració i la informació aportades per la persona titular d’una activitat empresarial, comercial o professional, o el seu representant, que comporta la substitució dels controls administratius previs a l’autorització del Govern i del comú respectiu.

2. Aquest model simplificat es fonamenta en l’assumpció de responsabilitats per les persones interessades que intervenen en el procés de demanda d’obertura del comerç. Per tant, el titular, o el seu representant legal, manifesten en la sol·licitud d’obertura comercial que disposen dels informes i els certificats que acrediten que la referida activitat compleix les condicions i els requisits tècnics que estableix la normativa vigent.

3. Aquest procediment s’aplica a les activitats comercials que per llur objecte i dimensions no presenten raonablement un risc per a les persones, els béns i l’afectació al medi, i per tant és aplicable als establiments comercials que tenen una activitat que raonablement no presenta risc per a les persones, béns i medi ambient i amb una superfície oberta al públic que no sobrepassa els 200 m2.

4. El Govern ha d’establir reglamentàriament, en un període no superior a dos mesos a partir de l’aprovació d’aquesta Llei, les activitats que es poden acollir al procediment simplificat d’obertura de comerç, i determinar-ne els requisits obligatoris per acreditar, en el moment de la presentació de la sol·licitud, que el sol·licitant i l’establiment compleixen els requisits tècnics de la normativa vigent.

5. Els comerços que tenen una superfície oberta al públic superior als 200 m2 i les activitats comercials que no estiguin incloses en el Reglament del Govern segueixen el procediment ordinari consistent en la verificació prèvia de les condicions tècniques i administratives per part dels serveis competents del Govern abans d’atorgar l’autorització administrativa corresponent d’obertura comercial.

6. El Govern i els comuns han d’establir procediments per atorgar una autorització simplificada de les sol·licituds de comerç sota el principi de la finestreta única, mitjançant els mecanismes que s’adaptin al model simplificat i es tramitin a través de l’administració que rep la documentació.

Article 30

Establiment d’un procediment simplificat per a diverses tramitacions administratives en matèria ambiental

1. S’estableix un procediment administratiu simplificat per a tramitacions administratives en matèria mediambiental basat en la declaració i la informació aportades per la persona titular d’una activitat empresarial o professional o el seu representant i la certificació de l’organisme de control corresponent, que substitueixen el control administratiu previ del Govern.

2. El procediment simplificat és vàlid per als tràmits administratius següents:

a) Per a l’obtenció de l’autorització per als abocaments previstos als articles 30 i 37 i per a l’obtenció de l’obertura d’una estació depuradora d’aigua residual prevista a l’article 32, de la Llei de policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985.

b) Per a l’obtenció d’una llicència d’activitat potencialment contaminant segons l’article 8 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, del 30 de desembre de 1985.

c) Per a l’obtenció d’una llicència d’activitat que generi un nivell alt de pol·lució acústica segons l’article 22 de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, del 30 de desembre de 1985.

3. Aquest procediment simplificat modifica la Llei de policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985 i la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, del 30 de desembre de 1985, en què l’autorització o el control administratiu previ que s’hi estableixen ha de ser substituït per la informació i la declaració aportades per la persona titular o el seu representant i per la certificació de l’organisme de control corresponent, i per al control i la verificació administratius posteriors, segons es determini reglamentàriament.

4. L’autorització administrativa prèvia es manté per a les activitats o les instal·lacions que puguin tenir un impacte molt negatiu sobre el medi ambient. La llista d’aquestes activitats es determina reglamentàriament.

5. La verificació per part de l’Administració del compliment de les disposicions i els requisits la pot exercir els mateixos mitjans de l’Administració o mitjançant organismes de control autoritzats.

Article 31

Organismes de control en matèria ambiental

1. Les obligacions dels organismes de control en matèria de medi ambient queden regulades pels articles 13 i 14 de la Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000.

2. Les inspeccions, els assaigs o les proves efectuades pels organismes de control de manera incompleta o amb resultats no exactes per a una constatació insuficient dels fets, una constatació deficient dels fets o una aplicació deficient de les normes tècniques constitueix una infracció greu. La reincidència en la comissió d’una infracció greu constitueix una infracció molt greu. Per a l’apreciació de la reincidència es tenen en compte les sancions fermes imposades durant els tres anys anteriors. Les infraccions se sancionen d’acord amb el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000.

Article 32

Extensió de la simplificació administrativa

1. Per via reglamentària, el Govern ha d’anar incorporant altres tràmits susceptibles de simplificació complementaris als procediments simplificats que ja estan establerts, i ha d’establir una prioritat per a la incorporació d’altres tràmits que facilitin l’exercici de les activitats econòmiques.

2. Igualment, el Govern ha de desenvolupar per via reglamentària altres procediments que objectivin la simplificació de la tramitació administrativa, la reducció dels terminis d’autorització, i que estalviïn a empreses i ciutadans costos de temps i desplaçaments innecessaris, establint terminis certs, clars i concrets per a l’obertura de nous negocis.

Disposició addicional. Autorització per concertar operacions de crèdit mitjançant un aval

Per donar compliment a les previsions dels articles 13, 18 i 19, s’autoritza al Govern a concertar operacions de crèdit mitjançant un aval per un import màxim de vint-i-quatre milions d’euros.

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 16 de desembre del 2010

Josep Dallerès Codina

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy

Bisbe d’Urgell President de la República Francesa

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra