Llei 19/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 1 de desembre del 2011 ha aprovat la següent:

llei 19/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques

Exposició de motius

L’aprovació de la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques suposa la introducció d’una nova figura impositiva en el sistema tributari andorrà que té una gran transcendència tant pel que fa a l’economia interna com a les relacions econòmiques internacionals. No obstant això, s’ha de tenir en compte que aquest tribut incideix d’una forma molt directa en el teixit empresarial del Principat, fet que obliga a prestar atenció que no repercuteixi de forma negativa en el creixement de l’economia andorrana. D’altra banda, s’han detectat algunes deficiències tècniques en el text de la Llei que convé esmenar per tal de garantir el funcionament correcte i eficient del tribut.

L’objecte d’aquest Projecte de llei és modificar la llei que regula l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, en concret es modifiquen alguns aspectes tècnics en correlació amb les modificacions que introdueix la Llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.

Les modificacions més significatives són les següents: en primer lloc, es clarifica el concepte d’activitat econòmica per atorgar-li més seguretat jurídica i delimitar quan s’han de considerar activitat econòmica les activitats d’arrendament i de compravenda de béns immobles, fixant uns límits quantitatius respecte a l’import dels lloguers i les unitats objecte de venda, respectivament. Atès que la Llei de modificació de la Llei de l’impost sobre societats determina que les retribucions dels administradors o els membres dels òrgans d’administració de les entitats andorranes són contraprestacions derivades d’una relació de caràcter mercantil, aquestes retribucions s’han d’integrar com a renda d’una activitat econòmica. Així, quan els estatuts determinin l’obligació de retribució de l’òrgan d’administració, aquesta retribució ha de ser sempre deduïble de l’impost de societats, i per seguir el principi de neutralitat en el tribut, aquesta retribució de naturalesa mercantil es considera una renda procedent d’una activitat econòmica subjecta a aquest impost, quan el perceptor és una persona física.

En segon lloc, i de la mateixa manera que es fa amb l’impost sobre societats, s’introdueix un règim especial de determinació objectiva de la base de tributació en substitució del règim simplificat. La raó és clara, mentre que el sistema simplificat estableix que la presentació de la declaració de l’impost sigui més senzilla, el sistema de determinació objectiva realment simplifica el càlcul per determinar la base de tributació i estableix un percentatge estimatiu de les despeses per a petits empresaris, fet que ajuda els obligats tributaris a determinar el tribut i l’Administració a poder-los controlar. Aquest règim és voluntari, i per evitar-ne l’ús indegut es preveu que l’exercici de l’opció vinculi l’obligat tributari un mínim de tres anys, a excepció que no compleixi amb les condicions exigides per la Llei.

En tercer lloc, s’introdueixen incentius significatius respecte a la creació de llocs de treball i noves inversions, l’objectiu dels quals és incentivar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes.

En quart lloc, se simplifica la regulació del pagament a compte i s’estableix l’obligació de pagament en el moment en què no s’hagi de fer la liquidació del tribut. També es regula l’obligació de fer un pagament a compte el primer any d’aplicació de l’impost. Aquest pagament, que no disposa de base ni quota de tributació de l’any anterior, es calcula sobre un percentatge que s’aplica al resultat comptable de l’exercici immediatament anterior. Pels obligats tributaris que s’acullin al règim especial de la determinació objectiva de la base de tributació, el percentatge de càlcul és diferent per cada tipus d’activitat i s’aplica sobre la xifra d’ingressos corresponent al darrer any.

La darrera modificació, que té una rellevància especial, estableix el mateix règim que el que preveu l’impost sobre societats respecte a les plusvàlues de naturalesa immobiliària. Així, les plusvàlues derivades de les transmissions de béns immobles o dels drets sobre els mateixos béns estan subjectes a l’impost sobre les plusvàlues. Tanmateix, la determinació de la base de tributació en l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques obliga a integrar dins la base de tributació els beneficis que procedeixen de les transmissions de béns immobles o de drets sobre els mateixos béns destinats a les activitats econòmiques, fet pel qual les plusvàlues derivades d’aquests béns estaran subjectes als dos tributs a la vegada. Amb l’objectiu d’evitar la doble imposició que es produeix per aquest fet, l’import de la quota satisfeta per l’impost sobre plusvàlues es dedueix totalment de la quota de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, inclús en els casos en què la quota del primer tribut sigui superior a la que correspon per la plusvàlua en el segon tribut, el de l’impost sobre societats. Així, s’aconsegueix que no hi hagi doble imposició i es pugui mantenir el model de tributació actual dels guanys que procedeixen de béns o de drets d’aquesta naturalesa.

Aquesta Llei es compon de 9 articles i una disposició final.

Article 1
Es modifica l’article 5 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat de la manera següent:

“Article 5

Activitats econòmiques

1. Són activitats econòmiques les que impliquen l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis.

2. L’activitat d’arrendament de béns immobles només té la consideració d’activitat econòmica quan les rendes brutes dels lloguers superin la xifra de 40.000 euros a l’any per la totalitat dels immobles que llogui l’obligat tributari.

3. L’activitat de compravenda d’immobles en nom propi només té la consideració d’activitat econòmica a partir del moment en què es facin més de cinc transmissions de béns immobles durant el període impositiu.

4. També es consideren activitats econòmiques les retribucions que obtenen les persones físiques per ser administradors o membres dels òrgans d’administració de societats mercantils o d’altres entitats.”

Article 2
Es modifica l’article 11 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat de la manera següent:

“Article 11

Determinació de la base de tributació

1. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa, pel sistema de determinació objectiva i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 29 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

2. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula segons el que preveu l’article 12 d’aquesta Llei.

3. En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 13 d’aquesta Llei.”

Article 3
Es modifica l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat de la manera següent:

“1. La determinació de la renda de les activitats econòmiques en la modalitat d’estimació directa es fa d’acord amb les normes de l’impost sobre societats, sense perjudici de les normes especials establertes en aquesta Llei.”

Article 4
Es modifiquen els articles 13 i 20 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat, respectivament, de la manera següent:

“Article 13

Règim especial de determinació objectiva de la base de tributació

1. Els obligats tributaris en els que la seva xifra de negocis en l’exercici immediatament anterior no superi els 300.000 euros, es poden acollir al règim especial previst en aquest article.

2. No obstant el que es preveu en l’apartat anterior, per als casos d’obligats tributaris que desenvolupin activitats professionals, la xifra de negocis al qual es refereix l’apartat anterior, perquè es puguin acollir a aquest règim especial, és de 150.000 euros.

3. En el cas de que l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, pel còmput dels límits esmentats, s’ha de tenir en compte la xifra de negocis corresponent fins a complir el període dels 12 mesos.

4. L’opció d’acollir-se a aquest règim de determinació objectiva és voluntària, però en cas de fer-ho, aquest règim serà obligatori per la totalitat d’activitats econòmiques que realitzi l’obligat tributari. L’obligat tributari que es vulgui acollir a aquest règim ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al que hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Una vegada hagi optat per aquest règim, s’hi ha de mantenir durant un termini mínim de tres anys, i per sortir-ne cal que hi renunciï a través d’una comunicació al ministeri encarregat de les finances abans de la finalització de l’any anterior al qual hagi de tenir efecte. En el cas d’inici d’activitat, l’opció d’acollir-se a aquest règim s’ha de fer durant el mes següent a la data d’inici d’activitat. Pel primer any d’aplicació d’aquesta llei, el termini per optar per aquest règim és de dos mesos a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

5. La determinació de la base de tributació en la modalitat de determinació objectiva es fa per la suma del rendiment net de l’activitat i el resultat, positiu o negatiu, dels resultats extraordinaris que s’obtinguin per la transmissió dels actius fixos a l’activitat.

6. El rendiment net de l’activitat es calcula per la diferència entre els ingressos que en procedeixen de la mateixa, computats d’acord amb les regles que estableix l’impost sobre societats, i els percentatges estimatius de les despeses que s’indiquen a continuació, segons el tipus d’activitat econòmica que s’efectua, aplicats sobre la xifra dels ingressos de l’activitat. Dins la xifra d’ingressos no s’inclouen els procedents de les transmissions d’actius fixos afectes a l’activitat desenvolupada, que s’addicionen al resultat del rendiment net de l’activitat.

7. Els percentatges de despeses aplicables són els següents:

a) Quan es tracti d’activitats estrictament comercials, les despeses deduïbles es quantifiquen en el 80 per cent de la xifra d’ingressos.

b) Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels òrgans d’administració, les despeses deduïbles es quantifiquen en el 2 per cent de la xifra de les retribucions.

c) En la resta d’activitats les despeses deduïbles es quantifiquen en el 40 per cent de la xifra d’ingressos.

A aquests efectes són activitats estrictament comercials aquelles que consisteixin en el lliurament de béns sense que aquests hagin estat objecte de transformació prèvia.

8. En el cas que l’obligat tributari desenvolupi diverses activitats, el càlcul es fa activitat per activitat i s’integren en una sola liquidació per part de cada obligat tributari.

9. S’integren a la base de tributació d’aquest règim, les adquisicions de béns o drets afectes a l’activitat, adquirits a títol lucratiu.

Article 20

Imputació temporal

Els ingressos i despeses que determinen la renda a incloure en la base de tributació en la modalitat de determinació directa i en la modalitat de determinació objectiva s’imputen d’acord amb la normativa del Pla general de comptabilitat.”

Article 5
Es modifica l’article 23, de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat de la següent manera:

“Article 23

Quota de liquidació i deducció per eliminar la doble imposició interna i internacional

1. La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la deducció per doble imposició interna i internacional regulada per aquest article i la deducció per inversions i creació de llocs de treball que regula l’article següent. La quota de liquidació no pot ser negativa i com a mínim es consigna l’import zero.

2. La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, corresponents a rendes que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.

3. Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes obtingudes i gravades a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents:

a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó de gravamen de característiques similars a aquest impost que hagi sotmès a imposició l’obligat tributari.

b) L’import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d’Andorra per les rendes esmentades si s’haguessin obtingut en territori andorrà.

A l’efecte del càlcul d’aquest import, la base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina d’acord amb la normativa d’aquest impost, i són únicament imputables a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació de la renda esmentada.

4. L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.

5. Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula conjuntament per a totes.

6. Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota de tributació es poden deduir en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment.

A aquest efecte, l’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.

7. Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors d’aquest article, quan en períodes impositius anteriors l’obligat tributari hagi obtingut rendes negatives netes a través d’un establiment permanent a l’estranger que s’hagin integrat en la base de tributació de l’entitat, la deducció a què es refereix l’apartat 3 només s’aplica posteriorment respecte de les rendes obtingudes per a l’establiment permanent esmentat a partir del moment en què se superi la quantitat d’aquestes rendes negatives.

8. El règim que preveu aquest article no es pot aplicar en relació amb els beneficis o els guanys derivats d’institucions d’inversió col·lectiva a què es refereix la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà o d’entitats no-residents fiscals de caràcter anàleg a les regulades per la Llei esmentada.”

Article 6
Es modifica l’article 24 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat de la manera següent:

“Article 24.

educció per creació de llocs de treball i per inversions

1. Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents:

a) El resultat de multiplicar la quantitat fixa de 3.000 euros per persona d’increment mitjà de plantilla fixa anyal que tingui l’obligat tributari. A aquest efecte només es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislació laboral andorrana. Per la determinació de l’increment mitjà de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de l’any que estan contractades en relació laboral per l’obligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de l’any anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitjà de plantilla s’ha de mantenir durant l’any posterior a comptar del tancament de l’exercici. En el cas que no es compleixi aquest increment mitjà de plantilla, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.

b) El resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.

c) Les deduccions previstes en aquest article, no aplicades per insuficiència de quota, es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.”

Article 7
Es modifica l’article 25 de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat de la manera següent:

“Article 25

Pagament a compte

1. El mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.

2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior. En el cas que el període anterior tingui una durada inferior als dotze mesos, el pagament a compte es farà tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació de períodes anteriors fins a completar un període de dotze mesos.

3. El pagament a compte té la consideració de deute tributari segons el que estableix l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.”

Article 8
Es modifica la disposició transitòria de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició transitòria. Pagament a compte durant el primer any d’aplicació de l’impost

Durant el primer any d’aplicació de l’impost, s’exigeix el pagament que es determina aplicant el tipus del 2,5 per cent sobre el resultat comptable de l’any anterior al del període impositiu, determinat segons les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

No obstant això, els obligats tributaris acollits al règim especial de determinació objectiva han de determinar els pagaments a compte pel primer any d’aplicació aplicant sobre la xifra d’ingressos ordinaris de l’activitat els percentatges següents:

a) Quan es tracti d’activitats comercials, el 0,5 per cent.

b) Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels òrgans d’administració, el 2,45 per cent.

c) En la resta d’activitats, l’1,5 per cent.”

Article 9
Es deroga la disposició final quarta de la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, que queda sense efecte.

Disposició final. Entrada en vigor

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i és d’aplicació als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2012.

Casa de la Vall, 1 de desembre del 2011

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília

President de la República Francesa Bisbe d’Urgell

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra