Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de maig del 2013 ha aprovat la següent:

llei 7/2013,

del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra

Exposició de motius

La normativa vigent fins a la data establia el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer en les següents lleis:

la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, la qual estableix el règim jurídic de dites entitats;

la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, la qual estableix la regulació del règim jurídic d’aquestes entitats, diferenciant les tipologies d’entitats financeres d’inversió i detallant els serveis d’inversió i auxiliars que aquestes poden realitzar;

la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, la qual estableix el règim jurídic de les entitats bancàries en els seus articles números 8 a 17.

A més de la transposició de tots els articles dispositius de les citades lleis i dels esmentats de la Llei 14/2010, del 13 de maig, per tal de refondre la regulació del règim jurídic de les entitats bancàries en un únic text legislatiu s’ha precisat la incorporació de la definició de les entitats bancàries que no figurava en dita Llei, sinó en l’article 2 de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996.

Finalment, amb l’objecte de poder estructurar d’una manera més clara la legislació del sistema financer andorrà, s’ha considerat escaient derogar la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, de la qual només restaven en vigor alguns articles, en concret els articles 1, 2, 3.c), 4, 6, 7, 8 i part del 9, els quals han estat transposats al present text legislatiu sense modificacions significatives.

Així, la Llei incorpora en un únic text normatiu els règims jurídics de totes les entitats operatives del sistema financer andorrà, concentrant tota la normativa dispersa en diverses lleis, sense que s’hagin efectuat canvis significatius en les normes reguladores del règim jurídic de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer, essent, per tant, una refosa i una reestructuració de les lleis vigents en la matèria per tal d’aportar més seguretat jurídica al marc legislatiu que regula el sistema financer andorrà.

Aquesta Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra s’estructura en cinc capítols, cinquanta-nou articles, una disposició addicional, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Els cinc capítols són els següents:

- Primer: Disposicions generals

- Segon: Règim jurídic de les entitats bancàries

- Tercer: Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió

- Quart: Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva

- Cinquè: Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat.

El capítol primer sobre les disposicions generals conté set articles: l’article primer que defineix l’objecte de la Llei; l’article segon que estableix les definicions; el tercer, relatiu a la composició del sistema financer andorrà i la tipologia d’entitats operatives del sistema financer; el quart, sobre les entitats que, tot i tenir un objecte social de caràcter financer, no formen part del sistema financer; el cinquè, relatiu a la prohibició de prestar activitat bancària o financera sense la prèvia autorització administrativa; el sisè, relatiu a la iniciativa del Govern pel que fa a la introducció de noves activitats financeres i, finalment, l’article setè que prohibeix a les entitats no bancàries rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

Els altres quatre capítols regulen el règim jurídic de cadascuna de les quatre tipologies existents d’entitats operatives del sistema financer andorrà i cadascun d’aquests capítols s’estructura en tres seccions: la secció primera, que regula les disposicions generals del tipus d’entitat; la secció segona, que regula les condicions per accedir a l’activitat; i la secció tercera, que regula les condicions per exercir l’activitat.

Aquesta Llei comporta la derogació de la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre de 1996; la derogació de la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat; la derogació de la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i la derogació dels articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

També es modifiquen els articles 2, 15, 16 i 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, amb l’objecte d’adaptar els seus preceptes a aquesta Llei donat que, en determinats apartats o lletres, la norma feia referència a disposicions actualment derogades o obsoletes.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Article 2

Definicions

1) Direcció general: s’entén per membres de la direcció general els que tenen un càrrec de director general o director general adjunt i els que formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat.

2) Experiència professional adequada: es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys funcions d’alta administració, direcció o control d’entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa.

3) Honorabilitat empresarial i professional: es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bones administradores i, d’una manera específica, les que:

a) no tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni;

b) no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;

c) no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;

d) no han estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.

4) Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment, els que es detallen a continuació:

- Valors negociables.

- Instruments del mercat monetari.

- Participacions d’OIC.

- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu.

- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte).

- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral.

- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.

- Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit.

- Contractes financers per diferències.

- Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.

5) Recursos propis: a l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per recursos propis els que estan referits com a fons propis en la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.

6) Valors negociables: s’entenen per valors negociables les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, a excepció dels instruments de pagament, com:

- accions de societats i altres valors equiparables a les accions de societats, associacions o altres entitats i certificats de dipòsit representatius d’accions;

- obligacions o altres formes de deute titulitzat, inclosos els certificats de dipòsit representatius d’aquests valors;

- tots els altres valors que atorguen el dret a adquirir o a vendre aquests valors negociables o que donen lloc a una liquidació en efectiu, determinada per referència a valors negociables, divises, tipus d’interès o rendiments, matèries primeres o altres índexs o mesures.

Article 3

Composició del sistema financer andorrà

El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:

a) les activitats financeres regulades i exercides per les entitats operatives del sistema financer andorrà;

b) els mercats financers andorrans;

c) altres activitats en relació amb les entitats operatives del sistema financer i els mercats financers andorrans, incloses les associacions professionals del sector financer.

Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:

a) entitats bancàries;

b) entitats financeres d’inversió;

- societats financeres d’inversió;
- agències financeres d’inversió;
- societats gestores de patrimonis;
- assessors financers.

c) societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva; i

d) entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat.

Finalment, també forma part del sistema financer andorrà qualsevol agent financer que actuï en nom o per compte d’alguna de les entitats operatives del sistema financer d’acord amb l’establert a l’article 27.

Article 4

Entitats amb objecte social financer que no formen part del sistema financer

1. No tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en els articles 20 i 21, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials. En concret, les societats de tinença de participacions o gestió patrimonial que actuen per compte propi.

2. Tampoc formen part del sistema financer les societats instrumentals de gestió i inversió financera intragrup tal i com s’estableixen en la legislació vigent.

3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials.

Article 5

Prohibició de prestar activitat bancària o financera sense autorització administrativa prèvia

Cap persona, física o jurídica, pot prestar professionalment a tercers un o diversos serveis sobre instruments financers o auxiliars, ni cap de les activitats o serveis que estan contemplats als articles 8, 20, 21, 38 i 49, si no ha obtingut prèviament la corresponent autorització administrativa.

Article 6

Introducció de noves activitats financeres

1. El Govern, davant la introducció o la constatació de noves activitats de caràcter financer que no siguin tècnicament assimilables a les que preveu la legislació vigent, sotmetrà al Consell General, amb l’informe tècnic de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (d’ara en endavant INAF), una proposta legislativa d’integració d’aquestes noves activitats al sistema financer andorrà.

2. Es faculta el Govern perquè, amb l’informe previ de l’INAF, pugui disposar que quedi en suspens, cautelarment, l’eventual introducció o el desenvolupament d’activitats que són objecte del punt anterior, mentre es tramet al Consell General la documentació i la informació necessàries perquè aquest reguli les noves activitats en qüestió.

Article 7

Prohibició de les entitats no bancàries de rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables

1. Les entitats no bancàries no estan facultades per rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.

2. A aquests efectes, no constitueixen fons reemborsables del públic els fons rebuts per les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva en el marc de la prestació del serveis d’inversió definits en les lletres d) i e) de l’article 20 i el servei auxiliar definit en la lletra a) de l’article 21, per dur a terme inversions per compte dels seus clients; els finançaments atorgats per entitats bancàries; els fons lliurats per entitats pertanyents al mateix grup o per socis titulars almenys d’un 5 per 100 del capital social i les emissions de valors dutes a terme d’acord amb la normativa vigent.

Capítol segon. Règim jurídic de les entitats bancàries

Secció primera. Disposicions generals

Article 8

Definició

1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables, i a concedir crèdits, de qualsevol naturalesa, per compte propi.

2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:

a) recepció de dipòsits o altres fons reemborsables;

b) préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, el factoring amb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting);

c) arrendament financer (leasing) i arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no;

d) atorgament de garanties i subscripció de compromisos;

e) operacions de pagament;

f) emissió i gestió de mitjans de pagament, entre altres, targetes de crèdit, xecs de viatge i xecs bancaris;

g) transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:

- instruments de mercat monetari (xecs, efectes, certificats de dipòsit, etc.),

- mercats de canvis,

- instruments financers a termini i opcions,

- instruments sobre divises o sobre tipus d’interès, i

- valors negociables;

h) participació en l’emissió de valors i prestació de serveis connexos;

i) intermediació en els mercats interbancaris;

j) informes comercials;

k) lloguer de caixes fortes;

l) els serveis d’inversió i auxiliars relacionats als articles 20 i 21.

3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.

No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.

4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.

5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.

Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.

En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

6. El valor comptable del conjunt de les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres no pot sobrepassar el 40% dels fons propis de l’entitat bancària. Aquest percentatge es computa dins dels límits marcats per l’article 13 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.

7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.

Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’INAF, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.

A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 9

Forma

Les entitats bancàries han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 10

Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat bancària”, “banc”, “banca”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, per altres entitats que una entitat bancària, s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents, excepte en els casos en què la paraula “banc” va acompanyada d’un qualificatiu que evita qualsevol confusió, com per exemple “banc de sang”.

Article 11

Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats bancàries ha d’establir-se en territori nacional.

Article 12

Objecte social

L’objecte social exclusiu de les entitats bancàries ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a les activitats que, d’acord amb la legislació vigent, poden integrar-lo.

Article 13

Capital social

Les entitats bancàries han de disposar d’un capital social mínim de 30.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 14

Consell d’administració

1. Les entitats bancàries han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per cinc membres com a mínim.

2. Les persones que componen el consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats bancàries ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 15

Direcció general

1. La direcció general ha d’estar composta per dues persones com a mínim, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.

2. Les persones que componen la direcció general han de tenir els coneixements idonis i l’experiència professional adequada per exercir la seva funció.

3. Les persones que componen la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

Article 16

Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats bancàries han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat

Article 17

Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats bancàries han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat distinta de la parròquia on han instal·lat l’oficina principal.

2. No menys de la meitat del personal contractat ha de ser andorrà o resident amb una antiguitat no inferior a tres anys i ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin.

3. Les entitats han de contractar personal amb els coneixements necessaris per desenvolupar les funcions que li siguin assignades.

Article 18

Normes de solvència i liquiditat

1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats bancàries han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat bancària i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

2. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota dels “recursos propis mínims”, que són el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència del 10 per 100.

3. Els recursos propis de les entitats bancàries no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.

4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts del capital social mínim.

5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió

Secció primera. Disposicions generals

Article 19

Definició

1. Són entitats financeres d’inversió les persones, físiques o jurídiques, que, en els termes establerts en aquesta Llei, tenen com a activitat principal prestar professionalment un o diversos serveis d’inversió a tercers sobre instruments financers i, a més, realitzar altres serveis auxiliars.

2. Les entitats financeres d’inversió també poden, amb una autorització prèvia, exercir qualsevol activitat complementària a les mencionades als articles 20 i 21, sempre que els permeti desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització.

S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’empresa d’inversió. Els ingressos que generi no poden representar més del 25% dels ingressos de l’entitat.

Article 20

Serveis d’inversió

D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis d’inversió els següents:

a) la recepció i la transmissió de les ordres dels clients en relació amb un o més instruments financers;

b) l’execució per compte dels clients de les ordres esmentades a la lletra a) anterior, que consisteix en la formalització de negocis de compra o venda d’un o més instruments financers;

c) la negociació per compte propi que consisteix en la formalització d’operacions sobre un o diversos instruments financers;

d) la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients;

e) l’assessorament en matèria d’inversió que consisteix en la prestació de recomanacions personalitzades als clients, a petició seva o per iniciativa de l’entitat financera d’inversió, sobre una o més operacions relatives a instruments financers;

f) l’assegurament de l’emissió o de la col·locació d’instruments financers;

g) la col·locació d’instruments financers sobre la base o no d’un compromís ferm;

h) el servei de gestió de sistemes multilaterals de negociació. El desenvolupament d’aquesta activitat s’ha de fer reglamentàriament per part del Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, el qual pot delegar aquesta facultat a l’INAF.

Article 21

Serveis auxiliars

D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis auxiliars els següents:

a) l’administració i la custòdia d’instruments financers per compte de clients, inclosos la custòdia i els serveis connexos com la gestió de tresoreria i de garanties;

b) la concessió de crèdits o préstecs a un inversor per permetre-li una operació en un o diversos instruments financers, quan l’entitat financera d’inversió que concedeix el crèdit o el préstec participa en l’operació;

c) l’assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i l’assessorament i els serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses;

d) els serveis de canvi de divises quan estiguin relacionats amb la prestació de serveis d’inversió;

e) els informes d’inversions i les anàlisis financeres o altres formes de recomanació general relativa a les operacions en instruments financers;

f) els serveis relacionats amb l’assegurament de l’emissió o de la col·locació d’instruments financers;

g) els serveis i les activitats d’inversió, i els serveis complementaris referits al subjacent no financer dels instruments financers derivats previstos als guions cinquè, sisè i setè de l’apartat 4 de l’article 2, quan estiguin vinculats a la prestació de serveis d’inversió o a serveis auxiliars.

Article 22

Tipologia

Per a la prestació dels serveis d’inversió i auxiliars previstos als articles 20 i 21, les entitats financeres d’inversió s’han de constituir en algun dels tipus següents:

a) societats financeres d’inversió;

b) agències financeres d’inversió;

c) societats gestores de patrimonis;

d) assessors financers.

Article 23

Societats financeres d’inversió

Són societats financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden realitzar tots els serveis d’inversió i tots els serveis auxiliars previstos als articles 20 i 21 amb caràcter professional, tant per compte propi com aliè.

Article 24

Agències financeres d’inversió

Són agències financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden prestar tots els serveis d’inversió, llevat dels mencionats a les lletres c) i f) de l’article 20, i tots els serveis auxiliars, llevat dels mencionats a la lletra b) de l’article 21, amb caràcter professional i únicament per compte aliè.

Article 25

Societats gestores de patrimonis

Són societats gestores de patrimonis les entitats financeres d’inversió que només poden prestar els serveis d’inversió mencionats a les lletres d) i e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.

Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores de patrimonis poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21, amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.

Article 26

Assessors financers

Són assessors financers les entitats financeres d’inversió en forma de persona física o jurídica, que només poden prestar el servei d’inversió mencionat a la lletra e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.

Article 27

Agents financers

1. Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa poden designar agents financers vinculats amb la finalitat de promoure aquests serveis, per captar negoci o rebre ordres de clients o possibles clients i transmetre-les, per col·locar instruments financers o prestar assessorament sobre dits instruments i serveis financers.

2. Els agents financers només poden actuar en exclusiva i sota la responsabilitat plena i incondicional de l’entitat que els designa i actuar en nom i per compte seu sempre que aquesta els hagi contractat atorgant-los el poder de representació suficient.

3. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han d’assegurar-se que aquests informin el client o potencial client de la capacitat amb la qual actuen i de l’entitat a qui representen quan es posin en contacte o abans de negociar amb aquests.

4. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen un agent financer han de verificar que aquest té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.

5. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han de prendre les mesures adequades per evitar qualsevol repercussió negativa que altres activitats de l’agent financer poguessin tenir respecte a les activitats que l’agent financer realitza en nom i per compte d’aquestes.

6. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que vulguin designar un agent financer han de presentar la corresponent sol·licitud d’inscripció a l’INAF i obtenir-ne la confirmació amb caràcter previ a l’inici de l’activitat de l’agent financer vinculat.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 28

Forma

Les entitats financeres d’inversió han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida. No obstant això, els assessors financers i els agents financers poden ser tant persones físiques com revestir la forma de societats anònimes o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.

Article 29

Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera d’inversió”, “societat financera d’inversió”, “agència financera d’inversió”, “societat gestora de patrimonis”, “assessors financers” o qualsevol altra que pugui induir a confusió, com també les seves abreviatures, “EFI”, “SFI”, “AFI”, “SGP”, “ASF”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 30

Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectives de les entitats financeres d’inversió s’han d’establir en territori nacional.

Article 31

Objecte social

L’objecte social exclusiu de les entitats financeres d’inversió s’ha de determinar als estatuts i limitar-se a un, alguns o tots els serveis d’inversió i/o auxiliars previstos per a cada tipus als articles 23 a 26.

Article 32

Capital social

1. Les entitats financeres d’inversió han de comptar amb el capital social mínim següent, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries, en funció del tipus d’entitat financera d’inversió de què es tracti:

a) 2.000.000 d’euros, les societats financeres d’inversió;

b) 600.000 euros, les agències financeres d’inversió;

c) 150.000 euros, les societats gestores de patrimonis;

d) 50.000 euros, les societats assessores financeres.

2. Les persones físiques i jurídiques autoritzades per exercir com a assessors financers han de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional amb cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per reclamació de danys i un total d’1.500.000 euros anuals a totes les reclamacions.

Article 33

Òrgan d’administració

1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres d’inversió en forma de persona jurídica ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.

2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats financeres d’inversió ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 34

Direcció general

La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres d’inversió, ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada. Tanmateix, en el cas de les persones físiques que tinguin la condició d’assessors financers, aquests requisits han de concórrer en aquestes persones.

Article 35

Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats financeres d’inversió han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 36

Obertura d’oficines i contractació de personal

Les entitats financeres d’inversió han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin. Almenys el vint per cent del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.

Article 37

Normes de solvència

Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència, les entitats financeres d’inversió han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera d’inversió i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

Capítol quart. Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva

Secció primera. Disposicions generals

Article 38

Definició

1. Són societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva les societats de dret andorrà que despleguen com a activitat principal les funcions i obligacions previstes als articles 61 a 63 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

2. Tanmateix, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva també poden desplegar les funcions definides a les lletres d) i e) de l’article 20 i les relatives a la custòdia i a l’administració de les participacions dels fons d’inversió i, en el seu cas, de les accions de les societats d’inversió, que gestionen.

Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21 amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 39

Forma

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 40

Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) del terme “societat gestora d’organisme d’inversió col·lectiva”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, com també l’abreviatura, “SGOIC”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 41

Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectives de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’han d’establir en territori nacional.

Article 42

Objecte social

L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’ha de determinar als estatuts i s’ha de limitar a les activitats referides al títol VI de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà així com a les previstes en aquesta Llei que puguin desenvolupar aquestes entitats.

Article 43

Capital social

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de comptar amb un capital social mínim de 300.000 euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 44

Consell d’administració

1. L’òrgan d’administració de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.

2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda.

3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.

5. El consell d’administració de les entitats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 45

Direcció general

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir necessàriament una direcció general, la qual ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.

Article 46

Condicions

Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors d’aquest capítol, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat

Article 47

Obertura d’oficines i contractació de personal

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin. Almenys el vint per cent del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.

Article 48

Normes de solvència

1. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

2. Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir uns recursos propis mínims que no poden ser inferiors al capital social mínim, incrementat pel 2 per 1.000 del valor del patrimoni net dels organismes d’inversió col·lectiva que gestionin.

3. S’entén per patrimoni net el resultant d’eliminar les participacions creuades que puguin existir entre organismes d’inversió col·lectiva d’una mateixa societat gestora.

4. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis i a aquest efecte també pot establir els criteris tècnics corresponents que, en tot cas, han de complir les entitats afectades. En cap cas aquesta insuficiència pot durar més de 24 mesos.

5. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius als requeriments de recursos propis mínims de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

Capítol cinquè. Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat

Secció primera. Disposicions generals

Article 49

Definició

1. Són entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat les entitats l’objecte social exclusiu i legalment determinat de les quals l’integren una, diverses o totes les activitats següents:

a) Préstecs i crèdits, inclosos els següents:

i. el crèdit al consum,

ii. el finançament de transaccions comercials (inclòs el forfaiting), i

iii. el crèdit hipotecari.

b) Factoring amb recurs o sense, i les activitats complementàries d’investigació i de classificació de la clientela, comptabilització de deutors i, en general, qualsevol altra activitat que afavoreixi l’administració, l’execució, la seguretat i el finançament dels crèdits que els siguin cedits.

Quan les insolvències del deutor (client) són assumides pel cedent, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring amb recurs mentre que, si són assumides per l’empresa de factoring, s’entendrà que ens trobem en un cas de factoring sense recurs.

En cas de suspensió de pagaments o fallida del deutor (client), els pagaments realitzats per aquest a l’empresa de factoring, amb anterioritat a la declaració de la suspensió de pagaments o fallida, no estaran subjectes a rescissió. En cas que s’hagin efectuat pagaments amb venciment posterior a la suspensió de pagaments o fallida o si es demostra que el cedent i l’empresa de factoring coneixien l’estat d’insolvència del deutor (client) en la data de pagament per l’empresa de factoring al cedent, la revocació no afectarà l’empresa de factoring, excepte en cas de pacte en contrari entre aquesta i el cedent.

c) Arrendament financer (leasing) i les activitats complementàries de manteniment i de conservació dels béns cedits, atorgament de finançament connectat a una operació d’arrendament financer, actual o futura, intermediació i gestió d’operacions d’arrendament financer, arrendament no financer (rènting) amb opció de compra o no i assessorament i informes comercials.

d) Emissió i gestió de targetes de crèdit.

e) Concessió d’avals i altres garanties.

2. Qualsevol activitat complementària a les llistades prèviament que permeti a les entitats desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització també pot ser duta a terme prèvia autorització de l’INAF. S’entendrà com a activitat complementària qualsevol activitat accessòria els ingressos generats de la qual no representin més del 25% dels ingressos de l’entitat.

3. Les participacions directes o indirectes, per part de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, en entitats mercantils andorranes, de caràcter no financer, no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada.

4. En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres operacions alienes a la voluntat d’una entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació en una entitat, més gran que la que s’estipula al paràgraf precedent, l’entitat ho ha de comunicar a l’INAF i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys.

5. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització, es requerirà l’autorització prèvia de l’INAF.

Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat

Article 50

Forma

Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.

Article 51

Denominació

L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’internet) dels termes “entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat” o una altra que pugui induir a confusió amb aquesta així com les abreviatures “EFCE” “EFNBCE” per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.

Article 52

Domicili

El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han d’establir-se en el territori nacional.

Article 53

Objecte social

L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a una, diverses o totes les activitats enumerades a l’article 49.

Article 54

Capital social

Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de ser constituïdes i mantenir un capital social mínim de 2.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

Article 55

Consell d’administració

1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat determinat en els seus estatuts ha d’adoptar la forma de consell d’administració.

2. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per tres membres com a mínim.

3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.

4. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.

5. El president nomenat en cap cas podrà ser el mateix que el director general de l’entitat.

6. El consell d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i de les responsabilitats de tots els seus membres.

Article 56

Direcció general

La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, ha d’estar formada per una o més persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.

Article 57

Condicions

Per a l’obtenció i la conservació de l’autorització administrativa, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.

Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat

Article 58

Obertura d’oficines i contractació de personal

1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de mantenir oberta almenys una oficina al Principat.

2. El personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i ha de tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin i, almenys, la meitat han de ser persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat amb una antiguitat no inferior a tres anys.

Article 59

Normes de solvència i de liquiditat

1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat estan sotmeses a les mateixes normes de solvència (ràtio de solvència i concentració de riscos) que les pròpies de les entitats bancàries definides a la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996.

2. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre els criteris de solvència i liquiditat, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a la índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

3. S’entendrà per recursos propis mínims el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio de solvència de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat del 10%. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no podran situar-se per sota d’aquest mínim.

4. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.

5. S’habilita l’INAF a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis. En qualsevol cas, aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts de capital social mínim.

6. L’INAF, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.

Disposició addicional

Les disposicions d’aquesta Llei queden sotmeses al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.

Disposició derogatòria

Queden derogats la Llei de regulació de les facultats operatives dels diversos components del sistema financer, del 19 de desembre del 1996, la Llei 24/2008, del 30 d’octubre, sobre el règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, la Llei 13/2010, del 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva, els articles 8 a 17 de la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer i qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que s’estableix en aquesta Llei.

Disposició final primera

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de preveure reglamentàriament el marc d’actuació relatiu al desenvolupament de l’activitat de gestió de sistemes multilaterals de negociació, el qual pot delegar aquesta facultat a l’INAF.

Disposició final segona

S’habilita l’INAF a desenvolupar, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei.

Disposició final tercera

Es modifica l’article 2 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, el qual queda redactat com segueix:

“Article 2.

Subjectes autors i responsables

Són subjectes autors i responsables de les infraccions: les entitats bancàries, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei.

Són subjectes responsables de la infracció els qui exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, en les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A l’efecte del paràgraf precedent, exerceixen càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, els administradors o els membres dels seus òrgans col·legiats d’administració o les persones que exerceixen funcions d’alta direcció.”

Disposició final quarta

Es modifiquen els articles 15 i 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queden redactats com segueix:

“Article 15.

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les infraccions que afecten substancialment la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats o que vulneren la legitimitat operativa de l’estructura del sistema financer, i les infraccions que impedeixen conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions molt greus:

a) La recepció de diners del públic, en forma de dipòsits o altres fons reemborsables, sense tenir-ne la capacitat legal, conforme preveu la legislació vigent.

b) L’exercici d’altres activitats específiques reservades exclusivament a cadascuna de les diferents tipologies d’entitats operatives del sistema financer d’acord amb la legislació vigent per part d’entitats del sistema financer que no en tinguin la facultat legal.

c) L’exercici d’activitats econòmiques que no siguin pròpies del sistema financer, o que siguin alienes al seu objecte social, tret de les autoritzades legalment.

d) L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de data 29 de febrer del 1996.

e) L’incompliment del deure de sotmetre els comptes anuals individuals i consolidats, si escau, a una auditoria de comptes segons l’establert a la legislació vigent.

f) La negativa a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances o la falta de veracitat en la informació facilitada que impedeixi exercir adequadament la supervisió i conèixer determinats aspectes de la situació real de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.

g) La comissió de més de tres infraccions greus en el termini d’un any.”

“Article 16.

Infraccions greus

Són infraccions greus les infraccions que afecten la solvència, la liquiditat i l’estabilitat de les entitats, que no impliquen una infracció molt greu, i les infraccions que dificulten conèixer la situació real de l’entitat.

Constitueixen infraccions greus:

a) L’incompliment de les normes vigents en matèria de coeficient d’inversions obligatòries.

b) L’incompliment de les normes vigents en matèria de garantia de dipòsits i inversions per a les entitats bancàries.

c) L’incompliment de les normes vigents en matèria de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals per a les entitats financeres no bancàries.

d) El fet de no tenir la comptabilitat en la forma legalment prescrita o de portar-la amb anomalies que dificultin el coneixement de les situacions econòmica, patrimonial i financera de l’entitat.

e) L’incompliment de les normes de solvència, liquiditat i concentració de risc establertes als articles 6, 11, 12, 15 i 17 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996, sempre que això no constitueixi una infracció molt greu d’acord amb el que disposa l’article anterior.

f) L’incompliment durant un període de 6 mesos, o més, de les normes de solvència per part de les entitats financeres d’inversió o de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.

g) El fet de deixar de complir les característiques personals i professionals establertes per la legislació vigent en relació amb els membres del consell d’administració i els membres de la direcció general.

h) El fet de deixar de complir els requisits organitzatius i les condicions de funcionament que s’estableixen en la legislació vigent.

i) El fet de deixar de complir les normes relatives a la protecció de l’inversor d’acord amb la legislació vigent.

j) L’excusa o la resistència a facilitar informació a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, directament o mitjançant els auditors externs, que impedeixin conèixer determinats aspectes de les situacions organitzativa, econòmica i patrimonial de l’entitat o del grup que aquesta encapçala.

k) La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.”

Disposició final cinquena

Es modifica l’article 21 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, que queda redactat com segueix:

“L’import de les sancions imposades s’ha d’ingressar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, a nom d’aquest Institut.”

Disposició final sisena

S’introdueixen les modificacions següents a l’article 4 de la Llei de regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer del 1996: en l’apartat que conté l’escalat de ponderació del risc, els números 11 i 14 queden redactats com segueix:

“11. Comptes d’ordre que registren els crèdits documentaris, les línies de crèdit no utilitzades, les operacions de lloguer financer amb opció de compra (leasing), les operacions de gestió de factures amb avançaments total o parcial de tresoreria i altres operacions homologables.”,

i “14. Crèdits habitatge hipotecaris i operacions de compra de factures.”

Disposició final setena

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 9 de maig del 2013

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

François Hollande

Joan Enric Vives Sicília

President de la

Bisbe d’Urgell

República Francesa

Copríncep d’Andorra

Copríncep d’Andorra