lo27031001

Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 2 d’abril del 2015 ha aprovat la següent:
llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Índex
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 2. Definicions
Article 3. Objectius de la reestructuració i la resolució
Article 4. Principis de la reestructuració i la resolució
Article 5. Valoració
Capítol segon. Reestructuració
Article 6. Condicions per a la reestructuració
Article 7. Mesures de reestructuració
Article 8. Sol·licitud d’informació
Capítol tercer. Resolució
Secció primera. Supòsits de resolució
Article 9. Condicions per a la resolució
Article 10. Concepte d’entitat inviable
Secció segona. Procediment de resolució
Article 11. Obertura del procés de resolució
Article 12. Substitució de l’òrgan d’administració com a mesura de resolució
Article 13. Contingut de l’acte d’obertura del procés de resolució
Article 14. Notificació i publicació de l’acte d’obertura del procés de resolució
Secció tercera. Instruments de resolució
Article 15. Instruments de resolució
Secció quarta. Venda del negoci
Article 16. Venda del negoci
Secció cinquena. Entitat pont i societat de gestió d’actius
Article 17. Creació d’una entitat pont
Article 18. Segregació d’actius o passius o altres drets o obligacions
Article 19. Règim de la transmissió d’instruments de capital i altres elements a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius
Article 20. Devolució o transmissió dels elements de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius
Article 21. Durada i pèrdua de la condició d’entitat pont
Secció sisena. Operacions de recapitalització
Article 22. Operacions de recapitalització amb utilització dels mecanismes de finançament de l’AREB
Article 23. Accions ordinàries
Article 24. Instruments convertibles en accions ordinàries
Capítol quart. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
Secció primera. Disposicions generals
Article 25. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
Article 26. Avaluació dels actius i passius
Article 27. Efectes de l’amortització i conversió dels instruments de capital i la recapitalització interna
Secció segona. Amortització i conversió d’instruments de capital
Article 28. Amortització i conversió d’instruments de capital
Article 29. Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital
Secció tercera. Recapitalització interna
Article 30. Recapitalització interna
Secció quarta. Passius admissibles per a la recapitalització interna
Article 31.Passius admissibles per a la recapitalització interna
Article 32. Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna
Article 33. Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB
Article 34. Reconeixement contractual de la recapitalització interna
Secció cinquena. Aplicació de l’instrument de recapitalització interna
Article 35. Tractament dels accionistes
Article 36. Seqüència d’amortització i conversió
Article 37. Pla de reorganització d’activitats
Secció sisena. Altres contribucions a la recapitalització interna
Article 38. Condicions per a la contribució del FAREB
Article 39. Fonts alternatives de finançament
Capítol cinquè. AREB
Secció primera. Naturalesa i règim jurídic
Article 40. AREB
Article 41. Mecanismes de finançament i dotació pressupostària
Article 42. Consell d’Administració de l’AREB
Article 43. President de l’AREB
Article 44. Control parlamentari, financer i comptable
Article 45. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents nacionals
Article 46. Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents internacionals
Article 47. Deure de secret
Article 48. Distorsió de la competència
Article 49. Adopció de recomanacions internacionals
Secció segona. Facultats de l’AREB
Article 50. Facultats de l’AREB
Article 51. Facultats mercantils
Article 52. Facultats administratives generals
Article 53. Caràcter executiu de les mesures
Article 54. Altres condicions aplicables
Article 55. Condicions aplicables a les operacions financeres i acords de compensació contractual
Article 56. Mesures d’urgència
Article 57. Publicitat
Article 58. Facultats de suspensió de contractes i garanties
Capítol sisè. FAREB
Article 59. FAREB
Article 60. Finançament
Capítol setè. Règim processal
Article 61. Recurs contra les decisions i els acords de l’AREB adoptats d’acord amb l’article 50
Article 62. Especialitats del recurs contra les decisions i els actes administratius dictats en el marc de processos de resolució
Article 63. Impossibilitat d’execució de sentències dictades en els recursos administratius als quals es refereix l’article 61 d’aquesta Llei
Capítol vuitè. Règim sancionador
Secció primera. Disposicions generals
Article 64. Subjectes infractors
Article 65. Competència per a la instrucció i resolució d’expedients
Article 66. Prescripció d’infraccions i sancions
Secció segona. Infraccions
Article 67. Classes d’infraccions
Article 68. Infraccions molt greus
Article 69. Infraccions greus
Article 70. Infraccions lleus
Secció tercera. Sancions
Article 71. Sancions
Article 72. Sancions per la comissió d’infraccions molt greus
Article 73. Sancions per la comissió d’infraccions greus
Article 74. Sancions per la comissió d’infraccions lleus
Article 75. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions molt greus
Article 76. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions greus
Article 77. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions lleus
Article 78. Criteris per a la determinació de sancions
Article 79. Responsabilitat dels càrrecs d’administració o direcció
Article 80. Nomenament temporal de membres de l’òrgan d’administració
Secció quarta. Normes de procediment
Article 81. Procediment sancionador
Article 82. Executivitat de les sancions i impugnació en via administrativa
Disposició addicional primera. Dotació inicial del FAREB
Disposició addicional segona. Efectes dels processos de reestructuració i de resolució sobre la continuïtat de les activitats de Banca Privada d’Andorra, SA
Disposició addicional tercera. Pressupost de l’AREB
Disposició addicional quarta. Règim de responsabilitat
Disposició addicional cinquena. Règim de la liquidació d’entitats bancàries
Disposició addicional sisena. Honoraris notarials
Disposició addicional setena. Reconeixement dels drets dels treballadors
Disposició addicional vuitena. Aprovació d’un crèdit extraordinari destinat al finançament d’empreses i negocis
Disposició transitòria primera. Funcions de l’INAF fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Disposició transitòria segona. Constitució inicial del Consell d’Administració de l’AREB
Disposició transitòria tercera. Mesures adoptades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en relació amb el procediment d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA
Disposició transitòria quarta. Procediments d’arranjament judicial o fallida declarats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Disposició transitòria cinquena. Facultats de suspensió de contractes relatius a dipòsits
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015
Disposició final segona. Modificació de la Llei 1/2011, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
Disposició final tercera. Modificació del Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre els procediments d’arranjament judicial i fallida
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Disposició final sisena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Disposició final setena. Modificació de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries
Disposició final vuitena. Facultat de desenvolupament
Disposició final novena. Entrada en vigor
Exposició de motius
I
Mitjançant l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, del 30 de juny del 2011, el Principat d’Andorra es va comprometre a adaptar la seva legislació interna a la regulació de la Unió Europea, entre altres matèries, pel que fa a la seva legislació financera i bancària. Aquesta necessària adaptació deriva, bàsicament, de tres circumstàncies: l’euro n’és la moneda de curs legal, té dret a encunyar-ne i el sector bancari andorrà opera en estreta relació amb el de la zona euro.
Com a conseqüència dels compromisos internacionals assumits per Andorra mitjançant l’Acord monetari esmentat, s’ha de reformar l’ordenament jurídic andorrà per introduir-hi el que disposa la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió, i per la qual es modifiquen la Directiva 82/891/CEE del Consell, i les directives 2001/24/CE, 2002/47/CE, 2004/25/CE, 2005/56/CE, 2007/36/CE, 2011/35/UE, 2012/30/UE i 2013/36/UE, i els Reglaments (UE) núm. 1093/2010 i (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell.
Tot i que el termini per portar a terme aquesta reforma encara no s’ha esgotat, hi ha motius importants per avançar-ne la transposició parcial. Recentment han tingut lloc greus esdeveniments que podrien posar en perill l’estabilitat financera del Principat. La profunda crisi financera que, en l’últim lustre, ha colpejat els països occidentals, incloent-hi també els de la Unió Europea, ha posat de manifest que el sistema financer es troba estretament interconnectat, de tal manera que la crisi d’una entitat financera amb cert pes pot contagiar-se ràpidament i perillosament a altres entitats, al sistema en el seu conjunt i, per descomptat, a tota l’economia. Es tracta del que s’ha estat denominant risc sistèmic. Les experiències recents en el nostre entorn han posat en evidència la necessitat de disposar d’eines en l’àmbit administratiu més adaptades, en complement a l’establert en l’àmbit judicial.
El Principat d’Andorra no és immune a aquest risc. La situació viscuda exigeix adoptar, amb caràcter urgent, mesures fermes i alhora flexibles que evitin el risc que la crisi patida per una entitat bancària impacti en la resta d’entitats i en tota l’economia andorrana. Precisament la Directiva 2014/59/UE estableix una arquitectura legal que l’experiència europea mostra que és eficaç per aturar un possible contagi. Les previsions de la Directiva esmentada han inspirat la redacció d’aquesta Llei de mesures urgents, sense perjudici que en un moment posterior es dictin les disposicions legals o reglamentàries que siguin necessàries per complir els compromisos internacionals adquirits pel Principat d’Andorra en virtut de l’Acord monetari subscrit amb la Unió Europea.
Igual que la Directiva 2014/59/UE, el sistema dissenyat per aquesta Llei es basa en quatre grans pilars. El primer són els seus objectius i principis; el segon, els processos establerts; el tercer, les autoritats encarregades d’administrar aquests processos; i, l’últim, els instruments legals que es poden utilitzar en cadascun dels processos.
El primer pilar l’integren objectius i principis, perquè informen tota la Llei (sense perjudici de la seva aplicació en funció de les circumstàncies del cas concret i de les especificitats legals que s’estableixin). D’entre els objectius en destaquen tres: en primer lloc, assegurar, quan correspongui, la continuïtat de les activitats la interrupció de les quals podria pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica; en segon lloc, protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits; i, en tercer lloc però amb caràcter essencial, assegurar una utilització òptima dels recursos públics que s’hagin pogut utilitzar per preservar l’estabilitat i el funcionament del sistema bancari; en altres paraules, l’impacte en les arques públiques ha de ser el mínim possible. D’entre els principis, destaca el referent al fet que els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues.
El segon pilar del sistema dissenyat per aquesta Llei el constitueixen dos processos singulars, de caràcter administratiu, que permeten a les autoritats administratives dotar-se de potestats necessàries per assegurar l’estabilitat financera. Es tracta de la reestructuració i la resolució. Aquests processos no s’han de confondre amb els tradicionals procediments de cessació de pagaments i fallida, ni necessàriament han de desembocar en la liquidació de l’entitat bancària. En efecte, l’experiència comparada ha demostrat que, en termes generals, la legislació tradicional en matèria d’insolvència no s’acomoda bé a les peculiaritats que envolten les entitats bancàries amb risc sistèmic.
Les noves competències que estableix aquesta Llei han de permetre a les autoritats mantenir un accés ininterromput als dipòsits i a les operacions de pagament, així com vendre parts viables d’una entitat, quan sigui procedent, i assignar pèrdues de manera justa i previsible. D’acord amb els principis de la Directiva 2014/59/UE, un mecanisme de resolució eficaç ha de reduir al mínim la possibilitat que els costos de resolució d’una entitat inviable siguin assumits pels contribuents. També ha de procurar que les entitats d’envergadura sistèmica siguin objecte de resolució sense posar en perill l’estabilitat financera. Entre d’altres, l’instrument de recapitalització interna (bail-in) persegueix aquest objectiu fent que es repercuteixin les pèrdues segons l’ordre de prelació previst en aquesta Llei.
El tercer pilar consisteix que gran part de l’administració del sistema dissenyat per la Llei s’atribueix a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució. També, amb la finalitat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea, segons el que preveu la Directiva 2014/59/UE, el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB.
El quart i últim pilar són els instruments que les autoritats competents poden acordar i utilitzar en cas de reestructuració o resolució, i sempre tenint en compte les circumstàncies del cas concret.
Aquesta Llei preveu un ampli ventall de mesures, de les quals convé aquí esmentar-ne dos: d’una banda, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització; i, de l’altra, la transmissió d’accions, instruments de capital, drets, actius o passius a una entitat pont. Pel que fa referència a la primera d’aquestes mesures, la Llei, seguint la Directiva 2014/59/UE, ha incidit en particular a determinar quins passius són admissibles per a la recapitalització interna, quins en queden exclosos necessàriament i quins, tot i ser admissibles, en poden ser exclosos atenent la concurrència de certes circumstàncies. Pel que fa referència a l’entitat pont, s’ha estimat oportú cristal·litzar específicament l’objectiu legal general, i per tant aplicable en tots els casos, de minimitzar o neutralitzar l’impacte de la resolució en els recursos públics. Per aquesta raó, quan hi hagi ingressos derivats de l’entitat pont, aquests ingressos correspondran en primer lloc a la recuperació de totes les despeses en què hagi incorregut l’AREB.
Finalment, tenint en compte la situació especial en què es troba en aquests moments el Principat d’Andorra i la necessitat de salvaguardar els interessos generals d’estabilitat financera i de bon funcionament de l’economia andorrana per tal de preservar el benestar general, la Llei preveu una dotació inicial i extraordinària del FAREB de trenta milions d’euros que realitzaran les entitats bancàries andorranes i l’obertura d’un programa de finançament de fins a cent milions d’euros destinat al finançament d’empreses i negocis.
II
Aquesta Llei s’estructura en vuit capítols, a més d’una sèrie de disposicions addicionals, transitòries i finals.
El capítol primer conté les denominades disposicions generals. Aquest capítol, a més d’identificar l’objecte de la Llei (dotar el Principat d’Andorra dels instruments adequats per fer front de manera eficaç als problemes de solidesa o al perill d’inviabilitat de les entitats bancàries), estableix els objectius i principis legals.
El capítol segon regula el procés de reestructuració, pensat per a les entitats que, sent viables, es troben immerses en dificultats.
El capítol tercer s’ocupa del procés de resolució, que serà procedent quan es compleixin certs requisits que permetin estimar que l’entitat és o resultarà inviable. Entre aquests requisits hi ha el de la concurrència d’un interès públic per aconseguir els objectius de la Llei.
El capítol quart detalla, de manera minuciosa, l’amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització.
El capítol cinquè està dedicat a l’AREB. L’extensió d’aquest capítol s’explica, d’una banda, per la novetat de la figura i, de l’altra, pel paper rellevant que, com ja s’ha indicat, ha de complir en l’aplicació d’aquesta Llei, cosa que explica les importants facultats que se li confereixen.
El capítol sisè estableix la regulació del FAREB.
El capítol setè desenvolupa certes qüestions d’índole processal.
El capítol vuitè estableix el règim sancionador.
La Llei es tanca amb les disposicions addicionals, transitòries i finals.
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei té per objecte regular els processos de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, establir els mecanismes que redueixin el risc que es produeixi un supòsit de resolució, així com crear el règim jurídic de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries i del Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries, amb la finalitat de protegir la confiança, la credibilitat i l’estabilitat del sistema financer.
2. Aquesta Llei és aplicable a les entitats següents:
a) Entitats bancàries autoritzades a operar al Principat d’Andorra.
b) Les sucursals de les entitats bancàries previstes en la lletra anterior, autoritzades a operar en un altre país, sense perjudici dels instruments de cooperació que, si escau, siguin convenients o necessaris per compartir informació.
3. L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, en aplicar els instruments o exigir les obligacions i els requisits previstos en aquesta Llei, han de tenir en compte, quan correspongui, les circumstàncies singulars de cada entitat derivades, entre d’altres, de la seva estructura, naturalesa i perfil d’activitat.
Article 2
Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) AREB: l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.
b) Entitat: les entitats previstes en l’article 1.2, excepte si expressament es disposa el contrari.
c) INAF: l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
d) FAREB: el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries.
Article 3
Objectius de la reestructuració i la resolució
Els processos de reestructuració i de resolució d’entitats persegueixen els objectius següents, ponderats de forma equitativa segons les circumstàncies de cada cas:
a) Assegurar la continuïtat de les activitats, els serveis i les operacions la interrupció dels quals pugui pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica o del sistema financer i, en particular, els serveis financers d’importància sistèmica.
b) Evitar efectes perjudicials per a l’estabilitat del sistema financer, prevenint el contagi de les dificultats d’una entitat al conjunt del sistema i mantenint la disciplina de mercat.
c) Assegurar la utilització més eficient dels recursos públics, minimitzant els suports financers públics que, amb caràcter extraordinari, pugui ser necessari de concedir.
d) Protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits i inversions.
e) Protegir els fons reemborsables i altres actius dels clients de les entitats bancàries.
La consecució dels objectius esmentats ha de procurar, en tot cas, minimitzar el cost de la reestructuració o resolució i evitar la destrucció de valor, excepte quan sigui imprescindible per aconseguir els objectius de la reestructuració o la resolució.
Article 4
Principis de la reestructuració i la resolució
1. Els processos de reestructuració i resolució estan basats, en la mesura necessària per assegurar el compliment dels objectius recollits en l’article anterior i sense perjudici de les circumstàncies concurrents en cada cas, en els principis següents:
a) Els accionistes de les entitats són els primers a suportar les pèrdues i els costos dels processos esmentats.
b) Els creditors de les entitats suporten, si escau, les pèrdues derivades de la reestructuració o de la resolució després dels accionistes i d’acord amb l’ordre de prelació i les especialitats establertes en aquesta Llei.
c) Els creditors del mateix rang són tractats de manera equitativa excepte quan en aquesta Llei es disposi el contrari.
d) Cap accionista ni creditor no ha de suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si l’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal.
e) En cas de resolució d’una entitat, els administradors i persones de l’alta direcció han de ser substituïts, excepte que, amb caràcter excepcional, es consideri estrictament necessari mantenir-los per complir els objectius de la resolució.
f) Els administradors i les persones de l’alta direcció de l’entitat i, en general, tots els empleats de l’entitat, així com els seus auditors externs, han de proporcionar tota l’assistència necessària per complir els objectius de la resolució, fins i tot si han estat destituïts.
g) Els administradors de les entitats i qualsevol altra persona física o jurídica responen dels danys i perjudicis causats d’acord amb la legislació aplicable.
h) Els dipòsits fins al nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits i inversions estan plenament protegits.
2. L’AREB no es considerarà en cap cas inclosa entre els accionistes o creditors als quals es refereix l’apartat anterior.
Article 5
Valoració
1. Amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura de resolució i, en particular, a l’efecte de l’aplicació dels instruments previstos en aquesta Llei, s’ha de determinar el valor dels actius i passius de l’entitat sobre la base dels informes de valoració encarregats a un o diversos experts independents, de manera que es puguin determinar les pèrdues que haurien suportat els accionistes i creditors si l’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal.
2. L’objectiu de la valoració és determinar el valor dels actius i passius de l’entitat, de manera que es pugui valorar si es compleixen les condicions per a la resolució, així com per conèixer les pèrdues que puguin derivar-se de l’aplicació dels instruments de resolució.
3. La valoració s’ha de subjectar al procediment i s’ha de fer de conformitat amb els criteris que determini amb caràcter general l’AREB mitjançant acord del seu òrgan d’administració seguint metodologies generalment acceptades. La valoració ha de tenir en compte les circumstàncies que hi hagi en el moment d’aplicar els instruments de resolució que s’utilitzaran i la necessitat de preservar l’estabilitat financera. En cap cas no s’han de tenir en compte per a la valoració dels actius i passius de l’entitat els suports financers públics rebuts.
4. En els supòsits d’urgència en què l’AREB no pugui obtenir els informes previstos en l’apartat 1 anterior, l’AREB podrà dur a terme una valoració provisional, la qual serà considerada una base vàlida perquè emprengui accions de resolució.
Capítol segon. Reestructuració
Article 6
Condicions per a la reestructuració
1. S’entén que una entitat es troba en una situació de reestructuració quan infringeixi o hi hagi elements objectius conforme als quals resulti raonablement previsible que infringirà en un futur pròxim la normativa de solvència, ordenació i disciplina, però es trobi en disposició de retornar al compliment d’aquesta normativa pels seus propis mitjans.
2. Per valorar la possibilitat d’incompliment dels requeriments assenyalats a l’apartat anterior es pot atendre, entre altres aspectes, l’existència d’una ràpida deterioració de la situació financera o de liquiditat de l’entitat o un increment ràpid del seu nivell de palanquejament, mora o concentració d’exposicions.
Article 7
Mesures de reestructuració
1. Quan una entitat es trobi en alguna de les circumstàncies descrites en l’article 6.1, ha d’informar l’INAF d’aquest fet amb caràcter immediat.
2. Sense perjudici de les disposicions de l’apartat anterior, des del moment en què l’INAF tingui coneixement que una entitat es troba en alguna de les situacions descrites en l’article 6.1, podrà adoptar, d’ofici, les mesures següents:
a) Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat que examini la seva situació, determini les mesures necessàries per superar els problemes detectats i elabori un pla d’actuació per resoldre els problemes esmentats, amb un calendari específic d’execució.
b) Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat que convoqui o, si l’òrgan d’administració no complís aquest requisit, convocar directament, la junta general de l’entitat i fixar l’ordre del dia i proposar l’adopció de determinats acords.
c) Requerir el cessament o la substitució d’un o diversos membres de l’òrgan d’administració o persones de l’alta direcció, si es determina que aquestes persones no són aptes per complir les seves obligacions de conformitat amb els requisits d’idoneïtat exigibles.
d) Designar un delegat de l’INAF a l’entitat, amb dret d’assistència, amb veu però sense vot, a les reunions de l’òrgan d’administració i de les seves comissions delegades i amb les mateixes facultats d’accés a la informació que les previstes legalment i estatutàriament per als seus membres.
e) Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat que elabori un pla per negociar la reestructuració del deute amb una part o amb la totalitat dels seus creditors.
f) Requerir canvis en l’estratègia empresarial de l’entitat.
g) Requerir canvis en les estructures jurídiques o operatives de l’entitat.
h) Obtenir de l’entitat i facilitar a l’AREB tota la informació necessària per preparar la possible resolució de l’entitat i la realització d’una avaluació dels seus actius i passius, de conformitat amb l’article 5.
i) En cas que les mesures anteriors no fossin suficients, acordar el nomenament d’un o diversos interventors o la substitució provisional de l’òrgan d’administració de l’entitat o d’un o diversos dels seus membres.
3. En adoptar qualsevol de les mesures assenyalades en les lletres a a i de l’apartat anterior, l’INAF haurà de fixar el termini per executar-les, així com per avaluar l’eficàcia les mesures adoptades.
Article 8
Sol·licitud d’informació
En qualsevol moment, l’INAF i l’AREB poden requerir a l’entitat tota la informació, relacionada amb l’entitat, necessària per preparar una eventual resolució d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
Capítol tercer. Resolució
Secció primera. Supòsits de resolució
Article 9
Condicions per a la resolució
1. La resolució d’una entitat és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:
a) L’entitat és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim.
b) No hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat puguin impedir la inviabilitat de l’entitat en un termini de temps raonable.
c) Per raons d’interès públic, resulta necessari o convenient dur a terme la resolució de l’entitat per complir algun dels objectius mencionats en l’article 3, perquè la dissolució i la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal no permetrien raonablement complir aquests objectius en la mateixa mesura.
2. No obstant el que preveu l’apartat 1 anterior, quan l’AREB ho estimi convenient per complir els objectius i els principis previstos en els articles 3 i 4, l’AREB pot remetre l’entitat corresponent al procediment concursal ordinari.
3. L’avaluació de la pertinència de la resolució l’ha de fer l’AREB al mateix temps que l’elaboració i l’aprovació d’un pla de resolució que determini que les operacions concretes mitjançant les quals s’instrumenti la resolució i les modificacions estatutàries que, si escau, es produeixin com a conseqüència d’aquestes operacions i no requereixen cap autorització administrativa ulterior en l’àmbit de la normativa bancària.
Article 10
Concepte d’entitat inviable
S’entén que una entitat és inviable a l’efecte del que preveu la lletra a de l’apartat 1 de l’article anterior, si es troba en alguna de les circumstàncies següents:
a) L’entitat ha infringit o hi ha elements objectius que indiquin que infringirà, en un futur pròxim, els requisits per conservar la seva autorització, de manera que resulti justificada la retirada de l’autorització per l’autoritat competent, fins i tot, però sense limitar-se a això, per haver incorregut l’entitat, o ser probable que incorri, en pèrdues que esgotarien o minvarien substancialment tots els seus fons propis o una part important d’aquests fons.
b) Els passius exigibles de l’entitat són superiors als seus actius o és raonablement previsible que ho siguin en un futur pròxim.
c) L’entitat no pot complir puntualment les obligacions que li són exigibles o és raonablement previsible que en un futur pròxim no les pugui complir.
d) L’entitat necessita ajuda financera pública extraordinària, excepte quan, a fi d’evitar o solucionar pertorbacions greus de l’economia i preservar l’estabilitat financera, l’ajuda financera pública extraordinària adopti alguna de les formes següents:
(i) Una garantia estatal per donar suport a instruments de liquiditat,
(ii) Una garantia estatal dels passius de nova emissió, o
(iii) Una injecció de fons propis o l’adquisició d’instruments de capital a uns preus i en unes condicions que no atorguin avantatge a l’entitat, quan no es donin, en el moment de la concessió de l’ajuda pública, ni les circumstàncies exposades en aquest apartat, lletres a, b o c d’aquest article, ni les circumstàncies exposades en l’article 28.2.
Secció segona. Procediment de resolució
Article 11
Obertura del procés de resolució
1. L’INAF, amb consulta prèvia a l’AREB, ha de determinar si l’entitat és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim, de conformitat amb les disposicions de l’article 10. Un cop realitzada l’avaluació, l’ha de notificar sense demora a l’AREB. No obstant això, l’AREB pot instar l’INAF a realitzar aquesta avaluació si, a partir de la informació i l’anàlisi facilitades per l’INAF a l’AREB, considera que hi ha raons per fer-ho. En aquest cas, l’INAF ha de contestar a l’AREB sense demora injustificada.
2. En cas de determinar que l’entitat és inviable, l’AREB ha d’acordar l’obertura immediata del procés de resolució i ha de justificar la seva decisió al Consell de Ministres i a l’INAF.
3. Aquest procés constitueix un procediment administratiu especial que s’ha de regir pel que disposa aquesta Llei, sense que resulti aplicable supletòriament el que preveu el Codi de l’Administració.
4. Quan l’òrgan d’administració d’una entitat consideri que aquesta entitat és inviable, ha de notificar-ho de manera immediata a l’INAF. L’INAF ho ha de comunicar sense demora a l’AREB.
Article 12
Substitució de l’òrgan d’administració com a mesura de resolució
1. Després de l’obertura del procés de resolució de conformitat amb el que preveu l’article anterior, l’AREB ha d’acordar i fer públics la substitució de l’òrgan d’administració de l’entitat, dels membres de l’alta direcció i de l’auditor extern de l’entitat, i el nomenament com a administrador de l’entitat de la persona o les persones físiques o jurídiques que, en nom seu o sota el seu control, exerciran les funcions i facultats pròpies d’aquesta condició, amb l’abast, les limitacions i els requisits que determini la mateixa AREB. S’entén que s’atribueixen a aquests administradors totes les facultats que legalment o estatutàriament puguin correspondre a la junta general de l’entitat i a l’òrgan d’administració, i que resultin necessàries per exercir les competències incloses en aquesta Llei relatives als instruments de resolució que s’hi preveuen.
L’AREB pot no substituir l’òrgan d’administració o els membres de l’alta direcció de l’entitat o l’auditor extern en els supòsits extraordinaris en què, en vista de la composició de l’accionariat o de l’òrgan d’administració de l’entitat en el moment d’obertura del procés de resolució, resulti estrictament necessari mantenir-los per garantir el desenvolupament adequat del procés de resolució.
Als efectes anteriors el cessament de les funcions dels membres de l’òrgan d’administració o dels membres de l’alta direcció de l’entitat és causa d’extinció de la relació laboral o mercantil que, si escau, mantinguin amb l’entitat o les seves filials o participades, i no dóna dret a cap indemnització fins i tot en els supòsits en què s’hagi estipulat així en els contractes corresponents o sigui procedent d’acord amb la normativa general aplicable, excepte si es declara judicialment l’absència de responsabilitat del membre cessat.
2. Els administradors nomenats per l’AREB en el marc d’un procés de resolució no són responsables dels actes o decisions adoptats e n l’exercici del seu càrrec, llevat en casos de dol o d’actuació greument negligent. Aquesta exoneració de responsabilitat no és aplicable als membres de l’òrgan d’administració de l’alta direcció de l’entitat o a l’auditor extern que, d’acord amb el que disposa el número anterior, no siguin substituïts.
3. L’acord de designació de l’administrador especial té caràcter executiu des del moment en què es dicti i ha de ser objecte de publicació immediata al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i d’inscripció en els registres públics corresponents. La publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra determina l’eficàcia de l’acord davant tercers.
4. L’AREB ha de tenir en compte en l’acte de designació dels òrgans d’administració, de l’alta direcció, i de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna, els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional establerts en els articles 14 i 15 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
5. La mesura de substitució es manté en vigor per un període no superior a un any, tot i que l’AREB pot prorrogar aquest termini quan ho consideri necessari per completar el procés de resolució.
Article 13
Contingut de l’acte d’obertura del procés de resolució
La decisió d’iniciar o no un procés de resolució ha de tenir, com a mínim, el contingut següent:
a) Les raons que justifiquen la decisió, amb una menció de si l’entitat compleix les condicions previstes en l’article 9.1.
b) Les mesures de resolució que l’AREB tingui, si escau, la intenció d’adoptar, incloent-hi la substitució de l’òrgan d’administració i, si escau, dels membres de l’alta direcció o l’auditor extern.
c) Les raons que, si escau, justifiquen sol·licitar l’inici d’un procediment concursal ordinari.
Article 14
Notificació i publicació de l’acte d’obertura del procés de resolució
1. L’AREB ha de notificar sense demora el text íntegre de la decisió, amb indicació de la data a partir de la qual tenen efecte les mesures adoptades, a l’entitat objecte de resolució, al ministeri encarregat de les finances i a l’INAF.
2. L’AREB també ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acte pel qual s’acorden les mesures de resolució, o una comunicació resumida dels efectes d’aquestes mesures.
Secció tercera. Instruments de resolució
Article 15
Instruments de resolució
1. Els instruments de resolució són:
a) La venda del negoci de l’entitat.
b) La transmissió d’actius o passius o qualssevol drets o obligacions a una entitat pont.
c) La transmissió d’actius o passius a una societat de gestió d’actius.
d) La recapitalització interna.
2. L’AREB pot adoptar els instruments anteriors individualment o conjuntament.
3. L’AREB pot recuperar tota despesa raonable en què hagi incorregut en relació amb la utilització dels instruments o l’exercici de les facultats de resolució previstes en aquesta Llei:
a) Deduint-la de tot contravalor abonat per un adquirent a l’entitat objecte de resolució o, segons els casos, als propietaris d’accions o altres instruments de capital.
b) A càrrec de l’entitat objecte de resolució, en qualitat de creditor preferent.
4. Quan s’utilitzin els instruments de resolució previstos a l’apartat 1, lletres a, b i c, i s’apliquin per realitzar una transmissió parcial dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat, l’entitat residual s’ha de sotmetre a un procediment concursal dins d’un temps raonable tenint en compte la necessitat que l’entitat residual col·labori per garantir la continuïtat dels serveis per part de l’adquirent i el millor compliment dels objectius i principis de resolució.
Secció quarta. Venda del negoci
Article 16
Venda del negoci
1. L’AREB pot acordar i executar la transmissió a un adquirent que no sigui una entitat pont o una societat de gestió d’actius de:
a) Les accions de l’entitat en resolució o, amb caràcter general, els instruments representatius del capital o convertibles en aquests instruments, siguin quins siguin els seus titulars.
b) Tots o part dels actius i passius de l’entitat.
2. Les limitacions legals següents no resulten aplicables a les persones o entitats que hagin adquirit les accions o instruments esmentats en l’apartat 1.a d’aquest article:
a) Les limitacions estatutàries del dret d’assistència a les juntes generals o del dret de vot.
b) Les restriccions a la transmissió d’accions establertes en la normativa aplicable o en els estatuts.
3. L’AREB pot aplicar aquest instrument de resolució una o diverses vegades i a favor d’un o diversos adquirents.
4. Per seleccionar l’adquirent o els adquirents, l’AREB ha de desenvolupar un procediment de concurrència amb les característiques següents:
a) Que sigui transparent, tenint compte les circumstàncies del cas concret i la necessitat de salvaguardar l’estabilitat del sistema financer.
b) Que no afavoreixi o discrimini cap dels adquirents potencials.
c) Que s’adoptin les mesures necessàries per evitar situacions de conflicte d’interès.
d) Que tingui en consideració la necessitat d’aplicar l’instrument de resolució el més ràpidament possible.
e) Que tingui entre els seus objectius maximitzar el preu de venda.
5. Quan el desenvolupament del procediment al qual es refereix l’apartat anterior pugui dificultar la consecució d’algun dels objectius enumerats en l’article 3 i, en particular, quan es justifiqui adequadament que hi ha una amenaça seriosa per a l’estabilitat del sistema financer com a conseqüència de la situació de l’entitat, o agreujada per la situació de l’entitat, o quan es constati que el desenvolupament d’aquest procediment pot dificultar l’efectivitat de l’instrument de resolució, la selecció de l’adquirent o dels adquirents es pot fer sense necessitat de complir els requisits de procediment indicats en l’apartat anterior.
6. La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió d’empresa ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus, en què hagi incorregut l’entitat objecte de resolució o que se li hagin imposat. Els accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució i els tercers els actius, drets o passius dels quals no siguin objecte de transmissió no poden reclamar cap dret respecte als actius, drets o passius transmesos.
Secció cinquena. Entitat pont i societat de gestió d’actius
Article 17
Creació d’una entitat pont
1. Correspon a l’AREB decidir la creació d’una entitat pont amb la condició d’entitat bancària com a instrument de resolució d’entitats objecte de resolució.
L’autorització necessària per constituir, modificar i extingir societats públiques s’entén concedida per aquesta Llei. El Consell d’Administració de l’AREB està facultat per aprovar i modificar, quan escaigui, els estatuts de l’entitat pont i per acordar-ne l’extinció.
2. La constitució de l’entitat pont no està sotmesa al procediment ordinari d’autorització per a la creació d’entitats bancàries. Quan resulti convenient a les seves finalitats, l’entitat pont estarà eximida de complir els requisits necessaris perquè les entitats bancàries obtinguin i mantinguin la seva autorització. Amb aquesta finalitat, l’AREB ha de presentar una sol·licitud a l’INAF que indiqui el temps pel qual l’entitat queda eximida de complir aquests requisits.
3. Constitueix l’objecte de l’entitat pont continuar l’exercici de totes o part de les funcions, els serveis i les activitats de l’entitat objecte de resolució.
4. En l’acte de designació de l’òrgan d’administració, de l’alta direcció, i de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna de l’entitat pont s’han de tenir en compte els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional, establerts en els articles 14 i 15 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà.
5. L’AREB o qualsevol altra autoritat pública andorrana poden ser titulars de la totalitat o d’una part de les accions representatives del capital social de l’entitat pont.
6. El patrimoni inicial de l’entitat pont pot estar constituït per les accions o altres instruments de capital emesos tant per l’entitat objecte de resolució com per l’entitat pont, així com per tots o part dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat objecte de resolució.
7. Les comeses i actuacions de l’entitat pont no comportaran cap obligació o responsabilitat de l’entitat pont respecte als accionistes i creditors de l’entitat en resolució, i l’òrgan d’administració i l’alta direcció de l’entitat pont no tindran cap responsabilitat davant d’aquests accionistes i creditors per actes o omissions en compliment de les seves obligacions, a menys que aquests actes o omissions, impliquin una conducta dolosa o greument negligent que afecti directament els drets d’accionistes i creditors.
8. L’entitat pont pot continuar exercint els drets de participació i accés als sistemes de pagament, compensació i liquidació, cotització, sistemes d’indemnització dels inversors i sistemes de garantia de dipòsits de l’entitat objecte de resolució, sempre que compleixi els criteris de participació i regulació per participar en aquests sistemes, encara que l’entitat pont no disposi de qualificació creditícia o aquesta qualificació no sigui proporcional als nivells de qualificació requerits per concedir accés als sistemes esmentats i sempre que el termini de participació i accés als sistemes no excedeixi els vint-i-quatre mesos. No obstant això, aquest termini es pot renovar amb la sol·licitud prèvia de l’entitat pont a l’AREB.
9. L’entitat pont no està subjecta al control financer sobre les societats públiques previst a la Llei de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996.
Article 18
Segregació d’actius o passius o altres drets o obligacions
1. En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot obligar, amb caràcter d’acte administratiu, una entitat objecte de resolució o una entitat pont, a transmetre a una o diverses societats de gestió d’actius determinades categories d’actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat. També pot adoptar les mesures necessàries per transmetre actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat o de qualsevol entitat sobre la qual l’entitat exerceixi control en el sentit de l’article 2.7 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de la inversió, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, quan es tracti d’actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat especialment danyats, que es considerin perjudicials per a la seva viabilitat o per als objectius de la resolució, i permetre la gestió independent de la seva realització.
2. S’han de determinar els criteris per definir les categories d’actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat que poden ser transmesos en funció, entre d’altres, de l’activitat a la qual estiguin lligats, la seva antiguitat i la seva classificació comptable. En funció d’aquests criteris, l’AREB ha de precisar per a cada entitat els actius susceptibles de ser transmesos.
3. Cada entitat de gestió d’actius serà una societat anònima que podrà estar participada per l’AREB o per una altra autoritat o mecanisme de finançament públics, constituïts amb el propòsit de rebre la totalitat o part dels actius o passius o altres drets o obligacions d’una o diverses entitats objecte de resolució o d’una entitat pont.
4. L’AREB ha d’exercir el control sobre aquest instrument de resolució o la seva aplicació.
5. La societat de gestió d’actius ha d’estar subjecta a obligacions de govern corporatiu que garanteixin l’exercici de les seves funcions d’acord amb els objectius i principis previstos en els articles 3 i 4.
6. L’entitat pot emetre obligacions i valors que reconeguin o creïn deute, sense que li resulti aplicable cap límit d’emissió previst en la normativa vigent.
Article 19
Règim de la transmissió d’instruments de capital i altres elements a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius
1. L’AREB pot acordar, en una o diverses vegades successives, la transmissió a una entitat pont o a una societat de gestió d’actius, dels actius, passius, drets o obligacions de l’entitat objecte de resolució, o de les accions o instruments de capital emesos per aquesta entitat, des de la mateixa entitat en resolució o des d’una o diverses entitats pont.
2. A les transmissions d’actius, passius, drets i obligacions no els resulta aplicable el que disposa la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
3. En particular, no és necessari el consentiment dels accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució ni dels tercers els actius, drets o passius dels quals es transmetin a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, els quals no poden oposar-se a la transmissió ni reclamar cap dret respecte a aquests elements objecte de transmissió. Aquest mateix règim és aplicable a les transmissions que es puguin realitzar des d’una entitat pont a una societat de gestió d’actius.
4. El valor total dels passius transmesos a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius no pot excedir el valor dels drets i actius transmesos des de l’entitat objecte de resolució o des de qualsevol altra procedència.
5. Amb caràcter general, es considera que l’entitat pont o la societat de gestió d’actius se subroga en la posició de l’entitat objecte de resolució en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de transmissió. No obstant això, els accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont i els tercers els actius, drets o passius dels quals no siguin objecte de transmissió no poden reclamar cap dret respecte als actius, drets o passius transmesos.
6. La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió d’empresa ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus, incorregudes o imposades a l’entitat objecte de resolució.
7. Amb caràcter previ a la transmissió, l’AREB pot exigir que els elements objecte de transmissió s’agrupin en una societat o que es dugui a terme qualsevol altra classe d’operació que faciliti la seva transmissió efectiva a l’entitat pont o la societat de gestió d’actius amb el mateix règim establert en aquesta Llei per a l’entitat pont o la societat de gestió d’actius esmentades pel que fa a la seva constitució i la transmissió dels actius i passius, drets i obligacions.
8. Sense perjudici del que preveu l’article 5 d’aquesta Llei, amb caràcter previ a la transmissió efectiva, l’AREB ha de determinar el valor de les accions, els instruments de capital, els drets, els actius i els passius objecte de transmissió conformement als principis següents:
a) La valoració s’ha de determinar sobre la base dels informes de valoració encarregats per l’AREB a un o a diversos experts independents que designi.
b) La valoració ha de tenir en compte les pèrdues que haurien suportat els accionistes i creditors de l’entitat objecte de resolució en el cas que aquesta entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment de liquidació concursal ordinari.
c) En els supòsits en els quals, per raons d’urgència, es dugui a terme una valoració parcial o provisional dels elements objecte de transmissió, es durà a terme amb posterioritat una valoració definitiva i completa.
9. La valoració té com a finalitat informar de la decisió sobre els actius, drets, passius o accions o altres instruments de capital objecte de transmissió a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, així com la decisió sobre el valor de tot contravalor que s’hagi d’abonar a l’entitat objecte de resolució o, si escau, als propietaris de les accions o altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució.
La valoració anterior substitueix la realitzada per un expert independent, a l’efecte del que disposa la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
10. No són oposables a la transmissió dels actius a una societat de gestió d’actius o entitat pont, les clàusules estatutàries o contractuals que restringeixin la transmissibilitat de les accions, els instruments de capital, els actius, els passius, o altres drets i obligacions, i no es pot exigir cap responsabilitat ni es pot reclamar cap tipus de compensació basada en l’incompliment d’aquestes clàusules.
11. Amb caràcter previ a la transmissió, les entitats han de fer els ajustos de valoració dels actius que s’hagin de transmetre segons els criteris que es determinin reglamentàriament. Així mateix, amb igual caràcter previ a la transmissió, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i passius transmesos a la societat de gestió d’actius o entitat pont de conformitat amb els principis establerts en l’article 4.
12. La transmissió no pot ser, en cap cas, objecte de rescissió per aplicació de les accions de reintegració previstes en la legislació concursal.
13. La transmissió d’actius no constitueix un supòsit de successió d’empresa.
14. L’entitat pont i/o la societat de gestió d’actius no són responsables, en el cas que es produeixi la transmissió, de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquesta transmissió derivades de la titularitat, explotació o gestió dels actius esmentats per l’entitat transmitent.
15. En cas que s’aportin drets de crèdit a la societat de gestió d’actius, l’entitat no respondrà de la solvència del deutor corresponent.
Article 20
Devolució o transmissió dels elements de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius
En qualsevol moment, quan consideri que no suposa detriment per a la continuïtat de la prestació dels serveis essencials de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius, l’AREB pot acordar una o diverses de les actuacions següents:
a) La devolució dels drets, actius o passius de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius a l’entitat objecte de resolució, que estarà obligada a acceptar-los.
b) La devolució de les accions o altres instruments de capital al seu propietari inicial.
c) La transmissió dels elements patrimonials anteriors a un tercer.
Article 21
Durada i pèrdua de la condició d’entitat pont
1. L’AREB ha de posar fi a l’entitat pont tan aviat com sigui possible dins dels dos anys següents a la data en què s’hagi fet efectiva l’última transmissió d’elements patrimonials des de l’entitat objecte de resolució.
2. L’AREB pot ampliar la durada d’aquest termini per un o diversos períodes d’un any quan això afavoreixi totes o alguna de les circumstàncies previstes en l’apartat 3 següent o quan això sigui convenient per garantir la continuïtat dels serveis bancaris o financers essencials de l’entitat pont.
3. L’entitat pont deixarà de tenir aquesta condició quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
a) Conclusió del termini indicat en l’apartat 1 anterior o en les seves successives ampliacions;
b) Fusió amb una altra entitat;
c) Venda a un tercer de la totalitat o de la major part dels actius, drets o passius de l’entitat pont; o
d) Liquidació de l’entitat pont de conformitat amb la legislació concursal ordinària.
4. Els ingressos eventuals derivats de la venda o del cessament de les activitats de l’entitat pont corresponen a l’AREB, que els ha d’aplicar en primer lloc a la recuperació de tota despesa raonable en què hagi incorregut com a conseqüència de la utilització de qualsevol instrument de resolució o de l’exercici de les seves competències de resolució.
Secció sisena. Operacions de recapitalització
Article 22
Operacions de recapitalització amb utilització dels mecanismes de finançament de l’AREB
1. En cas que, d’acord amb l’article 30, l’aplicació dels instruments de resolució impliqui la utilització per part de l’AREB dels mecanismes de finançament previstos en aquesta Llei per recapitalitzar una entitat, s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa aquesta secció, sense perjudici de la resta de regles aplicables.
2. L’AREB ha de fer les actuacions d’adquisició i alienació dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions en funció de la valoració realitzada de conformitat amb el que preveu l’article 5.
3. Els crèdits de l’AREB s’han de considerar crèdits preferents, en els termes establerts en la normativa concursal.
Article 23
Accions ordinàries
1. Amb anterioritat a l’adquisició per l’AREB d’accions ordinàries, l’entitat en resolució ha d’adoptar les mesures necessàries perquè l’adquisició suposi una participació en el seu capital social que s’ajusti al valor econòmic de l’entitat resultant del procés de valoració.
2. El règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades, de conformitat amb el que preveu aquest article. Aquestes entitats s’han de regir per l’ordenament jurídic privat que resulti aplicable.
3. La subscripció o l’adquisició d’aquests instruments determina, en qualsevol cas, per si mateixa i sense necessitat de cap altre acte o acord, l’atribució a l’AREB dels drets polítics corresponents i la seva incorporació a l’òrgan d’administració de l’entitat emissora. L’AREB ha de nomenar la persona o les persones físiques que exerceixin la seva representació a aquest efecte i ha de disposar en l’òrgan d’administració de tants vots com els que resultin d’aplicar al nombre total de vots el seu percentatge de participació en l’entitat, arrodonint a l’enter més proper.
4. La desinversió per l’AREB dels instruments financers s’ha de fer mitjançant la seva alienació a través d’un procediment que asseguri la lliure concurrència.
Article 24
Instruments convertibles en accions ordinàries
1. En el moment d’adoptar l’acord d’emissió d’instruments convertibles en accions ordinàries, l’entitat emissora ha d’aprovar els acords necessaris per a l’ampliació de capital en la quantitat necessària. Aquests instruments convertibles s’han de considerar elements dels fons propis de conformitat amb la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, respecte de les entitats operatives del sistema financer.
2. Excepte en el supòsit que l’AREB determini unes condicions de desinversió diferents, l’entitat ha de comprar o amortitzar els instruments subscrits o adquirits per l’AREB, tan aviat com estigui en condicions de fer-ho.
3. A les desinversions que es realitzin en virtut de l’apartat anterior no els són aplicables els possibles drets de subscripció preferent ni cap altre dret o requisit de caràcter mercantil que puguin ser aplicables.
Capítol quart. Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
Secció primera. Disposicions generals
Article 25
Amortització i conversió d’instruments de capital i recapitalització interna
1. L’AREB ha de procedir a l’amortització i conversió d’instruments de capital d’una entitat o a l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna, i ha d’acordar l’amortització de qualsevol dels seus passius o la seva conversió en accions o altres instruments de capital de les entitats, en els termes previstos en aquesta Llei. Els actes que l’AREB adopti en aplicació de les previsions d’aquest capítol tenen caràcter d’actes administratius.
2. Sempre que l’AREB adopti mesures de resolució de les quals es derivi l’assumpció de pèrdues per part dels creditors, de manera prèvia, o amb caràcter simultani, haurà de procedir a l’amortització o conversió dels instruments de capital, en els termes previstos en aquesta Llei.
Article 26
Avaluació dels actius i passius
1. Abans d’acordar l’amortització i conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, l’AREB ha de portar a terme una valoració preliminar dels actius i passius de l’entitat conformement a l’article 5, que constitueix la base del càlcul de l’import en què és necessari recapitalitzar l’entitat afectada.
2. Abans d’aplicar l’instrument de recapitalització interna, l’AREB ha de calcular, tenint en compte l’avaluació realitzada d’acord amb l’apartat primer, la suma agregada de:
a) L’import pel qual s’han d’amortitzar els passius admissibles per garantir que el valor actiu net de l’entitat en resolució és igual a zero, i
b) L’import pel qual s’han de convertir els passius admissibles en accions o altres instruments de capital per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució.
3. El càlcul previst a l’apartat anterior ha de determinar l’import pel qual els passius admissibles s’han d’amortitzar o convertir per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont, i per mantenir la confiança suficient del mercat en l’entitat en qüestió, així com per permetre que pugui complir, durant almenys un any, les condicions per a la seva autorització i prosseguir les activitats per a les quals està autoritzada.
4. El càlcul efectuat ha de tenir en compte, si escau, l’aportació de capital realitzada per l’AREB.
5. Si, una vegada realitzades l’amortització i la conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, es constata que el nivell d’amortització sobrepassa els requeriments en comparació de la valoració definitiva, l’AREB ha d’establir un mecanisme per compensar els creditors i, a continuació, els accionistes, en la mesura que sigui necessari.
Article 27
Efectes de l’amortització i conversió dels instruments de capital i la recapitalització interna
1. Quan l’AREB exerceixi les competències regulades en aquest capítol, la reducció de l’import principal o pendent degut, la conversió o la cancel·lació dels passius han de ser executives immediatament.
2. En cas que s’amortitzi l’import principal d’un instrument de capital pertinent, es produiran els efectes següents:
a) La reducció de l’import principal serà permanent, sense perjudici del mecanisme de compensació que, si escau, es pugui aplicar.
b) En relació amb el titular del passiu afectat, no subsistirà cap obligació respecte a l’import de l’instrument que hagi estat amortitzat, excepte quan es tracti d’una obligació ja meritada o d’una obligació resultant dels danys i perjudicis sorgits com a conseqüència de la sentència que resolgui el recurs contra l’exercici de la competència d’amortització i conversió dels instruments de capital o de la recapitalització interna.
c) No es pagarà cap indemnització als titulars dels passius afectats.
3. L’AREB està facultada per dur a terme o exigir que es duguin a terme els tràmits per fer efectiu l’exercici d’aquestes competències.
4. Quan l’AREB redueixi a zero l’import principal o l’import pendent d’un passiu, aquest passiu o qualssevol obligacions o reclamacions que en derivin i que no hagin vençut al moment de la reducció, es consideraran extingits amb caràcter general i no es podran computar en una eventual liquidació posterior de l’entitat o d’una altra societat que la succeeixi.
5. Quan l’AREB redueixi només en part l’import principal o l’import pendent d’un passiu admissible, l’extinció d’aquest passiu i de l’instrument o l’acord que l’hagi creat es produirà solament en la mateixa mesura que es redueixi l’import i sense perjudici de qualsevol modificació de les seves condicions que pugui adoptar l’AREB en virtut de les competències que té atribuïdes.
6. Quan l’amortització o conversió d’instruments de capital o l’aplicació de l’instrument de recapitalització donin lloc a l’adquisició o l’increment d’una participació qualificada en una entitat, l’avaluació requerida s’ha de dur a terme en un termini tal que no retardi l’aplicació d’aquestes mesures ni impedeixi que compleixin els seus objectius.
Secció segona. Amortització i conversió d’instruments de capital
Article 28
Amortització i conversió d’instruments de capital
1. L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’INAF, pot amortitzar o convertir els instruments de capital pertinents d’una entitat, en les circumstàncies següents:
a) Independentment de qualsevol mesura de resolució, inclosa la recapitalització interna.
b) Conjuntament amb qualsevol mesura de resolució, quan es donin les circumstàncies previstes en l’article 9.1.
2. L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’INAF, ha de procedir immediatament a l’amortització i conversió d’instruments de capital quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Que l’entitat compleixi les condicions de resolució previstes en l’article 9.1.
b) Que, si no s’exerceix aquesta competència, l’entitat esdevingui inviable, d’acord amb el que estableix l’article 10.
c) En el cas dels instruments de capital emesos per l’entitat i si aquests instruments es reconeixen a l’efecte de complir els requisits de fons propis tant individualment a la matriu com en base consolidada, que l’AREB, a iniciativa pròpia o de l’INAF, apreciï que, tret que s’exerceixi la competència d’amortització o conversió en relació amb aquests instruments, l’entitat o el seu grup esdevindria inviable.
Article 29
Regles per a l’amortització o conversió dels instruments de capital
1. L’AREB ha d’exercir la competència d’amortització o de conversió dels instruments de capital en els termes establerts en aquesta Llei i, si escau, en la seva normativa de desenvolupament, de la manera següent:
a) En primer lloc, s’han d’amortitzar els elements dels fons propis, tal i com estan previstos en l’article 3 del Decret legislatiu, del 12 de febrer del 2014, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, de forma proporcional a les pèrdues, fins que s’exhaureixin, i l’AREB ha d’adoptar alguna de les mesures previstes a l’article 35.1 respecte als titulars d’aquests elements.
b) Si l’import dels elements dels fons propis esmentat a la lletra a anterior no és suficient per a la recapitalització, s’hauran d’amortitzar els instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles o subordinats, en ambdós casos, quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin.
c) Si els imports esmentats als apartats a i b anteriors, no són suficients per a la recapitalització, s’han d’amortitzar tots els altres valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, tots de forma proporcional a les pèrdues i fins que s’exhaureixin; alternativament, es pot obligar a convertir-los en valors representatius del capital, per a la qual cosa l’AREB pot exigir a l’entitat afectada que emeti els oportuns valors representatius de capital, i si aquesta última o els seus accionistes no compleixen el requeriment en el termini que els hagi indicat l’AREB, la mateixa AREB, substituint la decisió dels òrgans socials competents, pot procedir a acordar l’augment de capital pertinent i a emetre els valors que siguin necessaris, així com procedir al bescanvi que resulti pertinent, tot sense perjudici de les infraccions en què hagin pogut incórrer l’entitat o els seus accionistes.
2. Quan es porti a terme l’amortització o conversió del principal dels instruments de capital:
a) La reducció del principal ha de ser permanent, sense perjudici del mecanisme per compensar els creditors previst en aquesta Llei.
b) No pot subsistir cap obligació davant el titular dels instruments de capital respecte a l’import amortitzat excepte les obligacions ja meritades o la responsabilitat que se’n derivi com a resultat d’un recurs presentat contra la legalitat de l’exercici de la competència d’amortització.
c) No s’ha de pagar cap indemnització al titular dels instruments de capital.
Secció tercera. Recapitalització interna
Article 30
Recapitalització interna
1. En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot exercir les competències que siguin necessàries a fi de recapitalitzar internament l’entitat objecte de resolució, en compliment dels objectius de la resolució i d’acord amb els principis que la regeixen, en els termes previstos en els articles 3 i 4, respectivament.
2. Les mesures de recapitalització interna es poden adoptar per:
a) Recapitalitzar l’entitat de manera que pugui tornar a complir les condicions per continuar les seves activitats, mantenint la confiança del mercat.
b) Convertir en capital o reduir el capital principal dels dèbits o instruments de deute transmesos en aplicar l’instrument de resolució consistent en la constitució de l’entitat pont, la venda de negoci o la segregació d’actius.
3. La recapitalització interna de l’entitat s’ha de fer segons el que preveu la lletra a de l’apartat anterior, en el cas que hi hagi perspectives raonables que l’aplicació d’aquest instrument, en conjunció amb altres mesures apropiades, incloses les mesures executades d’acord amb el pla de reorganització d’activitats previst en l’article 37, a més d’assolir els objectius de resolució pertinents, restableixi la solidesa financera i la viabilitat a llarg termini de l’entitat.
En cas contrari, la recapitalització interna de l’entitat s’ha de portar a terme segons el que preveu la lletra b de l’apartat anterior, en conjunció amb els instruments de resolució previstos en l’article 15.
4. La recapitalització interna s’ha d’efectuar respectant la forma jurídica de l’entitat afectada excepte quan l’AREB consideri necessari alterar-la.
Secció quarta. Passius admissibles per a la recapitalització interna
Article 31
Passius admissibles per a la recapitalització interna
1. Tots els passius que no estiguin expressament exclosos o que no s’hagin exclòs per decisió de l’AREB, d’acord amb el que preveu aquesta Llei, són susceptibles d’amortització o conversió en capital per a la recapitalització interna de l’entitat afectada.
2. L’AREB, amb informe previ no vinculant de l’INAF, pot limitar la possessió, per part d’altres entitats, de passius admissibles per a la recapitalització interna d’una entitat, excepte si ambdós entitats formen part del mateix grup i sense perjudici de les normes sobre concentració d’exposicions que resultin aplicables.
Article 32
Passius exclosos obligatòriament de la recapitalització interna
1. Queden exclosos de la recapitalització interna els passius següents:
a) Dipòsits garantits, fins al nivell garantit per la normativa del sistema andorrà de garantia de dipòsits.
b) Passius garantits de tal manera que, conforme a la legislació d’insolvència aplicable, resultessin preferents, fins al valor de la garantia.
c) Passius resultants de la tinença per l’entitat afectada d’actius o diners de clients, inclosos els dipositats en nom d’institucions d’inversió col·lectiva o entitats de capital de risc quan el client estigui protegit conformement a la normativa d’insolvència aplicable.
d) Passius resultants d’una relació fiduciària entre l’entitat o societat afectada, com a fideïcomissària, i una altra persona, com a beneficiària, quan el client estigui protegit conformement a la normativa d’insolvència aplicable.
e) Passius d’entitats, excloses les societats que formin part del mateix grup, el termini de venciment inicial dels quals sigui inferior a set dies.
f) Passius que tinguin un termini de venciment restant inferior a set dies, respecte de sistemes de pagaments i de liquidació de valors, o dels seus participants, i resultants de la participació en un d’aquests sistemes.
g) Passius contrets amb:
(i) Empleats, en concepte de salaris, pensions o altres remuneracions fixes meritades. Aquesta exclusió no s’aplicarà quan es tracti del component variable de la remuneració que no estigui regulat per convenis col·lectius o per acords o pactes col·lectius.
(ii) Creditors comercials, pel subministrament a l’entitat afectada de béns i serveis que són essencials per al desenvolupament quotidià de les seves activitats, inclosos els serveis de tecnologies de la informació, els subministraments públics de caràcter bàsic, i el lloguer, el manteniment i la neteja de locals.
(iii) Administració tributària o de la seguretat social, sempre que aquests passius tinguin caràcter preferent d’acord amb la normativa aplicable.
(iv) Sistemes de garantia de dipòsits sorgits de contribucions degudes.
2. Tots els actius garantits relacionats amb un conjunt de cobertura d’obligacions garantides han de quedar immutables i segregats i disposar de finançament suficient. Aquesta regla i l’exclusió prevista en la lletra b de l’apartat anterior, no afecten la part del passiu que excedeixi el valor dels actius, la pignoració, la penyora o la garantia que constitueixen la seva contrapart.
Article 33
Passius susceptibles d’exclusió de la recapitalització interna per decisió de l’AREB
1. En circumstàncies excepcionals, i amb notificació prèvia al ministeri encarregat de les finances, l’AREB, en els termes i amb les condicions previstes en aquesta Llei i, si escau, en el seu desenvolupament reglamentari, pot excloure de la recapitalització interna, totalment o parcialment, certs passius o categories de passius admissibles quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:
a) No sigui possible amortitzar o convertir aquests passius en un termini raonable, no obstant els esforços fets de bona fe per l’AREB.
b) L’exclusió sigui estrictament necessària i proporcionada per:
(i) Garantir la continuïtat de les funcions essencials i les branques d’activitat principals, de manera que es mantingui la capacitat de l’entitat objecte de resolució de continuar les operacions, els serveis i les transaccions principals, o
(ii) Evitar que s’origini un contagi, en particular respecte dels dipòsits admissibles en poder de persones físiques i empreses, que produeixi un trastorn greu a l’economia, derivat d’una pertorbació greu del funcionament dels mercats financers, incloses les seves infraestructures, o de qualsevol altra causa rellevant.
c) Quan l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna a aquests passius origini una destrucció del valor tal que les pèrdues patides per altres creditors siguin més elevades que si aquests passius s’haguessin exclòs de la recapitalització interna.
2. En exercir la facultat discrecional prevista a l’apartat 1, l’AREB ha de tenir en compte els elements següents:
a) El principi que les pèrdues han de ser assumides en primer lloc pels accionistes i després, en general, pels creditors de l’entitat objecte de resolució, per ordre de preferència.
b) El nivell de la capacitat d’absorció de pèrdues que seguiria tenint l’entitat objecte de resolució si s’exclogués el passiu o la categoria de passius.
c) La necessitat de mantenir uns recursos suficients per al finançament de la resolució.
3. Quan l’AREB decideixi excloure totalment o parcialment un passiu admissible o una categoria de passius admissibles de conformitat amb aquest article, el nivell de l’amortització o conversió aplicada a altres passius admissibles es podrà augmentar per tenir en compte aquestes exclusions, sempre que el nivell d’amortització i conversió aplicada a altres passius admissibles respecti el principi establert en l’article 4.1.d.
4. Quan les pèrdues que puguin haver sofert els passius exclosos per decisió de l’AREB conformement a aquest article no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB podrà fer una contribució a l’entitat objecte de resolució en els termes i condicions que s’estableixen en la secció sisena.
Article 34
Reconeixement contractual de la recapitalització interna
1. Sempre que els passius d’una entitat no exclosos obligatòriament i que no constitueixin dipòsits de les persones físiques i de les empreses que excedeixin el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits i inversions, estiguin regulats per la normativa d’un tercer Estat, les entitats han d’incloure, a efectes informatius, en els contractes subscrits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una clàusula de submissió d’aquests passius a l’exercici de la competència d’amortització i conversió de l’AREB, així com d’acatament, pel creditor o la part del contracte que doni origen al passiu, de qualsevol reducció de l’import principal o degut i qualsevol conversió o cancel·lació derivades d’aquest exercici.
2. L’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat anterior per l’entitat no és obstacle per a la consideració del passiu com a admissible ni per a l’exercici de la competència d’amortització i conversió amb tots els seus efectes.
Secció cinquena. Aplicació de l’instrument de recapitalització interna
Article 35
Tractament dels accionistes
1. L’AREB, en l’exercici de les seves competències per aplicar l’instrument de recapitalització interna, tenint en compte el resultat de la valoració de l’entitat i un cop fixat l’import de la recapitalització de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, ha d’adoptar alguna de les mesures següents o totes dos:
a) Amortitzar les accions o altres instruments de capital existents o transmetre’ls als creditors objecte de recapitalització interna.
b) Sempre que, d’acord amb la valoració realitzada de conformitat amb l’article 5, l’entitat objecte de resolució tingui un valor net positiu, diluir la participació dels accionistes i dels titulars d’altres instruments de capital existents mitjançant la conversió en accions o altres instruments de capital:
(i) Dels instruments de capital emesos per l’entitat a aquest efecte a requeriment de l’AREB d’acord amb el que estableix aquesta Llei, o
(ii) Dels passius admissibles emesos per l’entitat a requeriment de l’AREB en el marc d’un procés de resolució. La conversió s’ha de dur a terme de forma que es redueixi substancialment el valor nominal de les accions o altres instruments de capital existents.
2. Les mesures assenyalades a l’apartat anterior també s’han d’aplicar a accionistes i titulars d’altres instruments de capital emesos o atorgats en les circumstàncies següents:
a) Amb motiu de la conversió d’instruments de deute en accions o altres instruments de capital, d’acord amb les clàusules contractuals dels instruments de deute originals, en produir-se un fet anterior o simultani al moment en què l’AREB va determinar que es complien les condicions per a la resolució.
b) Amb motiu de la conversió d’instruments de capital en instruments de fons propis conformement al que es disposa en aquesta Llei.
3. L’AREB ha de decidir les actuacions concretes que cal adoptar tenint en compte:
a) La valoració duta a terme d’acord amb l’article 5.
b) La quantia per la qual s’estimi que els instruments de capital i els fons propis s’han d’amortitzar o convertir.
c) L’avaluació dels actius i passius.
Article 36
Seqüència d’amortització i conversió
1. L’AREB, en aplicar l’instrument de recapitalització interna, ha de procedir a la cobertura de l’import de la recapitalització determinat conformement al que es disposa en aquesta Llei, amortitzant o reduint l’import de les accions, instruments de capital, o passius admissibles segons la seqüència següent:
a) Els elements dels fons propis en la mesura necessària i fins on sigui possible.
b) Els instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
c) L’import principal de tots els altres valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims de l’entitat, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
d) L’import principal del deute subordinat, d’acord amb les regles de prelació de crèdits, en la mesura necessària i fins on sigui possible.
e) L’import principal o l’import pendent dels passius admissibles d’acord amb les regles de prelació de crèdits, incloent-hi els dipòsits de les persones físiques i de les empreses que excedeixin el nivell garantit pel sistema de garantia de dipòsits i inversions.
2. A l’efecte de la seqüència d’amortització i conversió que estableix aquest article, s’inclouen en la lletra d de l’apartat anterior els imports de passiu que, a la data d’obertura del procés de resolució, es mantinguin amb les persones que tinguin la condició següent a la data esmentada o a la tenien a la data d’intervenció administrativa si és anterior:
a) els accionistes que tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10% del capital de l’entitat en resolució, individualment o conjuntament amb els seus cònjuges, membres d’unió estable de parella o persones amb qui convisquin amb anàloga relació d’afectivitat, ascendents, descendents i germans d’aquests accionistes i dels seus cònjuges;
b) les societats participades, directament o indirectament, per les persones físiques indicades en la lletra a anterior, en la proporció de la seva aportació al capital d’aquestes últimes;
c) els administradors, de dret o de fet, i els membres de l’alta direcció de l’entitat en resolució; i
d) les societats que formin part del mateix grup de consolidació comptable que l’entitat en resolució.
Excepte prova en contrari, es consideraran igualment inclosos en les situacions anteriors els imports de passiu mantinguts amb els cessionaris o adjudicataris de crèdits pertanyents a qualsevol de les persones esmentades als apartats anteriors, sempre que l’adquisició s’hagi produït dins dels dos anys anteriors a la data d’obertura del procés de resolució o de la intervenció administrativa si és anterior. Aquesta presumpció en cap cas s’aplicarà quan l’entitat cessionària sigui una entitat pont o una societat de gestió d’actius ni a les entitats a les quals l’entitat pont o la societat de gestió esmentades els transmetin.
3. En exercir les competències d’amortització o conversió, l’AREB ha d’assignar les pèrdues de forma equitativa entre les accions o altres instruments de capital i els passius admissibles del mateix rang, i reduir l’import principal o l’import pendent d’aquestes accions o altres instruments de capital i els passius admissibles en un grau proporcional al seu valor, excepte quan es faci ús de la facultat prevista en l’article 33.3.
Això no és obstacle perquè els passius exclosos conforme al que disposa aquesta Llei rebin un tracte més favorable que els passius admissibles del mateix rang en procediments concursals ordinaris.
4. L’AREB no pot convertir o amortitzar una classe de passius mentre una altra que hi estigui subordinada segueixi substancialment sense convertir-se en capital o sense amortitzar-se, tret que es tracti de passius exclosos de la recapitalització.
5. L’amortització i conversió de passius sorgits de derivats, així com l’aplicació de coeficients de conversió de deute diferents, s’han d’efectuar en els termes que determini l’AREB.
Article 37
Pla de reorganització d’activitats
1. En aplicar la mesura de recapitalització interna, l’AREB ha d’exigir que l’òrgan d’administració de l’entitat, o la persona o les persones que designi a aquest efecte, presenti un pla de reorganització d’activitats que contingui les mesures, atenent la situació de l’economia i dels mercats en què opera l’entitat, destinades a restablir la viabilitat a llarg termini de l’entitat, o de part de les seves activitats al llarg d’un termini de temps raonable.
2. Correspon a l’AREB, amb consulta no vinculant prèvia a l’INAF, aprovar el pla de reorganització, així com les seves modificacions.
Si l’AREB, amb consulta prèvia a l’INAF, considera que el pla no assolirà els objectius previstos a l’apartat 1, ho ha de notificar a l’òrgan gestor de l’entitat o a les persones designades en aquest apartat, i ha de requerir que es modifiqui el pla de tal manera que permeti complir aquests objectius. Aquesta modificació s’ha de presentar en el termini màxim de 15 dies naturals des de la notificació esmentada.
3. L’AREB, en col·laboració amb l’INAF, ha d’avaluar i pot adoptar les mesures necessàries o convenients per garantir el compliment del pla de reorganització aprovat.
4. Reglamentàriament, es poden determinar el termini i el procediment per a la presentació dels plans esmentats, així com el seu contingut mínim, la seva execució i la seva eventual revisió.
Secció sisena. Altres contribucions a la recapitalització interna
Article 38
Condicions per a la contribució del FAREB
1. Quan l’AREB decideixi excloure, totalment o parcialment, un passiu admissible o una categoria de passius admissibles d’acord amb el que preveu l’article 33 i les pèrdues que puguin haver patit aquests passius no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB podrà fer una contribució a l’entitat objecte de resolució a fi de portar a terme almenys un dels objectius següents:
a) Cobrir qualsevol pèrdua que no hagi estat absorbida per passius admissibles i restaurar el valor net dels actius de l’entitat objecte de resolució per igualar-lo a zero, o
b) Adquirir accions o altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució, amb la finalitat de recapitalitzar-la.
2. El FAREB només pot fer la contribució prevista a l’apartat anterior quan es compleixin les condicions següents:
a) que, mitjançant la reducció de capital, conversió o de qualsevol altra manera, els accionistes i els tenidors d’altres instruments de capital i altres passius admissibles hagin realitzat una contribució a l’absorció de pèrdues i recapitalització interna per un import equivalent, almenys, al 8% del total del passiu, incloent els fons propis de l’entitat determinats al moment de la resolució segons la valoració prevista en l’article 5, i
b) que la contribució del mecanisme de finançament de la resolució no excedeixi el 5% dels passius totals, inclosos els fons propis, de l’entitat objecte de resolució, calculats de conformitat amb la valoració prevista en l’article 5, en el moment en què s’adopti l’acció de resolució.
Article 39
Fonts alternatives de finançament
1. En circumstàncies extraordinàries, l’AREB pot obtenir finançament procedent de fonts alternatives de finançament.
De manera alternativa o complementària, el FAREB pot fer una contribució procedent de recursos que s’hagin obtingut mitjançant les contribucions ex ante d’acord amb el que preveu aquesta Llei i que encara no s’hagin utilitzat, sempre que es donin les circumstàncies següents:
a) que s’hagi assolit el límit del 5% establert a l’apartat 2.b de l’article anterior.
b) que s’hagin amortitzat o convertit totalment tots els passius no garantits, no preferents, diferents dels passius admissibles.
2. En cas que l’acció de l’AREB tingui impacte en el pressupost de l’Estat, l’AREB ha d’elevar al ministre encarregat de les finances una memòria econòmica en la qual es detalli l’impacte financer d’aquest suport sobre els fons aportats a l’AREB amb càrrec al pressupost de l’Estat.
3. Les actuacions que dugui a terme l’AREB d’acord amb aquest article es poden fer en efectiu, mitjançant el lliurament de valors representatius de deute públic, o de valors emesos per la mateixa AREB. Així mateix, l’AREB pot satisfer aquest preu mitjançant la compensació dels crèdits que tingui enfront de les entitats corresponents.
Capítol cinquè. AREB
Secció primera. Naturalesa i règim jurídic
Article 40
AREB
1. Es crea l’AREB, amb la finalitat de gestionar els processos de resolució i d’exercir les restants facultats que li atribueix aquesta Llei.
2. L’AREB és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, que s’ha de regir pel que estableix aquesta Llei.
3. L’AREB queda sotmesa a l’ordenament jurídic privat excepte quan exerceixi les potestats administratives que li atribueix aquesta Llei o qualsevol altra norma amb rang de llei.
4. El personal de l’AREB es regeix per la normativa laboral i ha de ser seleccionat respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
5. L’AREB pot contractar amb tercers la realització de qualsevol activitat de caràcter material, tècnic o instrumental que resulti necessària per a l’adequat compliment de les seves funcions.
6. L’AREB administra els seus recursos amb total independència de l’Administració general de l’Estat, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant cas per cas les circumstàncies dels mercats financers.
7. L’AREB s’exclou d’allò que preveu la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, en els contractes que subscrigui quan concorri qualsevol dels motius següents:
a) Impossibilitat o inconveniència manifesta de promoure la concurrència en l’oferta d’acord amb els objectius previstos en l’article 3;
b) Existència de raons d’urgència que requereixin la ràpida disposició dels béns o dels serveis;
c) Necessitat de lliuraments complementaris efectuats pel prestador del subministrament o servei, quan el canvi de proveïdor suposi adquirir un material tècnic i/o un servei diferent que impliqui incompatibilitats i/o dificultats tècniques desproporcionades en les condicions d’utilització o de manteniment;
d) Especificitat tècnica del producte; o
e) Necessitat de confidencialitat del producte o servei.
En aquests supòsits, el president de l’AREB pot proposar al Consell d’Administració de l’AREB, la utilització de la contractació directa, i aquest òrgan pot procedir a l’aprovació d’aquesta modalitat de contractació.
Article 41
Mecanismes de finançament i dotació pressupostària
1. Per al finançament de les mesures previstes en aquesta Llei, l’AREB ha de comptar amb els mecanismes de finançament següents:
a) Un Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), regulat de conformitat amb el que preveu el capítol sisè d’aquesta Llei.
b) La possibilitat de sol·licitar al Govern préstecs i aportacions.
2. L’AREB només pot utilitzar els mecanismes de finançament previstos en aquest article, en la mesura necessària per garantir l’aplicació efectiva dels instruments de resolució, amb els objectius següents:
a) L’atorgament de garanties.
b) La concessió de préstecs a l’entitat objecte de resolució, a les seves filials o a una entitat pont.
c) L’adquisició d’actius o passius de l’entitat objecte de resolució.
d) La realització de contribucions a una entitat pont.
e) El pagament d’indemnitzacions als accionistes o creditors quan sigui procedent d’acord amb el que preveu aquesta Llei.
f) La realització de contribucions a l’entitat objecte de resolució en lloc de l’amortització dels crèdits de determinats creditors, quan s’utilitzi l’instrument de recapitalització interna i l’AREB decideixi excloure determinats creditors de l’àmbit d’aplicació de la recapitalització interna, de conformitat amb l’article 33.
g) La concessió de préstecs o altres mecanismes de finançament.
h) La recapitalització de l’entitat en els termes i amb les limitacions previstos en aquesta Llei.
i) La realització d’una combinació de les accions esmentades a les lletres a a h anteriors.
Els mecanismes de finançament es poden utilitzar per adoptar les accions esmentades, també respecte al comprador, en el context de la venda del negoci.
El mecanisme de finançament de la resolució no s’ha d’utilitzar directament per absorbir les pèrdues d’una entitat i no ha de reduir les pèrdues derivades de la resolució que correspon suportar als accionistes i creditors, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, i especialment, prenent en consideració els principis enumerats en l’article 4.
En cas que l’ús del mecanisme de finançament de la resolució suposi indirectament que part de les pèrdues d’una entitat es transmetin al mecanisme de finançament de la resolució, s’han d’aplicar els principis que regeixen l’ús del mecanisme de finançament de la resolució recollits en l’article 38 d’aquesta Llei.
3. Per a la cobertura de les seves despeses de funcionament, l’AREB ha de disposar de la dotació que es consigni amb càrrec al pressupost de l’Estat. El Consell d’Administració de l’AREB ha d’elaborar anualment un projecte de pressupost de l’AREB i l’ha de remetre al ministeri competent en matèria de finances, amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del projecte de llei del pressupost de l’Estat, abans de remetre’l al Consell General perquè l’aprovi.
4. L’AREB pot incrementar els seus fons propis a través de la capitalització de préstecs, crèdits o qualsevol altra operació d’endeutament de l’AREB en què l’Administració de l’Estat figuri com a creditora.
5. L’AREB, per complir les seves finalitats, inclosa l’aplicació dels instruments de resolució, també pot emetre valors de renda fixa, rebre préstecs, sol·licitar l’obertura de crèdits i realitzar qualsevol altra operació d’endeutament.
Els recursos aliens de l’AREB, qualsevol que sigui la modalitat de la seva instrumentació, no poden superar el límit que a aquest efecte s’estableixi a les lleis anuals del pressupost de l’Estat.
6. Quan l’AREB emprengui una mesura de resolució, i sempre que aquesta mesura garanteixi als dipositants la continuïtat de l’accés als seus dipòsits, el sistema de garantia de dipòsits i inversions assumirà els costos següents:
a) Quan s’apliqui l’instrument de recapitalització interna, l’import en què s’haurien d’amortitzar els dipòsits coberts per absorbir les pèrdues de l’entitat de conformitat amb l’article 36, en cas que els dipòsits garantits s’haguessin inclòs en l’àmbit d’aplicació de l’instrument de recapitalització interna i s’haguessin amortitzat en el mateix grau que els crèdits dels creditors amb el mateix rang en la jerarquia de creditors d’acord amb la legislació concursal.
b) Quan s’apliquin un o diversos instruments de resolució diferents dels de recapitalització interna, l’import de les pèrdues que haurien patit els dipositants garantits, en cas que haguessin patit pèrdues, en proporció amb les tingudes pels creditors amb el mateix rang en l’ordre de prelació de creditors, d’acord amb la legislació concursal.
L’import màxim d’aquests costos no pot excedir el nivell de cobertura previst en la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits.
Quan els dipòsits admissibles d’una entitat objecte de resolució es transmetin a una altra entitat a través de l’instrument de venda del negoci o de constitució d’una entitat pont, els dipositants no podran reclamar cap crèdit davant el sistema de garantia de dipòsits per parts no transmeses dels dipòsits que són a l’entitat objecte de resolució, sempre que l’import dels fons transmesos sigui igual o superior al nivell de cobertura previst en la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits.
Article 42
Consell d’Administració de l’AREB
1. L’AREB és regida i administrada per un Consell d’Administració integrat per cinc membres:
a) El president, que és designat pel ministre encarregat de les finances, i ha de ser, en tot cas, un alt càrrec del Govern.
b) Dos membres designats per l’INAF, com a mínim un dels quals ha de tenir la condició de membre del Consell d’Administració de l’INAF i a més ha d’assumir el càrrec de vicepresident del Consell d’Administració i ha de substituir el president en les seves funcions en cas de vacant, absència o malaltia.
c) Dos membres designats pel ministre encarregat de les finances.
Tots els membres del Consell d’Administració de l’AREB han de ser persones amb experiència adequada per a l’exercici de les funcions i tasques encomanades a l’AREB.
Així mateix, el Consell d’Administració pot autoritzar la participació en les seves sessions d’observadors, que poden ser representants de les entitats contribuents al FAREB, sempre que aquesta participació no generi conflictes d’interès que puguin interferir en el desenvolupament per part de l’AREB de les funcions previstes en aquesta Llei. El mateix Consell d’Administració estableix els termes en què ha de desenvolupar-se la participació d’aquests observadors, que, en tot cas, no tenen vot i queden sotmesos al mateix deure de secret que els membres del Consell d’Administració, inclòs el secretari, i, si escau, el lletrat assessor, d’acord amb el que disposa l’article 47 d’aquesta Llei.
2. Les funcions de secretari del Consell d’Administració les exerceix la persona que designi el Consell. El secretari actua amb veu però sense vot si no és membre del Consell.
3. Sense perjudici del que es preveu per al president en l’article següent, els membres del Consell d’Administració cessen en la seva condició com a tals membres per renúncia presentada davant l’autoritat que els va designar o pel cessament acordat per l’autoritat que els va designar.
4. El Consell d’Administració s’ha de reunir com a mínim amb caràcter trimestral, i cada vegada que sigui convocat pel president, per iniciativa pròpia o a instància de qualsevol dels seus membres. Així mateix, està facultat per establir el seu propi règim de convocatòries.
5. Al Consell d’Administració li correspon adoptar les decisions relatives a les potestats i funcions atribuïdes a l’AREB, sense perjudici de les delegacions o els apoderaments que consideri convenients d’aprovar per al degut exercici de les potestats i funcions esmentades. En tot cas, no són delegables les funcions següents:
a) Les funcions atribuïdes en aquesta Llei a l’AREB en relació amb la resolució d’entitats.
b) L’aprovació de la decisió de realitzar les operacions de finançament previstes en aquesta Llei.
c) L’elaboració i aprovació dels comptes anuals de l’AREB i la liquidació pressupostària de l’AREB, portant a terme les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les seves activitats, de conformitat amb la legislació vigent.
Un cop aprovats la liquidació pressupostària i els comptes anuals, s’han de remetre al ministeri competent en matèria de finances perquè els sotmeti a l’aprovació del Consell General.
d) L’adopció de les decisions necessàries per utilitzar el FAREB de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
6. Per a la constitució vàlida del Consell d’Administració a l’efecte de la celebració de sessions, deliberacions i adopció d’acords, com a mínim és necessària l’assistència de la meitat dels seus membres amb dret de vot. Els seus acords s’adopten per majoria dels membres assistents. El president té vot de qualitat en cas d’empat en el nombre de vots.
7. L’actuació del Consell d’Administració s’ha de basar en els principis de bona gestió, objectivitat, transparència, concurrència i publicitat.
Article 43
President de l’AREB
1. El president de l’AREB desenvolupa les funcions de representació, direcció i gestió ordinària del FAREB, i les altres funcions que li delegui el Consell d’Administració. És designat entre persones amb capacitat, preparació tècnica i experiència suficients per desenvolupar les funcions pròpies d’aquest càrrec.
2. El mandat del president té una durada de tres anys i és renovable, per terminis de la mateixa durada. El president només cessa per les causes següents:
a) Per haver finalitzat el període per al qual va ser nomenat.
b) Per renúncia acceptada pel ministre encarregat de les finances.
c) Per estar incurs en alguna causa d’incompatibilitat de conformitat amb la normativa aplicable.
d) Per incapacitat sobrevinguda per a l’exercici de les seves funcions.
e) Per condemna per delicte dolós.
f) Per incompliment greu de les seves obligacions. En aquest cas la seva separació és acordada pel ministre encarregat de les finances, amb la instrucció prèvia de l’expedient per part del ministeri encarregat de les finances. En la instrucció de l’expedient s’ha d’escoltar els membres restants del Consell d’Administració.
3. Correspon al president l’exercici de les funcions següents:
a) Presidir el Consell d’Administració i impulsar i supervisar totes les operacions que hagi d’executar l’AREB conforme a aquesta Llei.
b) Dirigir la gestió ordinària, econòmica i administrativa de l’AREB, inclosa l’administració del FAREB, i exercir la representació legal del mateix Fons.
c) Proposar al Consell d’Administració l’adopció de les decisions que li corresponen conforme al que preveu aquesta Llei, sense perjudici que el Consell d’Administració també pugui adoptar-les d’ofici.
d) Executar els acords del Consell d’Administració i les funcions que el mateix Consell li delegui.
e) Retre comptes al Consell d’Administració de l’exercici de les seves funcions.
f) Representar l’AREB en les institucions i els organismes internacionals en els quals estigui prevista la seva participació.
Article 44
Control parlamentari, financer i comptable
1. Amb una periodicitat almenys anual, el president del Consell d’Administració de l’AREB ha de comparèixer davant el Consell General amb la finalitat d’informar sobre l’evolució de les activitats de l’AREB i sobre els elements fonamentals de la seva actuació economicofinancera.
2. Addicionalment, el president del Consell d’Administració de l’AREB ha de comparèixer davant el Consell General per informar específicament sobre les mesures de resolució implementades per l’AREB.
3. El Consell d’Administració ha d’elevar al ministre encarregat de les finances un informe trimestral sobre la gestió i l’actuació de l’AREB en què es justifiquin, entre altres aspectes, les actuacions de caràcter econòmic i pressupostari de més impacte dutes a terme per l’AREB durant el període esmentat.
4. L’AREB està subjecta al control financer d’acord amb l’article 39 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, amb les adaptacions necessàries per a l’exercici de la seva activitat, i a la fiscalització externa del Tribunal de Comptes. Aquesta fiscalització no ha d’implicar cap tipus d’ingerència del Tribunal de Comptes en les facultats administratives de l’AREB.
Article 45
Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents nacionals
1. L’AREB ha de col·laborar amb les autoritats que tinguin encomanades funcions relacionades amb la supervisió d’entitats i, en particular, amb els organismes o les autoritats supervisores de les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei. En particular, ha de col·laborar amb l’INAF i, en cas que algun dels aspectes de la resolució tingui relació amb la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme en els supòsits en què aquesta matèria tingui una incidència rellevant en les entitats andorranes objecte de resolució, amb la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. A aquest efecte, pot sol·licitar la informació que sigui necessària per a l’exercici de les competències que té atribuïdes, així com facilitar la que li sol·licitin les autoritats corresponents.
Així mateix, l’AREB ha de facilitar a les autoritats a les quals es fa referència en el paràgraf anterior la informació que resulti necessària per a l’exercici de les seves competències d’acord amb la normativa vigent.
2. En cas de resolució d’entitats que pertanyin a un grup o conglomerat financer, l’AREB, en adoptar les mesures i exercir les facultats que, a aquest efecte, li confereix aquesta Llei, minimitza, en la mesura que sigui possible, l’impacte que aquestes mesures i facultats puguin tenir eventualment en la resta de les entitats del grup o conglomerat i en el grup o conglomerat en el seu conjunt.
Article 46
Cooperació i coordinació amb altres autoritats competents internacionals
1. En l’exercici de les seves competències i, en particular, en cas de resolució d’entitats que pertanyin a grups internacionals, l’AREB ha de col·laborar amb les autoritats estrangeres que tinguin encomanades funcions relacionades amb la resolució d’entitats. A aquest efecte, pot concloure amb aquestes autoritats els oportuns acords de col·laboració, així com sol·licitar i intercanviar informació en la mesura necessària per a l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en relació amb la planificació i l’execució de mesures de reestructuració o resolució.
2. L’intercanvi d’informació exigeix que hi hagi reciprocitat, que les autoritats competents estiguin sotmeses a deure de secret en condicions que, com a mínim, siguin equiparables a les establertes per les lleis andorranes i que la informació sigui necessària per a l’exercici per part de l’autoritat estrangera de funcions relacionades amb la resolució d’entitats financeres que, sota la seva normativa nacional, siguin equiparables a les establertes per les lleis andorranes.
La transmissió d’informació reservada a les autoritats esmentades en el paràgraf anterior està condicionada a la conformitat expressa de l’autoritat que l’hagi revelat, i la informació es pot comunicar únicament als efectes per als quals aquesta autoritat hagi donat la seva conformitat.
Les relacions amb les autoritats internacionals es poden concretar en acords bilaterals i comprenen regles per al reconeixement mutu i l’execució dels procediments de resolució d’aquests països.
3. Igualment, l’AREB ha de col·laborar amb altres autoritats supranacionals amb competències en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme en els supòsits en què aquesta matèria tingui una incidència rellevant en les entitats objecte de resolució, i a aquest efecte, ha de promoure la subscripció dels acords o convenis de col·laboració que siguin oportuns.
4. En tot cas, la cooperació i la coordinació de l’AREB amb altres autoritats competents internacionals han de respectar els principis de cooperació i coordinació internacionals recollits a l’article 20 de Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
Article 47
Deure de secret
1. Les dades, els documents i les informacions que estiguin en poder de l’AREB en virtut de les funcions que li encomana aquesta Llei tenen caràcter reservat i, amb l’excepció de requeriment judicial o altres supòsits previstos en la normativa vigent, no es poden divulgar a cap persona o autoritat, ni es poden utilitzar amb finalitats diferents de les finalitats per a les quals es van obtenir. Aquest caràcter reservat cessa des del moment en què els interessats facin públics els fets als quals es refereixen les dades, els documents i les informacions.
2. Les autoritats i les persones que, de conformitat amb el que es disposa en els articles anteriors, puguin rebre informació de l’AREB, així com els auditors de comptes, assessors legals i altres experts independents que puguin ser designats per l’AREB en relació amb l’execució de mesures de resolució, els possibles adquirents amb qui contactin les autoritats competents, els organismes que administrin els sistemes de garantia de dipòsits, l’entitat pont o la societat de gestió d’actius, així com qualssevol altres persones que prestin o hagin prestat serveis directament o indirectament als esmentats anteriorment, també queden obligats a guardar secret i a no utilitzar la informació rebuda amb finalitats diferents de la finalitat per a la qual els va ser subministrada la informació.
3. Aquest article no impedeix:
a) Que els empleats i experts dels organismes o les entitats esmentats a l’apartat 2 anterior puguin intercanviar informació en el si de cada organisme o entitat; i
b) Que les autoritats de resolució i supervisió, inclosos els seus empleats i experts, puguin intercanviar informació entre si i amb altres autoritats competents de la Unió Europea, ministeris competents, sistemes de garantia de dipòsits, autoritats responsables dels procediments concursals, autoritats de tercers països que exerceixin funcions equivalents a les de les autoritats de resolució, o, sotmeses a estrictes requisits de confidencialitat, amb un adquirent potencial amb la finalitat de planificar o aplicar una mesura de resolució.
Article 48
Distorsió de la competència
En l’exercici de les seves competències, l’AREB ha de minimitzar les distorsions que les seves mesures puguin provocar en les condicions de competència de les entitats participants en el sistema financer.
Article 49
Adopció de recomanacions internacionals
En l’exercici de les seves competències i sempre que no resultin contradictòries amb les disposicions d’aquesta Llei i la normativa vigent, l’AREB ha de prendre en consideració les recomanacions, les directrius, les normes tècniques i altres iniciatives que es desenvolupin a escala internacional en l’àmbit de la resolució d’entitats, així com en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.
Secció segona. Facultats de l’AREB
Article 50
Facultats de l’AREB
L’AREB ha d’exercir les facultats necessàries per aplicar els instruments i les mesures previstos en aquesta Llei. Aquestes facultats són de naturalesa mercantil o administrativa.
Article 51
Facultats mercantils
L’AREB exerceix les facultats que la legislació mercantil confereix amb caràcter general:
a) A l’òrgan d’administració de l’entitat, quan assumeixi aquesta condició.
b) Als accionistes o titulars de qualssevol valors o instruments financers, quan l’AREB hagi subscrit o adquirit aquests valors o instruments.
c) A la junta general, en els supòsits en què aquesta junta obstaculitzi o rebutgi l’adopció dels acords necessaris per portar a efecte les mesures de resolució, així com en els supòsits en què per raons d’extraordinària urgència no sigui possible complir els requisits exigits per la normativa vigent per a la vàlida constitució i adopció d’acords per part de la junta general. En aquests supòsits, s’entenen atribuïdes a l’AREB totes les facultats que legalment o estatutàriament poguessin correspondre a la junta general de l’entitat i que resultin necessàries per a l’exercici de les funcions previstes en aquesta Llei en relació amb la resolució d’entitats.
Article 52
Facultats administratives generals
L’AREB disposa de les facultats generals de caràcter administratiu següents:
a) Aprovar un sistema d’assignació de contribucions al FAREB per part de les entitats.
b) Aprovar el valor econòmic dels actius i passius de l’entitat, a l’efecte d’aplicar les mesures i els instruments previstos en aquesta Llei.
c) Requerir a qualsevol persona la informació necessària per preparar i aplicar una mesura o un instrument de resolució.
d) Ordenar la transmissió de les accions de l’entitat o, amb caràcter general, instruments representatius del capital o convertibles en aquests tipus d’instruments, independentment de qui sigui el seu titular, així com d’altres instruments financers, actius i passius de l’entitat.
e) Realitzar operacions d’augment o reducció de capital, i d’emissió i amortització total o parcial d’obligacions, incloent-hi instruments convertibles, i qualssevol altres valors o instruments financers, així com les modificacions estatutàries relacionades amb aquestes operacions. L’AREB pot determinar l’exclusió del dret de subscripció preferent en els augments de capital i en l’emissió d’obligacions convertibles.
f) Realitzar accions d’amortització o conversió d’instruments de capital.
g) Determinar els instruments en què es concretin les mesures de resolució, incloent-hi, en particular, les que suposin modificacions estructurals de l’entitat, les de dissolució i liquidació de l’entitat.
h) Disposar de manera immediata, amb l’informe previ no vinculant de l’INAF, el trasllat dels valors dipositats en l’entitat a una altra entitat habilitada per desenvolupar aquesta activitat, fins i tot si aquests actius es troben dipositats en terceres entitats a nom de l’entitat que presta el servei de dipòsit.
A aquest efecte, l’AREB, en la seva condició d’administrador de l’entitat, ha d’adoptar les mesures necessàries per facilitar l’accés de l’entitat a la qual se cediran els dipòsits dels valors o la custòdia dels valors a la documentació i els registres comptables i informàtics necessaris per fer efectiva la cessió.
i) Exercir, en relació amb la transmissió de valors, instruments financers, actius o passius de l’entitat, totes o alguna de les facultats següents:
(i) Obligar l’entitat i l’adquirent a facilitar la informació i l’assistència necessàries.
(ii) Requerir a qualsevol entitat del grup al qual pertanyi l’entitat que proporcioni a l’adquirent els serveis operatius necessaris per permetre a l’adquirent operar de manera efectiva el negoci transmès. Si l’entitat del grup ja estigués prestant aquests serveis a l’entitat, continuarà prestant-los en els mateixos termes i condicions, i, en cas contrari, els prestarà en condicions de mercat.
j) Paralitzar o suspendre per un termini no superior a quatre dies naturals l’activitat bancària de l’entitat objecte de resolució.
k) Ajornar, suspendre, eliminar o modificar determinats drets, obligacions, termes i condicions de totes o alguna de les emissions d’instruments de deute i d’altres passius admissibles emesos per l’entitat objecte de resolució.
l) Obligar l’entitat a recomprar valors emesos per la mateixa entitat al preu i en les condicions que determini l’AREB.
m) Ordenar que les transmissions de les accions o, amb caràcter general, els instruments financers, actius i passius de l’entitat s’efectuïn lliures de qualsevol càrrega o gravamen; així com suprimir els drets d’opció i d’adquisició preferent, sense que siguin oposables les clàusules estatutàries o contractuals existents.
n) Requerir la suspensió de l’admissió a negociació en un mercat regulat o l’admissió a cotització oficial d’instruments financers en virtut de la normativa aplicable.
o) Cancel·lar o modificar les condicions d’un contracte del qual sigui part l’entitat objecte de resolució, o constituir-se com a part en lloc de l’adquirent.
p) Adoptar les mesures necessàries per garantir la continuïtat del negoci transmès i dels contractes celebrats per l’entitat de manera que l’adquirent assumeixi els drets i les obligacions de l’entitat objecte de resolució.
q) Revisar qualsevol operació o actuació duta a terme per l’entitat en resolució de les quals puguin derivar-se possibles responsabilitats dels administradors i els membres de l’alta direcció de l’entitat i promoure les accions de responsabilitat que consideri convenients en interès de l’entitat objecte de resolució.
r) Dictar disposicions precises per a la deguda execució del que preveu aquesta Llei i, en particular, emetre, entre d’altres, comunicats tècnics, comunicacions i/o recomanacions que tinguin per objecte desenvolupar aquesta Llei i dictar les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries en relació amb l’exercici de les facultats que li atribueix aquesta Llei.
En l’exercici d’aquesta funció, l’AREB pot sotmetre a la consideració dels agents del sector financer les propostes normatives rellevants i en tot cas ha de tenir en compte els factors següents:
(i) que el cost de la regulació sigui proporcional als beneficis de la seva implementació;
(ii) els estàndards internacionals en la matèria; i
(iii) l’impacte de la seva implementació en la competència, la capacitat d’innovació i la competitivitat internacional de la plaça financera andorrana.
s) Exercir les facultats restants previstes en aquesta Llei.
Article 53
Caràcter executiu de les mesures
1. Els actes administratius dictats per l’AREB són immediatament eficaços des del moment que s’adopten i sense necessitat d’acomplir cap tràmit ni requisit establert, sense perjudici dels requisits previstos en aquesta Llei i de les obligacions formals de constància, inscripció o publicitat exigides per la normativa vigent.
2. L’execució d’aquests actes tampoc no es pot veure afectada per les normes sobre secret bancari.
Article 54
Altres condicions aplicables
L’adopció de qualsevol mesura de reestructuració o de resolució no constitueix per si mateixa un supòsit d’incompliment ni permet per si mateixa a cap contrapart declarar el venciment, la modificació, la suspensió o la resolució anticipada de la corresponent operació, o instar l’execució o la compensació de qualsevol dret o obligació que es derivi de l’operació o del contracte, o afectar de qualsevol altra manera aquest contracte, i es tindran per no posades les clàusules que així ho estableixin.
No obstant el que disposa el paràgraf anterior, la contrapart pot declarar, en els termes i les condicions establerts en el corresponent contracte, el venciment o la resolució anticipada del contracte o la corresponent operació com a conseqüència d’un supòsit d’incompliment anterior o posterior a l’adopció o l’exercici de la corresponent mesura o facultat i no vinculat necessàriament a aquesta mesura o facultat.
Article 55
Condicions aplicables a les operacions financeres i acords de compensació contractual
1. En els casos en què només es transmeti una part dels actius i passius de l’entitat, l’AREB ha d’adoptar les mesures necessàries per aconseguir els fins següents:
a) Evitar la resolució, novació o transmissió de només una part dels actius i passius que poden ser compensats en virtut d’un acord de garantia financera amb canvi de titularitat o d’un acord de compensació contractual.
b) Permetre que les obligacions amb garantia pignorativa i els actius que les garanteixen siguin transmesos conjuntament o continuïn tots dos en l’entitat.
c) Evitar la resolució o novació de l’acord de garantia pignorativa si això comporta que l’obligació corresponent deixa d’estar garantida.
d) Evitar la resolució, novació o transmissió de només una part dels actius i passius coberts per acord de finançament estructurat, excepte quan afectin únicament actius o passius relacionats amb els dipòsits de l’entitat.
No obstant això, l’AREB, amb la finalitat de facilitar la resolució i donar una protecció adequada als dipositants, pot transmetre els dipòsits garantits que formin part dels acords previstos en les lletres anteriors, sense transmetre els actius i passius que formin part de l’acord esmentat, o transmetre, modificar o resoldre aquests actius i passius sense transmetre els dipòsits coberts.
2. Les operacions mitjançant les quals s’instrumentin les mesures de resolució, així com l’amortització i la conversió d’instruments de capital, no són rescindibles a l’empara de la normativa concursal aplicable.
Article 56
Mesures d’urgència
Per raons d’urgència i per tal de garantir els objectius previstos a l’article 3, l’AREB pot:
a) Adoptar, amb caràcter immediat, els instruments previstos en aquesta Llei sense observar els requisits específics previstos per a cada instrument o acte.
b) Emprar un procediment d’estimació del valor econòmic de l’entitat en què no siguin necessaris informes d’experts independents, per efectuar les valoracions previstes en aquesta Llei.
Article 57
Publicitat
Sense perjudici del que disposa l’article 14, l’AREB ha de portar a terme les actuacions necessàries per donar publicitat a les mesures adoptades en virtut d’aquesta Llei.
Article 58
Facultats de suspensió de contractes i garanties
1. L’AREB pot suspendre, amb caràcter d’acte administratiu, qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte celebrat per l’entitat per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat fins a la mitjanit del dia hàbil següent.
El que preveu el paràgraf anterior no resulta aplicable a:
a) Els dipòsits admissibles, en els termes previstos en la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.
b) A les obligacions de pagament o de lliurament respecte de:
(i) Sistemes de pagament i de liquidació i compensació de valors reconeguts en l’àmbit de la Unió Europea i Andorra.
(ii) Les entitats de contrapartida central reconegudes en l’àmbit de la Unió Europea i Andorra; i
(iii) Els bancs centrals dels països membres de la Unió Europea i qui porti a terme en cada moment funcions equivalents.
2. Sense perjudici del que disposa el capítol setè, l’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, impedir o limitar l’execució de garanties sobre qualsevol dels actius de l’entitat per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat fins a la mitjanit del dia hàbil següent. No obstant això, l’AREB no pot exercir aquesta facultat respecte de les garanties concedides a les entitats esmentades a la lletra b de l’apartat 1 anterior.
3. L’AREB pot, amb caràcter d’acte administratiu, suspendre el dret d’una part a declarar el venciment o la resolució anticipada, la resolució o la rescissió d’un contracte establert amb una entitat objecte de resolució per un termini màxim que s’inicia amb la publicació de l’exercici d’aquesta facultat fins a la mitjanit del dia hàbil següent. No obstant això, l’AREB no pot exercir aquesta facultat respecte de les garanties concedides a les entitats esmentades a la lletra b de l’apartat 1 anterior.
4. No obstant el que disposa l’apartat 3 anterior, una persona pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte abans que finalitzi el període de suspensió, sempre que l’AREB li notifiqui prèviament que els actius i passius coberts pel contracte no seran transmesos a una altra entitat o sotmesos a l’instrument de recapitalització interna.
En cas que no s’exerceixi el dret de suspensió i no es realitzi la notificació prevista en el paràgraf anterior, es pot exercir el dret de declarar el venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte:
a) Si els actius i passius han estat transmesos a una altra entitat, únicament en el cas en què es produeixi un esdeveniment que doni lloc al venciment anticipat, la resolució o la rescissió del contracte per part de l’entitat receptora de manera continuada o posteriorment.
b) Si l’entitat en resolució manté els actius i passius i l’AREB no els aplica l’instrument de recapitalització interna, quan finalitzi el període de suspensió.
Capítol sisè. FAREB
Article 59
FAREB
1. El FAREB no té personalitat jurídica i té com a finalitat finançar les mesures de resolució que executi l’AREB, que ha d’exercir la seva gestió i administració de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
2. Els recursos financers del FAREB han d’arribar, no més tard del 31 de desembre del 2024, a l’u per cent d’import garantit de dipòsits, de conformitat amb la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.
3. L’AREB pot dictar tots els actes administratius que siguin necessaris per exigir les contribucions al FAREB en els termes previstos en aquesta Llei.
Article 60
Finançament
1. Amb la finalitat d’arribar al nivell de recursos financers previst en l’article anterior, l’AREB ha de recaptar anualment contribucions ordinàries de les entitats calculades de manera lineal de conformitat amb els criteris següents:
a) La contribució de cada entitat s’ha d’actualitzar anualment i ha de correspondre a la proporció que aquesta entitat representi sobre el total agregat de les entitats del concepte següent: passius totals de l’entitat, exclosos els recursos propis i l’import garantit de dipòsits de conformitat amb el que preveu la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.
b) Les contribucions s’han d’ajustar al perfil de risc de cada entitat, d’acord amb els criteris següents:
(i) el nivell de risc de l’entitat, amb inclusió de la importància de les seves activitats comercials, els riscos fora de balanç i el seu grau de palanquejament;
(ii) l’estabilitat i la varietat de les fonts de finançament i els actius de liquiditat elevada lliures de càrregues de l’empresa;
(iii) la situació financera de l’entitat;
(iv) la probabilitat que l’entitat sigui objecte de resolució;
(v) el grau en què l’entitat s’ha beneficiat amb anterioritat d’ajudes financeres públiques extraordinàries;
(vi) la complexitat de l’estructura de l’entitat;
(vii) la importància de l’entitat per a l’estabilitat del sistema financer o l’economia d’Andorra.
2. Quan els recursos financers disponibles no siguin suficients per cobrir les pèrdues, els costos o les altres despeses ocasionades per la utilització dels mecanismes de finançament, l’AREB podrà sol·licitar contribucions extraordinàries ex post de les entitats autoritzades a operar al seu territori amb la finalitat de cobrir les necessitats addicionals. Aquestes contribucions extraordinàries ex post s’han d’assignar entre les entitats d’acord amb les normes establertes a l’apartat 1 i en cap cas no poden superar el triple de l’import anual de les contribucions determinat d’acord amb l’apartat 1.
L’AREB pot ajornar, totalment o parcialment, l’obligació d’una entitat del pagament de la contribució extraordinària ex post al mecanisme de finançament de la resolució si la contribució posa en perill la liquiditat o la solvència de l’entitat. Aquest ajornament no es pot atorgar per un període superior a sis mesos, però es pot renovar a petició de l’entitat bancària. La contribució ajornada en virtut d’aquest apartat s’ha d’efectuar quan el pagament ja no posi en perill la liquiditat o la solvència de l’entitat.
3. En cas que els imports recaptats de conformitat amb l’apartat 1 no siguin suficients per cobrir les pèrdues, els costos o altres despeses ocasionades per la utilització dels mecanismes de finançament i que les contribucions extraordinàries ex post previstes a l’apartat 2 no estiguin disponibles de forma immediata o no siguin suficients, l’AREB podrà contreure emprèstits o altres formes de suport procedent d’entitats, entitats financeres o d’altres tercers.
4. En circumstàncies extraordinàries i per raons d’urgència, el FAREB es pot finançar mitjançant aportacions realitzades per l’Estat.
5. El patrimoni no compromès del FAREB ha d’estar materialitzat en deute públic o en altres actius de liquiditat elevada i baix risc. Qualsevol benefici meritat i comptabilitzat en els seus comptes anuals s’ha d’ingressar al mateix FAREB.
Capítol setè. Règim processal
Article 61
Recurs contra les decisions i els acords de l’AREB adoptats d’acord amb l’article 50
1. Les decisions i els acords que adopti l’AREB a l’empara de l’article 50 són impugnables únicament d’acord amb les normes i els procediments previstos per a la impugnació d’acords socials de les societats anònimes i de responsabilitat limitada que siguin contraris a la Llei. L’acció d’impugnació caduca, en tot cas, en el termini de quinze dies a comptar del moment en el qual l’AREB doni publicitat a les actuacions esmentades d’acord amb el que disposa l’article 57.
2. En cas que, de conformitat amb l’article 62, s’hagi impugnat davant la jurisdicció administrativa algun dels actes dictats per l’AREB a l’empara d’aquesta Llei, la jurisdicció civil suspendrà el procediment iniciat en virtut d’aquest article fins a la resolució del procediment davant la jurisdicció administrativa, quan l’acte administratiu impugnat doni cobertura a les decisions adoptades per l’AREB a l’empara de l’article 50.
Article 62
Especialitats del recurs contra les decisions i els actes administratius dictats en el marc de processos de resolució
1. Els actes i les decisions de l’INAF i de l’AREB dictats en el marc de processos de resolució no es poden suspendre de manera cautelar, posen fi a la via administrativa i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa.
2. La tramitació dels procediments d’impugnació de resolucions esmentades anteriorment té caràcter preferent.
3. En l’exercici d’instruments i competències de resolució, l’INAF i l’AREB poden sol·licitar del tribunal competent que suspengui, durant el període de temps necessari per garantir l’efectivitat de l’objectiu perseguit, qualsevol acció o procediment judicial del qual sigui part l’entitat objecte de resolució.
Article 63
Impossibilitat d’execució de sentències dictades en els recursos administratius als quals es refereix l’article 61 d’aquesta Llei
1. L’INAF o l’AREB poden al·legar davant l’autoritat judicial les causes que determinin la impossibilitat material d’executar una sentència que declari contrària a dret alguna de les decisions o dels actes previstos en aquesta Llei. L’autoritat judicial ha d’apreciar la concurrència o no d’aquestes causes i ha de fixar, si escau, la indemnització que s’hagi de satisfer d’acord amb el criteri d’atribució de responsabilitat fixat en aquesta Llei. L’import d’aquesta indemnització ha d’arribar, com a màxim, a la diferència entre el dany patit efectivament pel recurrent i la pèrdua que hauria suportat en cas que, en el moment d’adoptar-se la decisió o l’acord corresponent, s’hagués produït la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal.
2. En valorar les causes que determinen la impossibilitat material d’executar una sentència, d’acord amb el que preveu a l’apartat anterior, l’autoritat judicial ha de tenir en compte particularment:
a) El volum especialment significatiu o la complexitat de les operacions afectades o que es puguin veure afectades.
b) L’existència de perjudicis que, en cas d’executar-se la sentència en els seus termes estrictes, es derivarien per a l’entitat i per a l’estabilitat del sistema financer.
c) L’existència de drets o interessos legítims d’altres accionistes, socis, obligacionistes, creditors o qualssevol altres tercers, emparats per l’ordenament jurídic.
Capítol vuitè. Règim sancionador
Secció primera. Disposicions generals
Article 64
Subjectes infractors
1. Són subjectes infractors les entitats, així com les persones que exerceixin càrrecs d’administració o direcció en aquestes entitats, que infringeixin les normes previstes en aquesta Llei.
2. La responsabilitat imputable a una entitat és independent de la imputable als càrrecs d’administració o direcció d’aquesta entitat. La falta d’incoació d’un expedient sancionador o l’arxiu o sobreseïment de l’incoat contra una entitat no ha d’afectar necessàriament la responsabilitat en què poden incórrer els càrrecs d’administració o direcció d’aquesta entitat, i viceversa.
Article 65
Competència per a la instrucció i resolució d’expedients
1. La tramitació dels procediments sancionadors i la imposició de les sancions que es derivin de les infraccions tipificades en aquesta Llei corresponen a les autoritats següents:
a) A l’AREB quan es tracti d’infraccions relacionades amb les seves funcions com a autoritat de resolució.
b) A l’INAF quan es tracti d’infraccions relacionades amb les seves funcions com a autoritat supervisora.
2. L’AREB i l’INAF col·laboren entre si en tots els procediments sancionadors que, per la seva naturalesa, poden afectar de manera concurrent ambdós autoritats.
Article 66
Prescripció d’infraccions i sancions
1. Les infraccions prescriuen al cap de quatre anys.
2. El termini de prescripció es comença a computar a partir de la data en què s’ha comès la infracció. En les infraccions que es produeixen en una activitat continuada, el còmput s’inicia a partir de la data en què cessa l’activitat, o de l’últim acte constitutiu de la infracció.
3. Les sancions prescriuen en el termini de quatre anys a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora.
Secció segona. Infraccions
Article 67
Classes d’infraccions
Les infraccions administratives previstes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 68
Infraccions molt greus
Constitueixen infraccions molt greus les següents:
a) Negar-se, excusar-se o resistir-se a l’actuació de l’INAF o de l’AREB en l’exercici de les funcions que els confereix aquesta Llei, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.
b) La falta de la col·laboració exigible o l’obstrucció per part de l’entitat en aplicació de les mesures de resolució que hagi decidit l’AREB, quan no tinguin caràcter ocasional o aïllat.
c) Qualsevol actuació amb la finalitat d’entorpir o dificultar greument la valoració econòmica de l’entitat que facin els experts independents.
d) No remetre a l’INAF o a l’AREB totes les dades o els documents especialment transcendents que els hagin de ser remesos o que requereixin en l’exercici de les seves funcions, o remetre’ls de manera incompleta o inexacta, quan amb això es dificulti l’apreciació de la viabilitat de l’entitat. A l’efecte d’aquesta lletra, s’entén, així mateix, com a falta de remissió, la remissió fora del termini previst en la norma corresponent o del termini atorgat per l’òrgan competent en efectuar, si escau, el requeriment oportú.
e) Incomplir el deure de veracitat informativa deguda a l’INAF i a l’AREB.
f) Incomplir el deure de confidencialitat sobre les dades obtingudes en el context d’un procés de resolució, o utilitzar-les per a finalitats diferents de les que preveu aquesta Llei.
g) La falta de comunicació o la comunicació manifestament demorada, per part de l’òrgan d’administració a l’INAF o a l’AREB, del fet que l’entitat es troba en situació d’inviabilitat, quan sigui conegut, o quan ateses les circumstàncies objectives hagués de ser conegut per l’òrgan d’administració.
h) L’impagament de les aportacions a les quals es refereix l’article 60 o pagar-les fora del termini exigible.
i) Realitzar actes o operacions sense autorització quan aquesta autorització sigui preceptiva, sense observar les condicions bàsiques d’aquesta autorització, o havent obtingut l’autorització per mitjà de declaracions falses o per un altre mitjà irregular, quan aquest fet no tingui caràcter ocasional o aïllat.
j) En relació amb la societat de gestió d’actius i sense perjudici de l’aplicació de la resta de lletres:
(i) La realització d’activitats alienes al seu objecte social que posin en perill la consecució dels objectius generals legalment establerts a aquest efecte en aquesta Llei;
(ii) La manca de la comptabilitat legalment exigible o el fet de portar-la amb irregularitats essencials que impedeixin conèixer la seva situació patrimonial i financera;
(iii) La negativa o resistència a l’actuació inspectora, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit;
(iv) L’incompliment de les seves obligacions de transparència, llevat que tingui un caràcter merament ocasional o aïllat;
(v) La falta de remissió a l’AREB de totes les dades o els documents que se li hagin de remetre o que requereixi en l’exercici de les seves funcions, o la seva falta de veracitat, quan amb això es dificulti l’apreciació patrimonial i financera de la societat. A l’efecte d’aquest número, s’entén que hi ha falta de remissió quan aquesta remissió no es produeixi dins del termini concedit a aquest efecte.
k) La comissió de més de tres infraccions greus en el termini d’un any.
Article 69
Infraccions greus
Constitueixen infraccions greus les següents:
a) Negar-se, excusar-se o resistir-se a l’actuació de l’INAF o l’AREB en l’exercici de les funcions que els confereix aquesta Llei, excepte que, per no tenir caràcter merament ocasional o aïllat, constitueixi una infracció molt greu.
b) La falta de la col·laboració exigible o l’obstrucció per part de l’entitat de les mesures de resolució que hagi decidit aplicar l’AREB, quan tingui caràcter merament ocasional o aïllat.
c) Qualsevol actuació amb la finalitat d’entorpir o dificultar la valoració econòmica de l’entitat que facin els experts independents, excepte que, per no tenir caràcter merament ocasional o aïllat, constitueixi una infracció molt greu.
d) No remetre a l’INAF o a l’AREB dades o documents especialment transcendents que li hagin de ser remesos o que requereixin en l’exercici de les seves funcions, o remetre’ls de manera incompleta o inexacta, excepte que això suposi la comissió d’una infracció molt greu. A l’efecte d’aquesta lletra s’entén, així mateix, com a falta de remissió, la remissió fora del termini previst en la norma corresponent o del termini atorgat per l’òrgan competent en efectuar, si escau, el requeriment oportú.
e) Incomplir el deure de veracitat informativa deguda a l’INAF i a l’AREB, així com incomplir el deure de confidencialitat sobre les dades obtingudes en el context d’un procés de resolució, o fer-les servir per a finalitats diferents de les previstes en aquesta Llei. Tot això excepte que, pel nombre d’afectats o per la importància de la informació, aquests incompliments es puguin estimar rellevants i, per això, constituir una infracció molt greu.
f) La falta de comunicació o la comunicació demorada, per part de l’òrgan d’administració, a l’INAF o a l’AREB, del fet que l’entitat es troba en situació d’inviabilitat, quan sigui conegut, o quan ateses les circumstàncies objectives hagués de ser conegut per l’òrgan d’administració; excepte que, per la gravetat de les circumstàncies en què es trobi l’entitat o el període de temps transcorregut, s’hagi de considerar infracció molt greu.
g) Realitzar actes o operacions sense autorització quan aquesta autorització sigui preceptiva, sense observar-ne les condicions bàsiques, o havent obtingut l’autorització per mitjà de declaracions falses o per un altre mitjà irregular, quan tinguin caràcter merament ocasional o aïllat.
h) L’incompliment merament ocasional o aïllat de la resta d’obligacions exigibles de conformitat amb el que preveu aquesta Llei quan hi hagi requeriment previ de l’INAF o l’AREB.
i) En relació amb la societat de gestió d’actius i sense perjudici de l’aplicació de la resta de lletres:
(i) La realització d’activitats alienes al seu objecte social que posin en perill la consecució dels objectius generals legalment establerts a aquest efecte en aquesta Llei sempre que no tingui la consideració de molt greu;
(ii) L’incompliment merament ocasional o aïllat de les seves obligacions de transparència.
j) La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.
Article 70
Infraccions lleus
Constitueixen infraccions lleus els incompliments d’obligacions establertes específicament en aquesta Llei que no constitueixin infraccions molt greus o greus, d’acord amb el que es preveu en els dos articles precedents.
Secció tercera. Sancions
Article 71
Sancions
Les sancions que imposi l’AREB en l’exercici de les funcions que li corresponguin d’acord amb aquesta Llei, així com les que imposi l’INAF en l’exercici de les seves funcions com a autoritat de supervisió, són les previstes en aquesta secció.
Article 72
Sancions per la comissió d’infraccions molt greus
1. Per la comissió d’infraccions molt greus s’ha d’imposar a l’entitat infractora una multa de 300.001 a 600.000 euros, o de fins al 3% del capital social mínim exigit a l’entitat si aquest import és superior a 600.000 euros, o de fins al doble dels beneficis derivats de la infracció quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior.
2. Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al lloc web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions imposades.
Article 73
Sancions per la comissió d’infraccions greus
1. Per la comissió d’infraccions greus s’ha d’imposar a l’entitat infractora una multa de 150.001 a 300.000 euros, o de fins a l’1,5% del capital social mínim exigit a l’entitat si aquest import és superior, o de fins a 1,5 vegades els beneficis derivats de la infracció quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior.
2. Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i a la pàgina web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció, i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.
Article 74
Sancions per la comissió d’infraccions lleus
1. Per la comissió d’infraccions lleus s’ha d’imposar a l’entitat infractora una multa de fins a 150.000 euros, o de fins a 1,2 vegades els beneficis derivats de la infracció, quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior.
2. Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació privada.
Article 75
Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions molt greus
1. Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat infractora per la comissió d’infraccions molt greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o direcció, de fet o de dret, en l’entitat, siguin responsables de la infracció:
a) Multa a cadascun d’ells per un import de 72.001 a 200.000 euros.
b) Separació del càrrec en l’entitat, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció a la mateixa entitat per un termini màxim de cinc anys.
c) Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció en qualsevol entitat bancària o del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o direcció que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a deu anys.
2. Addicionalment a les sancions previstes en l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al lloc web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades.
Article 76
Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions greus
1. Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat infractora per la comissió d’infraccions greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o direcció, de fet o de dret, en l’entitat, siguin responsables de la infracció:
a) Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 72.000 euros.
b) Separació del càrrec, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció a la mateixa entitat per un termini màxim de dos anys.
c) Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció en qualsevol entitat del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o direcció que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a cinc anys.
2. Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
a) Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
b) Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al lloc web de l’organisme sancionador de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.
Article 77
Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció per la comissió d’infraccions lleus
1. Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat infractora per la comissió d’infraccions lleus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o direcció, de fet o de dret, en l’entitat, siguin responsables de la infracció:
a) Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 36.000 euros.
b) Amonestació privada.
2. Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es pot requerir a l’infractor que posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Article 78
Criteris per a la determinació de sancions
Les sancions aplicables en cada cas per la comissió d’infraccions molt greus, greus o lleus s’han de determinar a partir dels criteris següents:
a) La naturalesa i l’entitat de la infracció.
b) El grau de responsabilitat en els fets.
c) La gravetat i la durada de la infracció.
d) La importància dels beneficis obtinguts o les pèrdues evitades, si escau, com a conseqüència dels actes o les omissions constitutius de la infracció.
e) La solidesa financera de la persona jurídica responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en el volum de negoci total de la persona jurídica responsable.
f) La solidesa financera de la persona física responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en els ingressos anuals de la persona física responsable.
g) Les conseqüències desfavorables dels fets per al sistema financer o l’economia nacional.
h) L’esmena de la infracció per iniciativa pròpia de l’infractor.
i) La reparació dels danys o perjudicis causats.
j) Les pèrdues causades a tercers per la infracció.
k) El nivell de cooperació amb l’autoritat competent.
l) Les conseqüències sistèmiques de la infracció.
m) El nivell de representació que l’infractor tingui en l’entitat infractora.
n) En el cas d’insuficiència de recursos propis, les dificultats objectives que puguin haver concorregut per aconseguir o mantenir el nivell legalment exigit.
o) La conducta anterior de l’infractor en relació amb els processos de reestructuració i resolució que l’hagin afectat, ateses les sancions fermes que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Article 79
Responsabilitat dels càrrecs d’administració o direcció
1. Qui exerceix en l’entitat càrrecs d’administració o direcció és responsable de les infraccions quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o culposa.
2. No són considerats responsables de les infraccions els seus administradors, o els membres dels seus òrgans d’administració, en els casos següents:
a) Quan els qui formin part d’òrgans d’administració hagin votat en contra, o hagin salvat expressament el seu vot, en relació amb les decisions o els acords que hagin donat lloc a les infraccions.
b) Quan aquestes infraccions siguin exclusivament imputables a comissions executives, membres de l’òrgan d’administració amb funcions executives, directors generals o òrgans assimilats, o altres persones amb funcions executives en l’entitat.
Article 80
Nomenament temporal de membres de l’òrgan d’administració
En cas que, pel nombre i el càrrec de les persones afectades per les sancions de suspensió o separació, resulti estrictament necessari per assegurar la continuïtat en l’administració i la direcció de l’entitat, l’INAF i l’AREB podran disposar el nomenament, amb caràcter provisional, dels membres que es necessitin perquè l’òrgan d’administració pugui adoptar acords o d’un o més administradors, especificant les seves funcions. Aquestes persones han d’exercir els seus càrrecs fins que, per part de l’òrgan competent de l’entitat, que s’ha de convocar de manera immediata, es proveeixin els nomenaments corresponents i els designats prenguin possessió del seu càrrec, si escau, fins que transcorri el termini de suspensió.
Secció quarta. Normes de procediment
Article 81
Procediment sancionador
El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, sense perjudici de les particularitats previstes en aquesta Llei.
Article 82
Executivitat de les sancions i impugnació en via administrativa
Les resolucions de l’AREB i l’INAF posen fi al procediment sancionador i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb les normes d’aquesta jurisdicció.
Disposició addicional primera. Dotació inicial del FAREB
Les entitats bancàries andorranes, a excepció de Banca Privada d’Andorra, SA, han de fer una contribució extraordinària inicial conjunta al FAREB per un import de trenta milions d’euros, que s’haurà d’efectuar immediatament després de ser requerides a aquest efecte per l’AREB d’acord amb els criteris de repartiment previstos en l’article 60. Les contribucions extraordinàries previstes en aquesta disposició no es consideren contribucions ex ante a les quals es refereix l’article 60 d’aquesta Llei.
Si després de l’eventual utilització del FAREB hi ha un excedent de recursos financers en aquest Fons corresponent a l’import esmentat en el paràgraf anterior, aquest excedent s’aplicarà a les contribucions ex ante que s’hagin de fer conformement al que preveu l’article 60.
Disposició addicional segona. Efectes dels processos de reestructuració i de resolució sobre la continuïtat de les activitats de Banca Privada d’Andorra, SA
El règim de reestructuració i resolució d’entitats que estableix aquesta Llei és aplicable en el procés d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA, sense perjudici de les responsabilitats dels administradors i dels membres de l’alta direcció que puguin derivar de les accions de responsabilitat que es promouen en exercici de les facultats que preveu la lletra q de l’article 52, per minorar les pèrdues de l’entitat, dels seus creditors i les eventuals aportacions que hagi d’efectuar el FAREB.
Disposició addicional tercera. Pressupost de l’AREB
1. En el termini de dos mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, el Consell d’Administració de l’AREB ha d’aprovar l’avantprojecte del seu pressupost i traslladar-lo al Govern perquè el tramiti com un projecte de llei de modificació del pressupost per a l’exercici 2015, d’acord amb el que estableix la disposició final primera d’aquesta Llei.
2. S’autoritza el Govern a fer una dotació provisional a l’AREB per un import de 500.000 euros per atendre les necessitats de funcionament d’aquest ens públic mentre no tingui aprovat el seu pressupost.
Disposició addicional quarta. Règim de responsabilitat
El règim de responsabilitat pels actes i disposicions adoptats per l’INAF i l’AREB a l’empara d’aquesta Llei és el que estableix el capítol cinquè del Codi de l’Administració.
Els membres dels òrgans de govern de l’INAF i el personal de l’INAF no són personalment responsables dels actes o decisions adoptats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, excepte en els supòsits de dol o negligència greu.
Aquesta exempció de responsabilitat s’aplica també als membres dels òrgans de govern de l’AREB i, en general, a tot el personal de l’AREB.
Disposició addicional cinquena. Règim de la liquidació d’entitats bancàries
En tots els supòsits que d’acord amb aquesta Llei sigui procedent la liquidació concursal de l’entitat bancària s’aplica el procediment previst d’arranjament judicial o fallida regulat en el Decret del 4 d’octubre de 1969, sobre el procediment d’arranjament judicial i fallida, amb les especialitats previstes en aquesta Llei.
Les regles de prelació de crèdits contingudes en aquesta Llei són aplicables als procediments de liquidació concursal ordinària d’entitats bancàries, i tenen a aquest efecte el caràcter de legislació especial.
Disposició addicional sisena. Honoraris notarials
Les actuacions notarials necessàries per acomplir el que disposa aquesta Llei, quan legalment n’hagi de suportar el pagament l’INAF o l’AREB, gaudiran d’una reducció del 80% dels honoraris notarials.
Aquest mateix règim també s’aplica a les operacions de constitució i modificació d’estatuts de les entitats pont i de les societats de gestió d’actius a què es refereixen els articles 17 i 18 d’aquesta Llei; les de constitució i modificació dels instruments de suport financer, dels instruments de recapitalització i dels instruments de resolució previstos per aquesta Llei, que s’haguessin de documentar en escriptura pública; la transmissió d’immobles entre l’entitat subjecta a un procediment de resolució i l’entitat pont o una societat de gestió d’actius, i les operacions de constitució, subrogació o novació modificativa de garanties reals que siguin conseqüència d’un procediment de resolució previst per aquesta Llei.
Disposició addicional setena. Reconeixement dels drets dels treballadors
L’entitat pont que, si escau, es constitueixi en el procés de resolució de Banca Privada d’Andorra, SA ha de donar ocupació laboral al personal d’aquesta entitat amb preferència a qualsevol altre tercer. Aquest personal ha de conservar, a tots els efectes, l’antiguitat que tenia a Banca Privada d’Andorra, SA.
Disposició addicional vuitena. Aprovació d’un crèdit extraordinari destinat al finançament d’empreses i negocis
S’aprova un crèdit extraordinari per fer front a la concessió de préstecs i a la concessió de prestació de garanties mitjançant avals, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 100 milions d’euros. Aquesta despesa es finança mitjançant nou endeutament previst a la disposició final primera.
Es faculta el Govern per habilitar la partida pressupostària escaient de consignació del crèdit extraordinari.
Disposició transitòria primera. Funcions de l’INAF fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’AREB assumirà les funcions que li assigna aquesta Llei i la continuïtat de les actuacions dutes a terme per l’INAF fins a aquesta data, havent d’assumir com a pròpies la totalitat de les despeses compromeses i incorregudes per l’INAF en la realització d’aquestes actuacions. A aquests efectes, l’INAF facilitarà a l’AREB tota la informació obtinguda fins a la mateixa data.
Disposició transitòria segona. Constitució inicial del Consell d’Administració de l’AREB
1. El Consell d’Administració de l’AREB haurà de quedar constituït en els termes establerts en l’article 42 d’aquesta Llei en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
2. Des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei i fins que no s’hagi constituït de conformitat amb el que preveu el paràgraf anterior, el Consell d’Administració de l’AREB estarà integrat pels membres següents:
a) Dos membres designats pel ministre encarregat de les finances.
b) Dos membres designats per l’INAF, com a mínim un dels quals ha de tenir la condició de membre del Consell d’Administració de l’INAF.
Les decisions d’aquest Consell d’Administració s’adoptaran per majoria.
Disposició transitòria tercera. Mesures adoptades amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei en relació amb el procediment d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA
1. Els membres dels òrgans de govern de l’INAF i el personal de l’INAF no són personalment responsables dels actes o les decisions adoptats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, excepte en els supòsits de dol o negligència greu.
2. Els administradors provisionals mancomunats nomenats per l’INAF en el marc del procediment d’intervenció de Banca Privada d’Andorra, SA estaran exempts de responsabilitat pels actes realitzats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, tret que hi hagi dol o negligència greu.
3. Les quantitats degudes per Banca Privada d’Andorra, SA, en seu de la cambra de compensació interbancària nacional, incloent-hi les operacions de cobertura de liquiditat dutes a terme per altres entitats bancàries andorranes per assegurar la continuïtat de l’operativa bancària de Banca Privada d’Andorra, SA, hauran de ser compensades i, si escau, liquidades amb caràcter prioritari, i constituiran en tot cas un crèdit preferent íntegrament garantit, a l’efecte del que disposa l’article 32.1.b d’aquesta Llei.
Disposició transitòria quarta. Procediments d’arranjament judicial o fallida declarats a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
1. Si a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es trobés en curs algun procediment d’arranjament judicial o fallida d’una entitat bancària, el batlle competent dictarà resolució per suspendre el procediment en l’estat en què es trobi i la notificarà a l’AREB perquè, en el termini previst per la disposició addicional del Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre el procediment d’arranjament judicial i fallida, aquest ens públic decideixi si escau iniciar un procés de resolució de l’entitat, conformement al que preveu aquesta Llei.
2. La suspensió del procediment afecta exclusivament els terminis dels tràmits i les actuacions que s’hagin de realitzar d’acord amb la norma concursal. Durant la suspensió, els administradors i, si escau, els controladors que hagin estat designats, continuen exercint les seves funcions, i el batlle conserva les facultats que li atribueix el Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre el procediment d’arranjament judicial i fallida.
Així mateix, es mantindran vigents totes les mesures conservatòries o, si escau, cautelars que hagués acordat el batlle en el marc d’aquest procediment.
3. Si s’acorda l’obertura del procés de resolució de l’entitat bancària, el batlle dictarà un aute per declarar la finalització del procediment d’arranjament judicial o fallida i la dissolució de la massa de creditors, i per emplaçar els administradors i controladors del procés concursal a la rendició de comptes de la seva intervenció davant l’AREB. Al mateix temps que obre el procés de resolució, l’AREB pot sol·licitar al batlle que mantingui totes o alguna de les mesures conservatòries o, si escau, cautelars adoptades en el procediment concursal com a mesures pròpies del procés de resolució.
Disposició transitòria cinquena. Facultats de suspensió de contractes relatius a dipòsits
En supòsits en els quals l’AREB apreciï la necessitat de preservar els interessos dels clients i de salvaguardar l’estabilitat i el valor d’una entitat, podrà suspendre, excepcionalment i mitjançant una decisió amb caràcter d’acte administratiu, qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte en relació amb els dipòsits admissibles pel temps estrictament necessari per aconseguir els objectius esmentats.
A l’efecte del contingut d’aquesta disposició, es considera que concorren les circumstàncies descrites en el paràgraf anterior en el cas del Decret aprovat pel Govern d’Andorra el 16 de març del 2015, en relació amb l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015
1. S’afegeix un nou paràgraf i a l’apartat 1 de l’article 25 de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015, que queda redactat en els termes següents:
“i) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant avals i/o en concepte de préstecs, respectivament, destinats al finançament d’empreses i negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 100 milions d’euros.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei 1/2011, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
1. Es modifiquen els apartats 1, 5 i 6 de l’article 4 de la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, que queden redactats en els termes següents:
“1. El sistema de garantia estableix els mecanismes de devolució dels seus dipòsits als beneficiaris en els supòsits següents: (i) en cas que algun dels membres del Sistema sigui formalment declarat en fallida o suspensió de pagaments o intervingut administrativament per causa d’insuficient solvència i, com a conseqüència d’aquesta situació, es vegi impossibilitat per retornar l’efectiu i/o els valors dipositats en les dates compromeses per fer-ho; (ii) en cas que algun dels membres del sistema sigui objecte d’un procés de resolució d’acord amb la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, quan els beneficiaris del sistema no puguin recuperar, almenys, els imports coberts pel sistema de garantia de dipòsits amb els que tinguin disponibles a l’entitat objecte del procés o a l’entitat pont. L’AREB determinarà quan s’ha produït aquesta circumstància mitjançant comunicació a la Comissió Gestora del Sistema.
Quan el sistema de garantia de dipòsits realitzi pagaments als beneficiaris fora del marc d’un procediment concursal, els membres del Sistema se subroguen en la condició de creditors de l’entitat bancària objecte del procés de resolució, pels imports respectivament pagats en la condició de creditors preferents a l’efecte de l’article 32.1.b de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
“5. No es consideren en cap cas “dipòsits d’efectiu coberts” o “dipòsits de valors coberts”, i no es tindran en compte per al càlcul de la reserva obligatòria, els dipòsits següents:
a) Els dipòsits realitzats per les entitats o les persones físiques següents, per compte propi i en nom propi:
- Entitats bancàries.
- Entitats financeres d’inversió i agències financeres d’inversió.
- Entitats asseguradores.
- Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva.
- Societats gestores de patrimonis.
- Altres entitats que, d’acord amb la seva normativa aplicable, exerceixin les activitats típiques anteriors incloses al sistema financer.
- Qualsevol entitat financera sotmesa a supervisió.
- Administradors; directius; accionistes que tinguin com a mínim, directament o indirectament, una participació del 10 per cent del capital de l’entitat de crèdit; i dipositants que tinguin una situació similar en altres societats del grup.
b) Els certificats de dipòsit al portador i les cessions temporals d’actius.
c) Els dipòsits constituïts per empreses o entitats que formin part del mateix grup que l’entitat membre del Sistema.
d) Els dipòsits constituïts per qualsevol administració pública.”
“6. Tot i que sí que es tindran en compte per al càlcul de la reserva obligatòria, segons el que s’estableix a l’article 7, no es consideren en cap cas “dipòsits d’efectiu coberts” o “dipòsits de valors coberts” els que es constitueixen:
a) En contra de les disposicions vigents; en particular, els que s’han originat en operacions en les quals hi hagi hagut una condemna penal a Andorra o a l’estranger per delictes resultants d’operacions de blanqueig de capitals;
b) Per clients que hagin obtingut, a títol personal, condicions financeres que hagin contribuït a agreujar la situació de l’entitat, sempre que aquesta circumstància hagi estat determinada per sentència ferma;
c) Per persones que actuïn per compte de qualsevol dels dipositants exclosos a l’apartat anterior, i per compte o en concert amb els que s’esmenten als paràgrafs a i b precedents.”
2. S’afegeixen uns nous apartats, numerats 5 i 6 a l’article 12 de la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, amb el contingut següent:
“5. Quan un dipositant, o qualsevol persona que tingui drets o un interès sobre els fons d’un compte, sigui objecte d’un procediment administratiu o penal per raó d’un eventual delicte de blanqueig de diners o de valors, o en relació amb el blanqueig de diners o de valors, la Comissió Gestora del Sistema de Garantia de Dipòsits ha de suspendre els pagaments que concerneixin aquest dipositant, a l’espera de la resolució administrativa o la sentència del tribunal.”
“6. La Comissió Gestora del Sistema de Garantia de Dipòsits ha de suspendre qualsevol pagament als beneficiaris del sistema que tinguin el compte bloquejat per decisió judicial o administrativa, mentre no s’aixequi el bloqueig.”
3. S’afegeix una nova disposició addicional quarta a la Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, amb el contingut següent:
“Disposició final quarta. Reposició de recursos del sistema
En cas d’utilització del sistema de garantia de dipòsits en el marc d’un procés de resolució conforme a la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, les entitats bancàries contribuents a aquest sistema hauran de reposar el nivell de recursos financers en aquest sistema en el termini màxim d’un any.”
Disposició final tercera. Modificació del Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre els procediments d’arranjament judicial i fallida
S’afegeix una disposició addicional al Decret, del 4 d’octubre de 1969, sobre els procediments d’arranjament judicial i fallida, amb el contingut següent:
“Disposició addicional
Si se sol·licités l’arranjament judicial o la fallida d’una entitat bancària, el batlle ho ha de notificar a l’AREB perquè, en el termini de deu dies, decideixi si escau obrir un procés de resolució de l’entitat.
Des de l’obertura d’un procés de resolució d’una entitat bancària, el batlle no podrà admetre les sol·licituds d’arranjament judicial o fallida d’aquesta entitat. Les resolucions dictades pel batlle en infracció d’aquest precepte seran nul·les de ple dret.
En tot cas, si s’obre un procediment d’arranjament judicial o fallida d’una entitat bancària, cal tenir presents les normes especials previstes per la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i de resolució d’entitats bancàries.”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
1. S’afegeix una lletra g a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el contingut següent:
“g) L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries”
2. S’afegeix un apartat 9 a l’article 15 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el contingut següent:
“9. El traspàs d’actius i de passius dels quals sigui titular l’obligat tributari d’aquest impost, en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, no generarà per al titular dels béns, drets o obligacions cap renda susceptible d’integrar-se en la base de tributació per aquest impost.
A l’efecte del còmput de les rendes que l’obligat tributari obtingui posteriorment en relació amb els actius i passius esmentats, s’ha de tenir en compte el valor d’adquisició original.
Aquesta disposició no és aplicable a les entitats bancàries objecte del procediment de resolució.”
3. S’afegeix un nou article 21.bis a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb el contingut següent:
“Article 21.bis. Exempció de rendes procedents de l’aplicació de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
1. Estan exemptes les rendes obtingudes per les entitats bancàries objecte d’un procediment de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que siguin conseqüència del traspàs d’actius i de passius dels quals siguin titulars i que tinguin lloc dins d’aquest procediment.
2. Estan exempts els ingressos que obtinguin les entitats bancàries objecte d’un procediment de reestructuració o de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que siguin conseqüència de les contribucions efectuades pel FAREB, així com els que es derivin dels instruments de suport financer i de recapitalització previstos en la Llei esmentada.”
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
S’introdueix una nova disposició addicional setena a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el contingut següent:
“Disposició addicional setena. Traspàs d’actius i passius en el marc d’un procediment de resolució d’entitats bancàries
El traspàs d’actius i de passius dels quals sigui titular l’obligat tributari d’aquest impost, en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, no generarà per al titular dels actius i dels passius cap renda, positiva o negativa, guany o pèrdua de capital, susceptibles d’imposició o de deducció per aquest impost.
A l’efecte del còmput de les rendes, guanys o pèrdues de capital que l’obligat tributari obtingui posteriorment en relació amb els actius i passius esmentats, es tindrà en compte el valor d’adquisició i, quan sigui rellevant, la data d’adquisició o formalització originals.”
Disposició final sisena. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
S’afegeixen els apartats 16, 17 i 18 a l’article 6 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb el contingut següent:
“16. Les transmissions d’actius i de passius efectuades en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, per part de les entitats bancàries objecte del procediment.
17. Les prestacions de serveis realitzades pels notaris del Principat d’Andorra en un procés de resolució previst en la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.
18. Les prestacions de serveis bancaris i financers que tinguin per destinatari l’Agència Estatal de Reestructuració i Resolució d’Entitats Bancàries.”
Disposició final setena. Modificació de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries
S’afegeix un apartat 12 a l’article 4 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, amb el contingut següent:
“12. Les plusvàlues derivades de les transmissions de béns immobles per part d’una entitat bancària objecte d’un procediment de resolució realitzat en el marc de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.”
Disposició final vuitena. Facultat de desenvolupament
El Govern pot dictar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament del que disposa aquesta Llei.
Disposició final novena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia que sigui publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 2 d’abril del 2015
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília François Hollande
Bisbe d’Urgell President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra