Llei 18/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 d’octubre del 2012 ha aprovat la següent:

llei 18/2012, de l’11 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Exposició de motius

El Codi penal vigent va ser aprovat pel Consell General el 21 de febrer del 2005 i va entrar en vigor el 23 de setembre del mateix any. Més endavant, ja en l’exposició de motius de les modificacions introduïdes l’any 2008, s’esmentava que certs canvis puntuals obeïen a la previsió de la ratificació i l’entrada en vigor de certs tractats internacionals que Andorra havia signat i a l’adaptació que calia fer del cos legislatiu incloent-hi també algunes modificacions limitades del cos punitiu, recollides seguint les recomanacions d’organismes internacionals dels quals Andorra és part, especialment del Consell d’Europa.

La present modificació obeeix, en essència, a les mateixes motivacions: recentment el GRECO (Grup d’Estats contra la Corrupció), del qual forma part el Principat, va aprovar en el Plenari corresponent l’informe d’avaluació de Tercer cicle sobre Andorra efectuant una sèrie de recomanacions que convé implementar per tal de potenciar la lluita contra la corrupció des d’un punt de vista normatiu. Bona part de les modificacions introduïdes per aquesta Llei obeeixen a les recomanacions referides.

Així, s’amplia el concepte de benefici en el suborn -abans restringit a un avantatge econòmicament avaluable- a qualsevol tipus de benefici indegut i d’aquesta manera s’estén el camp d’aplicació del tipus penal. Igualment, tenint present que les institucions de l’autoria mediata i l’autoria per inducció ja cobreixen de manera més que completa el càstig de les conductes comeses per particular (corrupció activa) de manera indirecta o per persona interposada -cosa que no succeeix quan el subjecte actiu és un subjecte especial (autoritat i funcionari), ja que l’intermediari no gaudeix d’aquesta especialitat, raó per la qual ja existeix la previsió expressa d’actuació per persona interposada- s’ha inclòs el supòsit que, en els casos de corrupció activa, l’avantatge indegut no sigui per a l’autoritat o el funcionari sinó per a un membre de la seva família, un amic, etc., en definitiva, per a un tercer.

S’ha donat també un nou tractament a les conductes omissives castigant-les en el tipus bàsic, per entendre que no entren en conflicte amb la institució jurídica del silenci administratiu, ja que es requereix que, endemés, la conducta omissiva es realitzi a canvi d’avantatges indeguts.

Pel que fa a l’agreujament del tipus quan l’acció o omissió realitzada és “injusta” i a l’aclariment del seu significat, malgrat la manca de jurisprudència sobre aquesta qüestió, és clar que una acció o omissió s’ha de considerar injusta quan sigui contrària a l’ordenament jurídic i als seus principis informadors, incloent-hi els il·lícits administratius i civils en el seu concepte més ampli. Igualment, la noció d’acte de naturalesa política, per oposició a l’acte de naturalesa administrativa que també pot realitzar una autoritat, no ha de quedar circumscrita a l’acte polític per excel·lència: el vot, ja sigui en el si d’una comissió, d’una cambra o d’un grup, sinó que també ha de comprendre altres actes del conjunt de potestats de l’autoritat concernida que no tinguin un caràcter marcadament administratiu. Seria el cas, per exemple, de la no-convocatòria d’un Ple quan se sap que es presentarà una moció de censura, o la no-inclusió d’una petició concreta en l’ordre del dia, etc.

Andorra ha fet recentment un pas endavant en relació amb el Conveni penal contra la corrupció en no procedir a la renovació de la reserva a l’article 6, relatiu als membres d’assemblees públiques estrangeres, i a l’article 10, relatiu als membres d’assemblees parlamentàries internacionals. Una conseqüència obligada era incloure’ls com a subjectes actius o passius dels tipus examinats que ha motivat la modificació de l’article 382 del Codi penal. De la mateixa manera, en modificar l’article s’hi han inclòs els àrbitres i els jurats estrangers, la qual cosa permetrà la ratificació del Protocol addicional al Conveni penal si l’estudi que s’ha d’impulsar conclou favorablement sobre aquesta possibilitat.

S’ha procedit també a un augment de les penes en aquest capítol seguint les recomanacions formulades d’acord amb els criteris de congruència i proporcionalitat que calia aplicar.

D’altra banda, l’adopció per part d’Andorra del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, adoptat a Nova York el 25 de maig del 2000 i l’adopció, en un termini breu, del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels menors contra l’explotació i l’abús sexuals, signat a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, fa necessari, per imperatiu legal (de conformitat amb l’article 24.2 de la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats, del 19 de desembre de 1996), i també convenient, per oportunitat legislativa, introduir en la Llei qualificada les disposicions que emanen dels instruments internacionals referits i que encara no es troben incorporades en el nostre Codi penal.

En relació amb el Protocol opcional, malgrat que la darrera reforma del Codi penal del 2008 ja tractava molts dels supòsits sancionables, és necessari introduir noves conductes en l’article 155, penalitzar la temptativa en l’article dedicat a l’esclavatge i afegir un agreujament a l’article 121 quan la víctima de la transferència sigui un menor o una persona vulnerable.

En relació amb la pornografia infantil, els imperatius del Conveni de Lanzarote, l’origen del qual es troba en la proliferació de noves conductes punibles relacionades amb l’aparició i l’evolució constant de les noves tecnologies de la comunicació i de la informació, forcen el legislador a criminalitzar determinades conductes, com ara l’accés a pàgines de pornografia infantil o l’assistència a actuacions pornogràfiques amb menors. A més, també cal incloure les definicions no recollides en la redacció actual per completar al màxim l’abast jurídic del delicte i evitar possibles llacunes en una qüestió tan cabdal com la pornografia infantil.

Finalment, les altres modificacions tendeixen a millorar la normativa en matèria de lluita contra el finançament del terrorisme o a solucionar qüestions d’interpretació que s’havien plantejat arran de l’aplicació del Codi penal.

Article 1

Modificació de l’apartat 1 de l’article 8

Es modifica l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“1. La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades en el territori del Principat i també a les infraccions connexes o indivisibles que han estat intentades o comeses fora del territori d’Andorra.

La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades a bord de les naus, les plataformes fixes i les aeronaus andorranes i a l’espai aeri andorrà. També s’aplica quan una aeronau aterra en territori andorrà.”

Article 2

Modificació de l’article 32

Es modifica l’article 32 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 32.

Autoritat i funcionari

Als efectes penals es considera autoritat la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, tant si és funcionària com si no ho és, tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia, individualment o col·legiadament. Es consideren també autoritat els membres del Consell General, dels comuns, del Consell Superior de la Justícia, del Tribunal de Comptes, del Ministeri Fiscal, del Raonador del Ciutadà i qualsevol altra persona a qui la llei atribueixi l’exercici de funcions institucionals pròpies.

Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, participa, de manera delegada o no, en l’exercici de les funcions públiques per disposició de la llei, per elecció o per nomenament de l’autoritat competent.”

Article 3

Modificació de l’article 58

Es modifica l’article 58 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 58

Acumulació de penes i concurs real d’infraccions

1. Quan s’imposin dues o més penes l’execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes, s’han de complir simultàniament.

2. Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d’un mateix procediment, les penes es compleixen successivament, seguint l’ordre de la seva gravetat, amb els límits següents:

a) La suma de les penes imposades no pot excedir el triple de la pena més greu imposable.

b) El màxim de la pena de presó imposable no pot excedir els vint-i-cinc anys, o els trenta quan almenys un dels delictes tingui assignada legalment una pena màxima de vint anys o superior.

c) En el cas que les penes previstes per a les infraccions siguin de presó i d’arrest, el tribunal només ha d’imposar la pena de presó que correspongui i pot substituir la pena d’arrest d’acord amb el que estableix l’article 65.5.

3. En el supòsit previst a l’apartat anterior, si les penes establertes per la Llei per als diversos delictes són de la mateixa naturalesa, el tribunal pot imposar una pena única que resulti de l’acumulació de la durada de les diverses penes aplicables, amb els límits assenyalats en aquest article.

4. En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats comeses per una mateixa persona, el tribunal ha de tenir en compte les limitacions anteriors, ja sigui en la sentència ja sigui posteriorment mitjançant resolució raonada.”

Article 4

Modificació dels apartats 3, 4 i 5 de l’article 65

Es modifiquen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 65 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queden redactats com segueix:

“3. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades d’arrest o de presó o el ròssec que resti per complir fins a cinc anys per la pena d’expulsió fins a un màxim de quinze anys. En cas que la persona expulsada entri en territori andorrà dins el termini fixat, haurà de complir la pena que havia estat substituïda per l’expulsió.

4. El tribunal també pot, raonadament, substituir les penes imposades de presó fins a tres anys per una pena de treballs en benefici de la comunitat, de manera que dos dies de treballs en benefici de la comunitat equivalguin a un dia de presó. Si el total d’hores setmanals treballades és igual a 40, un dia de treball en benefici de la comunitat equival a un dia de presó. En cas d’incompliment, la persona condemnada haurà de complir la pena que havia estat substituïda per treballs en benefici de la comunitat.

5. El tribunal també pot substituir, raonadament, les penes d’arrest per la de treballs en benefici de la comunitat d’acord amb les regles següents:

a) Un dia d’arrest domiciliari equival a un dia de treballs en benefici de la comunitat.

b) Dos dies d’arrest parcial diari equivalen a un dia de treballs en benefici de la comunitat.

c) Un arrest de temps festiu equival a dos dies de treballs en benefici de la comunitat.

En cas d’incompliment, la persona condemnada haurà de complir la pena que havia estat substituïda per treballs en benefici de la comunitat.”

Article 5

Modificació de l’article 66

Es modifica l’article 66 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 66.

Substitució de la pena d’arrest

1. El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir la modalitat de la pena d’arrest imposada o substituïda per qualsevol altra de les seves modalitats, tenint present:

- que el compliment d’una unitat d’arrest en un centre penitenciari equival a dues unitats de compliment al domicili;

- que un arrest de temps festiu equival a dos dies d’arrest domiciliari, i

- que un dia d’arrest domiciliari equival a dos dies d’arrest parcial diari.

2. En cas d’incompliment de les penes d’arrest establertes en aquest Codi, el tribunal pot acordar immediatament, amb audiència prèvia de les parts, la substitució per una de les altres formes d’arrest o la modificació del règim de compliment acordat, sense perjudici, si escau, de la pena aplicable a la infracció de crebantament de condemna.”

Article 6

Modificació de l’article 67

Es modifica l’article 67 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 67.

Delinqüent habitual

Als efectes de l’article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.”

Article 7

Modificació de l’article 121

Es modifica l’article 121 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 121

Tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans

1. Qui, sense autorització administrativa o judicial, ofereixi, accepti o trafiqui amb òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica durant un període màxim de cinc anys.

2. Quan el tràfic tingui per objecte un òrgan obtingut il·lícitament, la pena de presó ha de ser de dos a cinc anys.

3. Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica s’ha d’imposar una pena de presó de quatre a vuit anys. S’ha d’imposar la pena en la meitat superior als titulars de la pàtria potestat o tutela quan la conducta es realitza amb la seva connivència.

4. Si els fets es realitzen en el marc d’una organització la pena imposable pot arribar fins al límit màxim augmentat de la meitat.

5. La temptativa és punible.”

Article 8

Modificació de l’article 134

Es modifica l’article 134 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 134.

Esclavatge

1. Qui sotmeti una persona a esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.

La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la víctima sigui menor d’edat.

La temptativa és punible.

2. S’entén per esclavatge la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la en permuta.”

Article 9

Modificació de l’apartat 2 de l’article 136

Es modifica l’apartat 2 de l’article 136, relatiu a les penes agreujades, de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“2. Quan l’autor s’apoderi o prengui el control d’una nau, una plataforma fixa o una aeronau o un mitjà o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones.”

Article 10

Modificació de l’article 155

Es modifica l’article 155 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 155.

Utilització de menors i incapaços per a la pornografia

1. Qui capti imatges d’un menor d’edat o d’un incapaç amb la intenció de produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima d’un any.

La temptativa és punible.

2. Qui utilitzi, un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes i qui produeixi, adquireixi, vengui, importi, exporti, distribueixi, difongui, cedeixi o exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

La temptativa és punible.

3. Qui ofereixi, posseeixi, procuri per a ell o per a un altre, o accedeixi a través de qualsevol tecnologia de comunicació o d’informació a material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys.

4. Qui assisteixi a espectacles pornogràfics on actuï un menor o un incapaç ha de ser condemnat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys.

5. Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s’ha d’imposar multa d’un import màxim de 30.000 euros.”

Article 11

Modificació de l’article 162

Es modifica l’article 162 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 162.

Sostracció de menors

1. La persona que sostreu un menor de catorze anys o un incapaç, impedint de manera prolongada l’exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigada amb pena de presó de dos a sis anys, llevat que el fet sigui constitutiu d’un delicte de segrest, esclavatge o detenció il·legal.

2. En cas que la sostracció sigui realitzada per un ascendent, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 53.

3. La temptativa és punible.”

Article 12

Modificació de l’article 362

Es modifica l’article 362 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 362.

Definició de terrorisme

1. Constitueixen actes de terrorisme:

a) Un acte que constitueix una infracció en el marc i segons la definició que figura en un dels tractats següents:

- Conveni per a la repressió de l’apoderament il·lícit d’aeronaus (l’Haia, 16 de desembre de 1970).

- Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 23 de setembre de 1971).

- Conveni sobre la prevenció i el càstig de delictes contra persones objecte de protecció internacional, inclosos els agents diplomàtics, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1973.

- Conveni internacional contra la presa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 17 de desembre de 1979.

- Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears (Viena, 26 d’octubre de 1979).

- Protocol per a la repressió d’actes il·lícits de violència en els aeroports que presten servei a l’aviació civil internacional, complementari del Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 24 de febrer de 1988).

- Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navegació marítima (Roma, 10 de març de 1988).

- Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental (Roma, 10 de març de 1988).

- Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre de 1997.

b) Qualsevol acte destinat a provocar la mort o ferides corporals greus a un civil o tota altra persona que no prengui part activament en les hostilitats en una situació de conflicte armat quan la finalitat del dit acte, per la seva naturalesa o les circumstàncies que l’envolten, és intimidar una població o obligar un govern o una organització internacional a acomplir o a abstenir-se d’acomplir un acte qualsevol.

c) En la mesura que estiguin relacionades amb un projecte individual o col·lectiu que tingui per objectiu la subversió de l’ordre constitucional o l’atemptat greu de l’ordre i la pau públics mitjançant la intimidació i el terror, les infraccions següents:

- Els atemptats voluntaris contra la vida i la integritat de les persones.

- La detenció il·legal, el segrest, les amenaces o les coaccions.

- Els robatoris, les extorsions, els danys, els estralls, els incendis, així com les infraccions en matèria informàtica definides en aquest Codi.

- El dipòsit d’armes o municions, la tinença o el dipòsit de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la fabricació, el tràfic, el transport o el subministrament en qualsevol forma.

2. Es considera terrorista:

- La persona que comet o intenta cometre, com a autor o com a còmplice qualsevol acte terrorista.

- La persona que pertany, actua al servei o col·labora amb un grup terrorista.

3. Constitueix grup terrorista l’agrupació de persones organitzades per a la realització d’actes de terrorisme.”

Article 13

Modificació de l’article 366 bis

Es modifica l’article 366 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 366 bis.

Finançament del terrorisme

1. La persona que realitzi actes de finançament del terrorisme ha de ser castigada amb pena de presó de dos a cinc anys.

La temptativa i la conspiració són punibles.

2. A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirectament, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:

- Per un grup terrorista o per un terrorista.

- Per cometre un o diversos actes terroristes.

3. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, i les lletres de canvi i de crèdit.

4. S’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan el finançament es cometi mitjançant grup organitzat.

b) Quan el subjecte actuï amb habitualitat.

La temptativa i la conspiració són punibles.”

Article 14

Modificació de l’apartat a) de l’article 366 ter

Es modifica l’apartat a) de l’article 366 ter de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“a) Comís del producte del delicte. Els fons objecte del finançament, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, es consideren producte del delicte.”

Article 15

Modificació de l’article 380

Es modifica l’article 380 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 380.

Corrupció

1. L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per persona interposada, avantatges indeguts o accepti oferiment o promesa amb la finalitat de realitzar o d’ometre un acte propi del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys i suspensió per a l’exercici de càrrec públic per un període màxim de tres anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts amb la finalitat que realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest.

3. Constitueix excusa absolutòria el fet que el particular denunciï davant l’autoritat l’acte de corrupció abans de conèixer l’inici d’una investigació.”

Article 16

Modificació de l’article 381

Es modifica l’article 381 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 381.

Tipus agreujat

1. L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per persona interposada, avantatges indeguts o accepti oferiment o promesa per realitzar o per haver realitzat, en l’exercici del seu càrrec, una acció o una omissió injusta, per retardar tràmits o per adoptar un acte de natura política, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys -i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un període màxim de sis anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts per tal que realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó d’un màxim de dos anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de quatre anys.”

Article 17

Modificació de l’article 382

Es modifica l’article 382 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 382.

Altres subjectes de la corrupció

Les previsions dels articles 380 i 381 amb relació a l’autoritat o al funcionari també és aplicable als supòsits en què les conductes descrites les dugui a terme o tinguin relació amb un funcionari estranger o internacional, un membre d’una assemblea parlamentària internacional o supranacional o un membre d’una assemblea pública que exerceixi poders legislatius o administratius de qualsevol altre estat.

Igualment, és aplicable als jurats, àrbitres, perits, intèrprets o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers, substituint la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec quan escaigui.”

Article 18

Modificació de l’article 383

Es modifica l’article 383 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 383.

Corrupció judicial

1. El batlle o el magistrat que, amb profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per persona interposada, avantatges indeguts o accepti oferiment o promesa per realitzar un acte propi del seu càrrec ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un període màxim de sis anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó màxima de dos anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de quatre anys.”

Article 19

Modificació de l’article 384

Es modifica l’article 384 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 384.

Tipus agreujat

1. En el supòsit de l’apartat 1 de l’article anterior, si l’acte a canvi de l’avantatge consisteix a emetre o haver emès una resolució injusta o retardar-la, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per un període màxim de sis anys.

2. El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.”

Article 20

Modificació de l’article 385

Es modifica l’article 385 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 385.

Tipus privilegiat

Quan el suborn es produeixi en causa criminal per afavorir el processat, de part del seu cònjuge o persona que hi estigui relacionada per una situació de fet equivalent, o d’algun ascendent, descendent o germà, per natura o per adopció, s’ha d’imposar al subornador la pena d’arrest, en el supòsit de l’article 383 i de presó màxima de dos anys, en el supòsit de l’article 384.”

Article 21

Modificació de l’article 386

Es modifica l’article 386 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 386.

Tràfic d’influències

1. La persona que influeixi en una autoritat o en un funcionari amb prevalença de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb l’autoritat o el funcionari o un altre funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que pugui generar, directament o indirectament, un avantatge indegut per a ella o per a una tercera persona, ha de ser castigada amb pena de presó màxima de dos anys. El tribunal pot, a més, imposar la pena de prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de tres anys.

2. L’autoritat o el funcionari influenciat ha de ser castigat amb les mateixes penes i suspensió de càrrec públic per un període màxim de tres anys.

3. Quan l’autor sigui autoritat o funcionari i la influència derivi de la prevalença de les facultats inherents al càrrec o de qualsevol relació personal o jeràrquica, se li ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys i suspensió de càrrec públic per un període màxim de cinc anys.”

Article 22

Modificació de l’article 386 bis

Es modifica l’article 386 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 386 bis.

Altres subjectes del tràfic d’influències

A l’efecte del que disposa l’article 386, es considera també funcionari o autoritat:

1. Un funcionari estranger o internacional, un membre d’una assemblea parlamentària internacional o supranacional o un membre d’una assemblea pública que exerceixi poders legislatius o administratius de qualsevol altre estat.

2. Els jurats, àrbitres, pèrits, intèrprets o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers.

3. Els funcionaris o agents de tribunals internacionals.”

Article 23

Addició de l’article 386 ter

S’afegeix l’article 386 ter que s’afegeix a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, amb la redacció següent:

“Article 386 ter

Conseqüències accessòries

En relació amb les infraccions previstes en aquest capítol el tribunal ha d’imposar, així mateix, les mesures següents:

a) El comís del producte obtingut, en els termes previstos a l’article 70.

b) Les altres mesures, referides a les persones físiques o a les persones jurídiques, esmentades a l’article 71.”

Article 24

Modificació de l’apartat 1 de l’article 411

Es modifica l’apartat primer de l’article 411 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“1. El comís del producte del delicte. Els diners, béns o valors objecte del blanqueig, consumat o intentat, es consideren, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 70, producte del delicte.”

Article 25

Modificació de l’article 455

Es modifica l’article 455 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 455.

Segrest de nau, plataforma fixa o aeronau

Qui, amb violència o intimidació, s’apoderi o prengui el control d’una nau, plataforma fixa o aeronau en la qual hi hagi persones, ha de ser castigat amb pena d’un a cinc anys de presó o de set a tretze anys de presó si es donen les circumstàncies del punt 3 de l’article 135.

La temptativa és punible.”

Disposició final primera

Es delega el Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text corresponent que reculli la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal incloent-hi totes les modificacions aportades fins avui.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 11 d’octubre del 2012

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília

Bisbe d’Urgell

Copríncep d’Andorra
François Hollande

President de la República Francesa

Copríncep d’Andorra