Advanced Search

Llei 11/2013, del 23 de maig, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte


Published: 2013
Read law translated into English here: https://www.global-regulation.com/translation/andorra/9923312/llei-11-2013%252c-del-23-de-maig%252c-de-modificaci-de-la-llei-11-2012%252c-del-21-de-juny%252c-de-limpost-general-indirecte.html

Subscribe to a Global-Regulation Premium Membership Today!

Key Benefits:

Subscribe Now for only USD$40 per month.
Llei 11/2013, del 23 de maig, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 23 de maig del 2013 ha aprovat la següent:

llei 11/2013, del 23 de maig, de modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte

Exposició de motius

L’entrada en vigor de l’impost general indirecte (IGI) ha suposat un augment injustificat de la tributació indirecta en el sector de la compravenda de béns usats, quan aquests béns són adquirits per empresaris del sector a particulars i, per les raons i particularitats del mateix mercat, els han d’adquirir en nom propi per revendre’ls a tercers. Aquesta Llei té per objecte introduir un règim especial que reguli les transmissions de béns usats sota certes condicions per evitar les sobreimposicions que es produïen en aplicar el règim general previst de l’IGI a aquestes transmissions. Això passa quan un empresari que es dedica a la compravenda de béns usats adquireix un bé moble d’un particular. Al moment de la venda el règim general de l’impost general indirecte obliga a repercutir el tribut sobre l’import pel qual el bé es transmet, cosa que encareix de forma notable el seu preu final. Aquesta situació no es dóna quan es tracta de béns nous, atès que en la seva compra l’empresari té dret a deduir l’IGI que suporta. I tampoc es dóna quan l’empresari que fa d’intermediari en la transmissió del bé usat no resulta obligat a adquirir-lo en nom propi sinó que es limita a cobrar una comissió per la mediació de la transmissió que es fa entre el particular venedor i l’adquirent final.

Per tal d’evitar aquests supòsits de sobreimposició, s’introdueix en la Llei de l’impost general indirecte un règim especial de béns usats que l’empresari pot optar per aplicar en els casos que regula aquest règim limitant-se a repercutir l’IGI corresponent només sobre l’import de la seva comissió, que es determina, als efectes de l’impost, d’una forma objectiva per tal de garantir un control millor en la gestió del tribut. En aquest sentit, i per evitar situacions de frau, si l’empresari opta per aquest règim, l’ha d’aplicar respecte a totes les adquisicions de béns usats que faci a particulars. Tanmateix, l’empresari pot renunciar al règim, i determinar a partir d’aquest moment la seva base de tributació pel règim general de l’impost.

Per altra banda, dintre dels supòsits de no-subjecció previstos a l’article 6 de la Llei de l’impost general indirecte, hi ha el de les activitats pròpies de les empreses asseguradores. La justificació de la no-subjecció rau en el fet que les prestacions de serveis d’assegurança estan subjectes a l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, regulat a la Llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis d’assegurança, del 14 de maig del 2002.

Entre les activitats de les empreses asseguradores, s’ha d’incloure els serveis de mediació per a la contractació d’assegurances, com a supòsits de no-subjecció a la Llei de l’impost general indirecte.

Aquesta Llei consta de dos articles on es regula aquest règim especial i la no-subjecció dels serveis de mediació en les assegurances, i una disposició final on se n’estableix l’entrada en vigor.

Article 1
S’introdueix una nova disposició addicional tercera a la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, amb la redacció següent:

“Disposició addicional tercera. Règim especial de béns usats

1. Aplicació del règim

a. Els obligats tributaris que es dediquin a la compravenda de béns usats es poden acollir al règim especial regulat en aquest capítol respecte a les entregues de béns usats que hagin adquirit a persones que no siguin empresàries.

b. Aquest règim no és aplicable a les adquisicions de béns fetes a empresaris, siguin béns usats o no.

c. A l’efecte de l’aplicació d’aquest règim, són béns usats els béns mobles la vida útil dels quals sigui superior a un any, que hagin estat utilitzats per un tercer abans de l’adquisició i siguin susceptibles d’una nova utilització.

d. S’exclouen del concepte de béns usats:

i) Els béns immobles.

ii) Els residus industrials i, en general, els materials de recuperació.

iii) Els envasos i embalatges.

iv) L’or, el platí i les pedres precioses.

v) Els béns utilitzats, transformats o renovats per l’obligat tributari.

2. Base de tributació i repercussió de la quota

a. La base de tributació de les entregues de béns a les quals s’aplica aquest règim especial està constituïda pel 10 per cent del preu de venda del bé usat que l’empresari subjecte a aquest règim hagi pactat amb el client final.

b. L’obligat tributari repercuteix dins el preu final de la transmissió del bé usat l’import de la quota tributària de l’IGI que resulti d’aplicar el tipus de gravamen previst a la Llei a la base de tributació que resulti d’aplicar la regla prevista en l’apartat anterior.

3. Obligacions i limitacions del dret a deduir les quotes suportades

a. Els empresaris que optin per aquest règim han d’expedir i lliurar la factura corresponent, on documentin les operacions a les quals s’apliqui aquest règim. No obstant això, no és obligatori consignar separadament la quota de l’impost, que s’entén inclosa en el preu total de l’operació, excepte si l’adquirent té la condició d’empresari i té dret a la deducció de l’impost.

b. Els obligats tributaris acollits a aquest règim no poden deduir les quotes suportades per les adquisicions dels béns adquirits sota aquest règim.

c. Els obligats tributaris que s’acullin a aquest règim ho han de sol·licitar al ministeri encarregat de les finances amb caràcter previ a l’adquisició dels béns objecte de revenda. Aquesta opció obliga a aplicar aquest règim per a totes les adquisicions que els obligats tributaris de l’impost facin a persones que no siguin empresàries. No s’aplica el règim a partir del moment en què l’obligat tributari presenti la renúncia corresponent.

d. Els obligats tributaris que s’acullin a aquest règim han de portar un registre de les compres i les vendes que facin sota aquest règim. Aquest registre ha de permetre identificar cada operació feta individualment.

e. S’habilita el ministeri encarregat de les finances per aprovar els formularis corresponents d’opció i renúncia al règim previst en aquesta disposició.”

Article 2
Es modifica l’article 6.11 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:

“11. Les activitats pròpies de les empreses asseguradores, incloent-hi els serveis d’intermediació i la captació de clients per a l’establiment del contracte entre les parts intervinents en la realització de les operacions anteriors, amb independència de la condició de l’empresari o professional que els presti.”

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 23 de maig del 2013

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

François Hollande

Joan Enric Vives Sicília

President de la

Bisbe d’Urgell

República Francesa

Copríncep d’Andorra

Copríncep d’Andorra