lo27004001




Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig
Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2014 ha aprovat la següent:
llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig
Exposició de motius
L’execució de les resolucions judicials en matèria civil al Principat d’Andorra ha estat atribuïda des de sempre als batlles, en la seva condició d’òrgans jurisdiccionals de primera instància. Així es desprèn dels capítols IV i VI del Llibre II del Manual Digest, redactat l’any 1748, en què Antoni Fiter i Rossell posa de manifest que “Enlas Causas Civils […] preseheix dels dos Batlles aquell que es previngut per les parts […] portant la sentencia a son degut efecte, y Execucio dins lo termini, y Espay de 13 dias de Justicia, [10 de Justicia] y 3 de Gracia, que se Consedixen atots […]”, o que “Sidintre los referits 13 dias o diae latae sentenciae no demanan les parts lletras de Apell, Expirats estos, a instancia dela part, passaran los Batlles en posar la sentencia en execució […]”.
A banda del Decret dels veguers del 6 de maig de 1916, que va introduir unes normes de mínims per garantir la proporcionalitat en l’embargament dels béns del deutor i la valoració justa i adequada dels béns subhastats o adjudicats posteriorment al creditor, no és fins setanta anys més tard que, per primera vegada, es regula de manera més detallada el procediment d’execució de les resolucions judicials en matèria civil, en virtut de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986. Aquesta regulació confirma l’atribució de la competència executòria al jutjador de primera instància, que, tanmateix i amb independència de les modificacions molt puntuals que van introduir els articles 93 al 96 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, fa anys que ha esdevingut insuficient i poc adaptada a les circumstàncies econòmiques i socials actuals.
En matèria administrativa, l’execució de les resolucions judicials no adquireix carta de naturalesa fins a l’aprovació de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, el 15 de novembre del 1989, que fa possible per primera vegada la tutela jurisdiccional dels drets de les parts en les relacions de les persones administrades amb les administracions públiques, i de les administracions públiques entre elles. El títol V de la Llei esmentada regula el procediment d’execució de les resolucions judicials administratives, però també dels actes administratius, per part del batlle ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, d’acord amb les modificacions puntuals que dimanen dels articles 182 i següents de la Llei transitòria de procediments judicials. Aquesta regulació, que una vegada més confia a la jurisdicció la potestat d’executar en matèria administrativa, presenta igualment algunes llacunes derivades del temps transcorregut d’ençà de l’aprovació de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Més enllà de les mancances o inadaptacions que presenten les normes reguladores de l’execució esmentades, d’ençà de l’any 1993 s’ha anat constatant que el model establert amb caràcter general a l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que atribueix als batlles i tribunals la competència exclusiva per executar i fer complir les decisions judicials, no permet donar una resposta satisfactòria a la problemàtica derivada del nombre cada cop més important de resolucions judicials civils i administratives i d’actes administratius que requereixen, per tal de ser executats per la via forçosa, la tutela jurisdiccional. Es tracta d’una realitat que, d’altra banda, ha empitjorat en els darrers anys com a conseqüència de la crisi econòmica i que, sense un increment substancial dels recursos humans i materials destinats a l’Administració de Justícia, una alternativa poc oportuna en els temps actuals en què cal contenir les despeses públiques, no sembla que es pugui resoldre o mitigar. De tot plegat en resulta que sovint les resolucions i els actes esmentats no poden ser executats forçosament o no ho són en un termini raonable.
L’execució d’una resolució judicial integra el dret de tenir un procés equitable en un termini raonable, reconegut a l’article 6 de la Convenció europea per a la salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals, que forma part de l’ordenament jurídic andorrà, però també el dret fonamental a la jurisdicció i a un procés degut, que consagra l’article 10 de la nostra Constitució. Així doncs, l’Estat andorrà té el deure de garantir a tota persona beneficiària d’una decisió de justícia ferma, el dret que sigui executada en un termini raonable.
És per aquest motiu que calia promoure una reforma cabdal del model existent, seguint les indicacions que ja assenyalava de forma premonitòria l’exposició de motius del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, segons la qual: “Una nova regulació de les execucions de les resolucions judicials fermes pretén evitar les demores que sovint es produeixen en aquest àmbit i a la vegada alliberar el Batlle d’unes funcions perfectament delegables.”
Així doncs, s’ha considerat oportú traslladar la competència per executar les resolucions judicials civils i administratives fermes i els actes administratius que siguin executoris, i que consisteixin en tots els casos en el pagament d’una suma de diners, sigui inicialment, sigui amb posterioritat, a un executor especialitzat i independent, que actuï tanmateix per delegació i sota el control de l’autoritat judicial o administrativa competent, d’acord amb l’opció cada dia més estesa als països del nostre entorn, a l’efecte de racionalitzar les despeses públiques i reduir els terminis d’execució de les decisions judicials.
El nom de saig que es dóna a l’executor és un terme manllevat d’una figura existent en la nostra tradició jurídica històrica, de la qual es fan ressò tant el Manual Digest com el Politar Andorrà, escrit el 1763 per Antoni Puig, i també La Coutume d’Andorre, publicat el 1904 per Jean-Auguste Brutails. Es desprèn d’aquestes obres que, històricament, els batlles van succeir els saigs, però no és menys cert que el terme llatí de saio es tradueix sovint per uixer, que és un agent executiu, motiu pel qual s’ha considerat que es tracta d’un referent oportú.
Per tant, amb la finalitat de regular la figura del saig i el procediment d’execució forçosa en relació amb el qual esdevé competent, i també per actualitzar mínimament la normativa reguladora en matèria d’execucions de les resolucions judicials civils, en l’espera de l’aprovació d’un Codi de procediment civil, s’ha promogut la Llei del saig. Aquesta Llei es divideix en dos títols, el primer dels quals consta de sis capítols, que es desglossen en quaranta-sis articles, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.
El capítol primer del títol I regula les disposicions generals relatives a la professió del saig. El saig es defineix com el professional del dret investit de funció pública al qual es confereix autoritat per executar per la via forçosa les resolucions judicials civils i administratives i els actes administratius executoris, sota el control de l’òrgan que ha dictat aquests actes i resolucions. Seguidament, s’enumeren les altres funcions de caràcter accessori, que pot dur a terme el saig; s’estableix l’àmbit territorial d’actuació del saig i es desenvolupa el concepte d’obligatorietat del servei en relació amb la funció principal que té encomanada, i també pel que fa a una de les funcions accessòries. Després de fixar les causes d’abstenció i recusació del saig, exigents i pròpies de la seva condició, se’n regula la remuneració, sota la forma d’honoraris, i es tenen en compte les despeses originades per l’exercici de les seves funcions, que en tots els casos són impugnables davant la jurisdicció.
El capítol segon del títol I determina el procediment de fixació del nombre de saigs, els requisits que cal complir per exercir la professió, que abasten la formació acadèmica, la bona conducta i l’aptitud tècnica i la capacitació, i el règim rigorós d’incompatibilitats al qual estan sotmesos. A continuació es detalla el procediment de selecció, basat en els principis d’objectivitat, publicitat i transparència, es disposa com es duu a terme el seu nomenament i quines són les causes de cessament, i s’estableixen també les formacions inicial i continuada exigibles al saig.
El capítol tercer del títol I crea la Cambra de Saigs com a organisme de dret públic i de caràcter professional, al qual han de pertànyer obligatòriament tots els saigs, i en detalla les funcions.
El capítol quart del títol I incideix pròpiament en l’exercici de la professió del saig, establint la prohibició d’associacions per garantir la lliure elecció del professional, així com un ventall d’obligacions que pretenen assegurar l’exercici adequat de les funcions públiques que tenen encomanades els saigs. A tall d’exemple, aquestes obligacions consisteixen en la custòdia i la conservació dels expedients que tramiten, en el dipòsit en un breu termini de temps de les quantitats que perceben en l’execució de resolucions judicials o els actes administratius, o en el deure d’assegurança.
En relació amb el capítol cinquè del títol I, dedicat al control de l’activitat, es distingeix el control de les activitats d’execució que efectuen els òrgans jurisdiccionals o administratius que han dictat les resolucions o els actes executats, del control de l’activitat del saig, que és a càrrec del ministeri competent en matèria de justícia, i que es materialitza en les inspeccions corresponents i en la possibilitat de promoure un procediment disciplinari.
En aquest sentit, el capítol sisè del títol I es refereix al règim de responsabilitat. En concret, subjecta el saig a responsabilitat disciplinària i defineix l’òrgan competent per deduir aquesta responsabilitat, així com la seva composició. També s’enumeren els drets del saig que és objecte d’un procediment disciplinari, i es regula aquest procediment i les mesures cautelars que es poden adoptar, sempre des de la perspectiva del respecte dels principis generals del dret sancionador administratiu. A continuació s’enumeren les infraccions que pot cometre el saig en l’exercici de les seves funcions, que poden ser molt greus, greus i lleus, com també les sancions corresponents. Igualment es fixa el règim de la prescripció de les infraccions i les sancions esmentades, la graduació d’aquestes sancions, l’extinció de la responsabilitat i el procediment d’anotació i comunicació de les sancions, i també com s’esdevé la rehabilitació.
El títol II està dedicat a la regulació del procediment d’execució forçosa que duu a terme el saig. En aquest sentit es palesa, amb caràcter inicial, que li correspon executar les resolucions judicials civils i administratives i els actes administratius executoris que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida.
Seguidament, es detalla el procediment d’execució forçosa pròpiament dit, que s’inicia amb la sol·licitud d’execució per part de la persona executant. A partir d’aquí, el saig adreça un requeriment detallat a la persona executada i, en cas d’incompliment, dicta un acord d’embargament, que pot ser impugnat judicialment. A continuació es practica l’embargament dels béns i drets de la persona executada i, un cop resolta la impugnació de l’acord d’embargament, si és el cas, s’alienen aquests béns i drets, d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria. Finalment, s’enumeren els supòsits d’acabament del procediment d’execució forçosa.
També es fa referència a les costes del procediment d’execució. En concret, es defineixen les costes i es determinen les persones que se n’han de fer càrrec, i, alhora, es fixen les obligacions del saig en relació amb la sol·licitud de pagament de les sumes percebudes en el procediment d’execució. Finalment, es disposa la notificació de l’acabament a l’òrgan que ha dictat la resolució o l’acte executat i s’estableix una norma relativa al còmput dels terminis.
La Llei segueix amb tres disposicions transitòries que, entre altres qüestions, regulen el règim aplicable als procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials civils i administratives que s’estiguin tramitant a la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions.
La disposició derogatòria deroga el Decret dels veguers del 6 de maig de 1916; la part final de l’article 4 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, i l’article 95 de la Llei transitòria de procediments judicials, com a conseqüència de l’atribució de la prerrogativa per executar les resolucions judicials que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida al saig i, sobretot, tenint en compte que la nova Llei de l’embargament estableix una regulació detallada i actualitzada del procediment d’embargament i de valoració i alienació dels béns i drets embargats en el marc de l’execució d’aquestes resolucions.
Aquest trasllat competencial, així com l’atribució a l’Administració general i als comuns de la facultat per executar per si mateixos els actes administratius que dictin i siguin executoris, d’acord amb la Llei de modificació del Codi de l’Administració, també ha motivat la modificació de l’article 9 de la Llei qualificada de la Justícia i dels articles 92 i 94 de la Llei transitòria de procediments judicials, mitjançant les disposicions finals primera i segona.
La disposició final tercera modifica l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, amb l’objectiu de regular amb detall els tràmits processals que s’han d’acomplir un cop la persona executant insta l’execució forçosa de la resolució judicial civil, i fins que es troba en disposició de sol·licitar aquesta execució al saig.
Finalment, la Llei conclou amb tres altres disposicions finals que qualifiquen la disposició final primera, que modifica parcialment la Llei qualificada de la Justícia, encomanen al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents, i fixen la data d’entrada en vigor en dos temps dels articles i de les disposicions transitòries, derogatòria i finals de la Llei.
Títol I. La professió de saig
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
a) Saig: persona titulada encarregada professionalment de l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, en els termes que estableix aquesta Llei.
b) Procediment d’execució: procediment pel qual es dóna efecte a les resolucions judicials o als actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, que constreny a la persona executada a complir les obligacions establertes en aquests actes o aquestes resolucions.
c) Resolucions judicials: sentències i autes dictats pels batlles o tribunals en matèria civil o administrativa.
d) Acte administratiu: declaració de voluntat d’un òrgan administratiu destinada a produir un efecte jurídic per a la realització d’una finalitat administrativa i referida a una situació de fet o de dret concreta i singular, sotmesa al control jurisdiccional.
e)Persona executant: persona o entitat pública o privada que sol·licita l’execució forçosa d’una resolució judicial o un acte administratiu executori, d’acord amb les lleis aplicables.
f) Persona executada: persona o entitat pública o privada contra la qual s’executa una resolució judicial o un acte administratiu executori, d’acord amb les lleis aplicables.
g) Costes de l’execució: els imports que comprenen les despeses d’execució, així com els honoraris satisfets al saig per la persona executant.
h) Despeses d’execució: els imports de qualsevol tipus inherents al procediment d’execució i necessaris per al seu bon fi.
i) Honoraris: els imports satisfets al saig per la persona executant, que queden fixats en els barems aprovats reglamentàriament pel Govern.
Article 2
El saig
1. El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, a petició de les persones i entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte.
Aquesta prerrogativa s’exerceix en el marc de les atribucions definides en aquesta Llei i sota el control de les autoritats judicials o administratives competents, tal com queda determinat igualment en aquesta Llei.
2. El saig té la condició de cooperador de l’Administració de Justícia, en el sentit que estableix el títol VII de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.
3. El saig exerceix les seves funcions amb total autonomia i independència, i en règim de lliure i lleial competència, en el marc de les disposicions d’aquesta Llei.
En l’exercici de la professió, el saig està sotmès a la Constitució, a les lleis i a les normes i els usos que conformen la deontologia de la professió, com també al control dels òrgans jurisdiccionals o administratius competents i del ministeri competent en matèria de justícia, d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
4. Els saigs s’han de dotar sempre dels mitjans humans, tècnics i materials necessaris per al compliment degut de les funcions que tenen encomanades.
Article 3
Funció
La funció del saig consisteix en dur a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, per delegació de l’òrgan que ha dictat aquests actes o aquestes resolucions, i sota el control de l’òrgan esmentat.
Article 4
Altres funcions o activitats
Els saigs poden igualment exercir les funcions o dur a terme les activitats següents:
a) Efectuar requeriments extrajudicials de pagament.
b) Estendre actes de presència, tal com es defineixen i regulen en la normativa del notariat, les quals fan fe en justícia, llevat de prova en contrari.
c) Organitzar subhastes públiques, sota el control de l’òrgan competent d’acord amb les lleis aplicables. En aquest sentit, el saig s’encarrega de l’execució material de les subhastes i, en el cas que s’esdevinguin incidències durant l’acte de licitació, n’ha d’aixecar acta i comunicar-ho a l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu, a fi que aquest darrer o aquell altre òrgan que correspongui, d’acord amb les lleis aplicables, resolgui de conformitat amb les normes de procediment vigents.
d) Exercir l’administració judicial en els procediments concursals, d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria.
Article 5
Àmbit d’actuació i obligatorietat del servei
1. L’àmbit competencial d’actuació del saig s’estén a tot el territori del Principat d’Andorra.
2. El compliment de les funcions encomanades al saig establertes a l’article 3 i a la lletra d) de l’article 4 té caràcter obligatori. El saig que sigui requerit a aquest efecte no pot negar la seva intervenció o actuació, llevat de causa justificada.
3. Són causes que justifiquen que el saig negui la seva intervenció o actuació, el caràcter manifestament il·legal de les diligències que se li sol·licitin o el fet que aquestes diligències puguin tenir unes conseqüències desproporcionades. En aquests casos, el saig té l’obligació d’informar-ne immediatament l’òrgan que n’exerceix o n’ha d’exercir el control.
4. La negativa del saig de prestar els seus serveis sense causa justificada, o la realització per part seva d’actes contraris a les lleis aplicables, dóna dret a la persona interessada a formular demanda de responsabilitat i reclamació pels danys i perjudicis davant de la Secció Civil de la Batllia.
Igualment, la persona que es consideri perjudicada pel refús esmentat pot sol·licitar, amb caràcter d’urgència, una declaració judicial que obligui el saig a dur a terme les diligències per a la pràctica de les quals ha estat requerit. Aquesta demanda s’ha d’adreçar al batlle o al tribunal que va dictar la resolució judicial que s’està executant o es pretén executar, o, quan es tracti d’un acte administratiu, a la Secció Administrativa de la Batllia, per tal que el seu coneixement sigui atribuït al batlle o tribunal a qui correspongui per torn. Una vegada escoltat el saig, i en el termini màxim de quinze dies a comptar de la presentació de la demanda, l’òrgan jurisdiccional competent ha de dictar un aute que resolgui la controvèrsia, el qual és inapel·lable.
5. El saig té el deure de secret professional respecte de tots els fets i les notícies dels quals tingui coneixement en l’exercici de les seves funcions.
Article 6
Causes d’abstenció i recusació
1. El saig s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que té encomanades i, si no ho fa, pot ser recusat, en els supòsits següents:
a) Tenir una relació de matrimoni o de convivència anàloga, o parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau inclòs, amb qualsevol de les parts o amb els advocats del procediment d’execució.
b) Ser qualsevol de les parts del procediment d’execució una societat mercantil en què el saig, el seu cònjuge, la persona amb qui mantingui una relació de convivència anàloga o un parent per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau inclòs tingui una participació superior al 20% del capital social o participi en l’òrgan d’administració.
c) Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts del procediment d’execució en els darrers tres anys.
d) Tenir o haver tingut una relació professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els advocats del procediment d’execució en els darrers tres anys.
e) Tenir plets pendents amb qualsevol de les parts o els advocats del procediment d’execució.
f) Tenir un interès directe en l’objecte del procediment d’execució.
g) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els advocats del procediment d’execució.
2. El saig també pot abstenir-se en els casos justificats en què consideri que, en l’exercici de les seves funcions, la seva independència o imparcialitat es poden veure compromeses.
3. La impugnació de l’abstenció i la recusació del saig són resoltes pel batlle o el tribunal que va dictar la resolució que s’està executant o es pretén executar, o, quan es tracti d’un acte administratiu, pel batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn.
4. Si arran de la concurrència de causes d’abstenció o recusació, cap saig no pot exercir les funcions que té encomanades, l’execució forçosa de la resolució judicial o l’acte administratiu correspon a l’òrgan jurisdiccional o administratiu competent en defecte del saig.
Article 7
Honoraris i despeses
1. Els serveis del saig són remunerats sota la forma d’honoraris. Els honoraris del saig es fixen d’acord amb un barem aprovat reglamentàriament pel Govern, a proposta no vinculant de la Cambra de Saigs.
2. El saig ha de donar coneixement a la persona executant de l’import previsible de les despeses d’execució que ha de satisfer, corresponents a la totalitat del procediment d’execució previst.
El saig ha de ser rescabalat de les despeses que hagi pogut avançar, en el marc de l’exercici de les seves funcions.
3. Els honoraris del saig i les despeses que dimanen de l’exercici de les seves funcions, en el cas que no s’ajustin als barems o a les normes vigents i aplicables, poden ser impugnats davant del batlle o tribunal que va dictar la resolució judicial que s’està executant o s’ha executat o, quan es tracti d’un acte administratiu, davant del batlle o tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn, d’acord amb el procediment aplicable als incidents d’execució de les resolucions judicials.
Capítol segon. Organització, accés, cessament i formació
Article 8
Nombre
El nombre de saigs és fixat per acord del Govern, amb la consulta prèvia del Consell Superior de la Justícia, en funció de les necessitats del país, per a la prestació deguda dels serveis que tenen encomanats, amb un mínim de tres saigs.
Article 9
Requisits i incompatibilitats
1. Per exercir la professió de saig cal complir els requisits següents:
a) Tenir la nacionalitat andorrana.
b) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics.
c) No estar condemnat per delictes dolosos o per delictes imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals.
d) Estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
e) Haver superat les proves d’aptitud tècnica i capacitació corresponents, i haver cursat i tenir validada la formació inicial corresponent.
f) No estar incapacitat per a l’exercici de la professió ni trobar-se comprès en cap causa d’incompatibilitat establerta en aquesta Llei, o de prohibició d’exercir la professió.
2. L’exercici de la professió de saig és incompatible:
a) Amb l’exercici de qualsevol càrrec públic, sigui electiu sigui de designació.
b) Amb la prestació de serveis en règim estatutari o laboral per compte de l’Administració pública.
c) Amb l’exercici de l’advocacia o de la procura, o amb la prestació de serveis remunerats per compte del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra.
d) Amb l’exercici de qualsevol altra activitat mercantil, industrial o professional.
e) I, en general, amb altres càrrecs o funcions de qualsevol tipus en societats o empreses de negoci, tant públiques com privades.
3. Són tanmateix compatibles amb l’exercici de la professió de saig les activitats relatives a:
a) La gestió del patrimoni propi o familiar.
b) La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos.
c) La producció i la creació literària, artística, científica i tècnica.
d) La docència i la investigació acadèmiques.
e) La participació no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre.
Article 10
Selecció
1. La selecció dels saigs es fa per acord del Govern, entre persones que reuneixen els requisits enumerats a l’article 9.1, pel procediment de concurs oposició, que ha de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.
2. El Govern convoca i prepara el concurs oposició i constitueix el tribunal de selecció que ha de valorar les proves i avaluar els candidats.
3. En la fase de concurs es valoren els mèrits indicats en els currículums aportats per les persones admeses en el procés de selecció, segons el barem que fa públic el Govern en les bases de la convocatòria, atorgant a cada mèrit una ponderació raonable.
4. En la fase d’oposició els candidats realitzen com a mínim tres proves: una de caràcter teòric sobre el temari publicat prèviament pel Govern en les bases de la convocatòria; una de caràcter pràctic, en la qual es proposa la resolució d’un o diversos casos, en els àmbits jurídics indicats en les bases de la convocatòria, i una tercera d’idiomes. Les dues primeres proves han de contenir almenys una exposició de caràcter oral. Les bases de la convocatòria indiquen la ponderació de cada prova en la valoració global del procés.
5. El tribunal de selecció està integrat per sis membres i és presidit pel ministre encarregat de la justícia o el membre al qual delegui aquesta funció. En formen part també el president del Consell Superior de la Justícia o el membre del Consell al qual delegui aquesta funció, el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de la Batllia i dos altres juristes de reconeguda capacitació i experiència, designats pel Govern, un dels quals ha d’exercir la professió al Principat d’Andorra.
6. El mateix tribunal valora les dues fases del procés de selecció i fa pública la llista dels candidats que han obtingut la puntuació més alta, en nombre igual al de les places que s’han de cobrir.
7. El procés de selecció inclou una prova psicotècnica destinada a comprovar que no concorren impediments que incapacitin la persona per a l’exercici de la funció de saig. Les bases de la convocatòria estableixen el moment en què té lloc aquesta prova, que té com a resultat una valoració d’apte o de no apte. En cas d’una valoració com a no apte, el candidat queda exclòs de la convocatòria. L’exclusió per aquesta causa no apareix de manera separada o específica a les llistes que es facin públiques sobre els resultats del procés de selecció.
8. Si queda vacant alguna de les places convocades, sigui perquè les proves no han estat superades sigui per qualsevol altre motiu, es convoca un nou concurs oposició en el termini improrrogable de tres mesos, amb la finalitat de complir el que disposa l’article 8.
Article 11
Formació inicial
1. Finalitzat el procés de selecció i abans de prendre possessió de les funcions, els saigs han de seguir una formació inicial d’una durada mínima de sis mesos, que ha d’incloure necessàriament pràctiques tutelades en un despatx professional de saigs.
2. El ministeri competent en matèria de justícia determina el contingut i la durada de la formació inicial i, si escau, valida aquesta formació, en els termes que s’hagin indicat a les bases de la convocatòria del concurs oposició. També decideix qui s’ha de fer càrrec de les despeses de la formació inicial.
Article 12
Nomenament
1. D’acord amb la valoració del procés de selecció i la llista de candidats publicada, i un cop acomplerta i validada la formació inicial, el Govern nomena els saigs.
2. Els saigs prenen possessió de les seves funcions després d’haver prestat jurament o promesa davant del ministre encarregat de la justícia.
Article 13
Cessament
Els saigs cessen en les seves funcions:
a) Per la renúncia, que han de comunicar al ministeri competent en matèria de justícia amb sis mesos d’antelació com a mínim.
b) Per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec.
c) Per sanció imposada per una falta molt greu, d’acord amb l’expedient disciplinari corresponent, d’expulsió de la professió.
d) Per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’incapacitat, o de prohibició d’exercir la professió.
e) Per jubilació, en arribar a l’edat de seixanta-cinc anys.
Article 14
Formació continuada
1. Els saigs han de seguir una formació continuada, d’una durada mínima de vint hores anuals o de quaranta hores en un període de dos anys.
2. El ministeri competent en matèria de justícia, amb la col·laboració de la Cambra de Saigs, determina el contingut i la durada de la formació continuada, així com la validació eventual d’aquesta formació.
3. Les despeses de la formació continuada són a càrrec dels saigs.
Capítol tercer. La Cambra de Saigs
Article 15
Disposicions generals
1. Es crea la Cambra de Saigs com a organisme de dret públic i de caràcter professional, dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats.
2. La Cambra de Saigs es regeix per aquesta Llei i les seves normes internes, i s’ha de relacionar amb el ministeri competent en matèria de justícia, i també amb el Govern i la resta de les administracions públiques quan escaigui, per a les seves activitats professionals.
3. El funcionament i l’estructura de la Cambra de Saigs es regeixen pel principi de democràcia interna.
4. El seu àmbit territorial és el Principat d’Andorra.
5. Tots els saigs han de pertànyer obligatòriament a la Cambra de Saigs. La Presidència de la Cambra de Saigs és elegida entre els saigs per majoria simple i per un període de quatre anys. En cas d’absència de candidats o d’empat, un cop s’han dut a terme tres votacions, la Presidència recau en el saig que tingui més anys d’exercici o, subsidiàriament, en el saig de més edat.
Article 16
Funcions
1. La Cambra de Saigs té les funcions següents:
a) Representar de forma exclusiva la professió i defensar els drets i els interessos dels saigs.
b) Proposar en un termini no superior a sis mesos a comptar del primer nomenament dels saigs, les normes internes de funcionament i les normes deontològiques de la professió, complir-les i fer-les complir.
c) Proposar els barems relatius als honoraris remuneradors i vetllar perquè siguin aplicats.
d) Proposar i aprovar els acords necessaris per al bon desenvolupament de l’exercici de la professió, i vetllar perquè siguin aplicats.
e) Vetllar per tal que els saigs puguin exercir la professió d’acord amb els principis d’autonomia, independència i lliure i lleial competència.
f) Organitzar i gestionar els torns necessaris per garantir la cobertura i la continuïtat en l’exercici de les funcions atribuïdes als saigs, en els supòsits d’absència, impossibilitat o vacances.
g) Col·laborar amb el Govern, especialment amb el ministeri competent en matèria de justícia, amb la resta d’administracions públiques en les matèries que són de la seva competència.
2. Les normes i els barems esmentats a les lletres b) i c) de l’apartat anterior queden sotmesos a l’aprovació prèvia del Govern.
Capítol quart. Exercici de la professió
Article 17
Prohibició d’associacions
1. A fi de garantir el dret a la lliure elecció del saig, resten prohibides les associacions professionals entre saigs, i també que dos o més saigs estableixin el seu despatx professional en un mateix immoble.
2. També resten prohibides les associacions de saigs amb altres professionals titulats o mercantils.
Article 18
Signatura i segell
Els saigs han de registrar la seva signatura i el seu segell al ministeri competent en matèria de justícia.
Article 19
Obligacions
1. Els saigs han de portar i custodiar un registre dels expedients i de les diligències efectuades, amb inclusió expressa de les operacions financeres corresponents. En el mateix registre s’han d’incloure, si s’escauen, el tancament i l’arxiu dels expedients.
Les mencions s’han d’inscriure en el registre en el moment mateix en què s’efectuen les diligències corresponents.
2. L’arxiu d’un expedient ha de ser comunicat de forma immediata a l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu executat o que s’havia d’executar.
3. El saig té l’obligació de conservar durant trenta anys, en un arxiu degudament protegit, els expedients arxivats.
4. Les quantitats rebudes pel saig relatives a les execucions de les resolucions judicials o els actes administratius han de ser dipositades, en el termini màxim de tres dies hàbils des de la seva percepció, en un compte especial obert en els llibres de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, un cop feta la deducció dels imports corresponents a les despeses i els honoraris relatius al procediment d’execució, de conformitat amb el barem aprovat pel Govern.
5. Els saigs tenen l’obligació, en l’exercici de les seves funcions, d’emprar els programes informàtics i comptables que determini reglamentàriament el Govern. El ministeri competent en matèria de justícia, en el marc de les funcions de control de l’activitat que duen a terme els saigs, té accés en tot moment a la comptabilitat dels saigs.
6. Sense perjudici de les obligacions comptables i fiscals que els corresponen en la seva condició de professionals titulats, els saigs han de fer auditar els seus comptes anyalment per un economista degudament autoritzat a exercir la professió a Andorra.
Article 20
Deure d’assegurança
1. Per respondre de la responsabilitat en què puguin incórrer en l’exercici de la professió, els saigs han de contractar i mantenir vigent una assegurança de responsabilitat civil, prop d’una companyia d’assegurances autoritzada a exercir l’activitat a Andorra, per un import no inferior a 600.000 euros. Aquest import pot ser modificat en virtut de la Llei del pressupost.
2. Els saigs han d’acreditar de forma continuada prop del ministeri competent en matèria de justícia el compliment del deure d’assegurança.
Capítol cinquè. Control de l’activitat
Article 21
Control de les activitats d’execució
1. El saig executa les resolucions judicials i els actes administratius executoris, per delegació i sota el control de l’òrgan jurisdiccional o administratiu que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu.
2. Els incidents d’execució que es puguin plantejar han de ser coneguts i resolts per l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu executoris, o aquell altre òrgan que correspongui, d’acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de procediment vigents.
Article 22
Control de l’activitat del saig
1. L’activitat del saig queda sotmesa al control del ministeri competent en matèria de justícia.
El control, que pot abastar la conformitat al dret de les diligències dutes a terme pel saig, en el marc d’aquesta Llei i d’acord amb la normativa comptable, fiscal i societària aplicable als professionals titulats, es pot efectuar en qualsevol moment.
2. Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, el ministeri competent en matèria de justícia ha d’ordenar anyalment una inspecció de l’activitat del saig.
El ministre encarregat de la justícia nomena la persona o les persones amb competències d’inspecció, en fixa la missió i és el destinatari del resultat de la inspecció.
3. El ministre encarregat de la justícia comunica a l’òrgan disciplinari al qual fa referència l’article 24, les mancances o les deficiències eventuals constatades, a fi que incoï l’expedient disciplinari corresponent i dicti la resolució escaient.
Capítol sisè. Règim de responsabilitat
Article 23
Responsabilitat disciplinària
1. Els saigs estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment d’aquesta Llei i de les normes deontològiques adoptades per la Cambra de Saigs i aprovades pel Govern.
2. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal que pugui correspondre als saigs pels mateixos fets.
Article 24
Òrgan disciplinari
1. La potestat disciplinària és exercida per l’òrgan disciplinari, que està integrat pels membres següents:
a) El president de la Cambra de Saigs, o, si escau, la persona que el substitueixi o el supleixi en el càrrec.
b) Dos representants del ministeri encarregat de la justícia, designats pel ministre entre funcionaris o agents de l’Administració de caràcter indefinit que ocupin llocs de treball de direcció, comandament o responsabilitat.
c) Un representant del ministeri encarregat de les finances, designat pel ministre entre funcionaris o agents de l’Administració de caràcter indefinit que ocupin un lloc de treball de direcció, comandament o responsabilitat.
2. Les reclamacions o les queixes que es puguin formular contra un saig s’adrecen al ministre encarregat de la justícia, el qual les comunica al president de la Cambra de Saigs o, si escau, a la persona que el substitueixi o el supleixi en el càrrec.
3. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan disciplinari ho ha de posar en coneixement de l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan disciplinari.
Article 25
Drets
El saig que és objecte d’un procediment disciplinari té els drets següents:
a) Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de les infraccions que aquests fets puguin constituir, de les sancions que li puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció.
b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.
c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.
d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateix.
e) Dret a ser assistit per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part del saig i al seu càrrec.
f) Dret a obtenir una resolució motivada.
g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.
Article 26
Procediment disciplinari
1. El procediment disciplinari l’inicia l’òrgan disciplinari mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, arran de les comunicacions esmentades als articles 22.3 o 24.2, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
2. L’òrgan disciplinari designa un instructor entre els seus membres per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim d’un mes, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les infraccions presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.
3. L’òrgan disciplinari ha de notificar per escrit al saig expedientat la incoació de l’expedient, l’instructor designat i el plec de càrrecs. El saig expedientat disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si és el cas, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient al saig expedientat, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.
4. L’òrgan disciplinari, del qual no pot formar part l’instructor designat, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què romanen tipificades i les sancions imposades.
La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria dels membres de l’òrgan disciplinari, excepte el de l’instructor designat.
5. La resolució de l’òrgan disciplinari exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant de la Secció Administrativa de la Batllia.
Article 27
Mesures cautelars
1. L’òrgan disciplinari pot acordar, mitjançant resolució motivada, la suspensió cautelar de l’exercici de la professió del saig contra el qual se segueix un expedient disciplinari, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorrin.
2. El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció eventual d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
Article 28
Infraccions
1. Són infraccions les conductes establertes com a tals per aquesta Llei, relacionades amb l’exercici de la professió de saig.
2. Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
3. Són infraccions molt greus:
a) L’exercici de la professió sense haver estat nomenat pel Govern o havent cessat en les funcions de saig.
b) L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional o suspensió cautelar, o en un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir la professió.
c) No dipositar en els llibres de l’Institut Nacional Andorrà de Finances les quantitats percebudes en el marc dels procediments d’execució, en el termini fixat a l’article 19.4.
d) L’incompliment de l’obligació de portar i custodiar un registre dels expedients i les diligències efectuades, d’acord amb l’article 19.1.
e) L’incompliment de les obligacions o dels deures professionals establerts en aquesta Llei o en les normes deontològiques, quan en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat els serveis del saig.
f) La vulneració del deure de secret professional.
g) La vulneració de la prohibició d’associacions en el sentit establert a l’article 17.
h) La condemna ferma per la comissió d’un delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
i) L’incompliment del deure de disposar d’una assegurança.
j) La comissió de dues infraccions greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
4. Són infraccions greus:
a) L’incompliment de les obligacions o dels deures professionals establerts en aquesta Llei o en les normes deontològiques, quan en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat els serveis del saig, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.
b) L’incompliment de les normes processals vigents en matèria d’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius.
c) No abstenir-se d’exercir les funcions en els supòsits de l’article 6.1 o exercir-les malgrat l’existència d’un conflicte d’interès.
d) La negativa del saig de prestar els seus serveis sense causa justificada.
e) La comissió de dues infraccions lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
5. És infracció lleu la vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, incloses les normes deontològiques, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.
Article 29
Prescripció de les infraccions
1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació realitzada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari.
La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.
3. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que l’òrgan disciplinari tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.
Article 30
Sancions
1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Expulsió de la professió.
b) Inhabilitació professional durant un període no superior a cinc anys.
c) Multa no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.
2. Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un període no superior a un any.
b) Multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.
3. Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Amonestació escrita.
b) Multa no superior a 1.000 euros.
4. Les sancions d’expulsió de la professió, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita, com a conseqüència d’una mateixa infracció, són compatibles amb la sanció de multa.
5. En el cas d’infraccions molt greus i greus també es pot imposar, com a sanció complementària, l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin la deontologia professional.
6. Si qui ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.
7. Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, pel fet de no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.
Article 31
Inhabilitació professional i expulsió
1. La sanció d’inhabilitació professional impedeix l’exercici professional durant el temps per al qual ha estat imposada.
En el cas d’inhabilitació professional, la Cambra de Saigs nomena, entre els seus membres, una persona substituta per gestionar provisionalment el despatx professional del saig inhabilitat. Durant aquest període de temps, no són aplicables, si escau, les disposicions de l’article 8.
Quan en una mateixa persona concorrin diverses sancions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna de les sancions comença a comptar a partir del compliment definitiu de la sanció anterior.
2. La sanció d’expulsió impedeix a la persona sancionada l’exercici de la professió de saig i concórrer novament a un eventual concurs-oposició per a la selecció de saigs fins que hagin transcorregut vuit anys com a mínim.
En el cas d’expulsió de la professió, la Cambra de Saigs adopta les decisions oportunes en relació amb el despatx professional del saig expulsat. Si escau i de forma provisional, no són aplicables les disposicions de l’article 8.
Article 32
Graduació de les sancions
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:
a) Intencionalitat.
b) Perjudici causat.
c) Quantia del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
d) Reiteració o reincidència.
e) Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.
Article 33
Prescripció de les sancions
1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les sancions per infraccions greus, al cap de dos anys, i les sancions per infraccions lleus, al cap de sis mesos.
2. Les sancions que donin lloc a la inhabilitació professional per un període superior a quatre anys prescriuen un cop ha transcorregut el termini per al qual va ser imposada la sanció.
3. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.
4. El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement formal de la persona interessada, de l’execució de la sanció.
La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Article 34
Extinció de la responsabilitat
La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció del saig expedientat, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.
Article 35
Anotació i comunicació de les sancions i rehabilitació
1. Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del saig sancionat i l’anotació pot ser cancel·lada, a l’efecte de rehabilitació, sempre que no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis de sis mesos, en el cas de sancions d’amonestació o multa; un any, en el cas de sancions d’inhabilitació professional no superior a sis mesos; tres anys, en el cas de sancions d’inhabilitació professional superior a sis mesos, i vuit anys, en el cas de sancions d’expulsió.
2. El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es pot fer d’ofici o a petició de la persona interessada.
Títol II. Execució forçosa pel saig
Article 36
Disposicions generals
1. Per delegació de l’autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d’acord amb les llei aplicables, i que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida, per mitjà del procediment que regula aquesta Llei.
2. Els saigs duen a terme igualment l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d’acord amb les lleis aplicables, i que consisteixen en el compliment d’obligacions de fer, de no fer o d’entregar una cosa diferent d’una quantitat de diners, només pel que fa al pagament de les quantitats líquides que fan part de l’execució o que en dimanen.
3. Els saigs no poden dur a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris distints dels que estableixen els apartats 1 i 2 d’aquest article.
Article 37
Sol·licitud d’execució
1. La persona executant que sol·licita l’execució forçosa d’una resolució judicial o un acte administratiu executori prop del saig, ho ha de fer mitjançant un escrit a aquest efecte, on ha de constar la identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona executada; a l’escrit hi ha d’adjuntar:
a) Una còpia autenticada de la resolució judicial o l’acte administratiu de caràcter executori.
b) Una còpia de l’aute d’execució de la resolució judicial, o de la provisió de constrenyiment, dictats respectivament per l’òrgan jurisdiccional o administratiu competent.
c) L’original de la certificació estesa per l’òrgan jurisdiccional competent que faci constar que l’aute d’execució de la resolució judicial és ferm.
2. Els saigs, en el marc de l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, resten sotmesos a la normativa processal i en matèria d’embargament aplicable, en allò que no contradigui aquesta Llei.
Article 38
Requeriment
1. En el termini màxim de quinze dies naturals des de la recepció de la sol·licitud d’execució, el saig s’adreça a la persona executada mitjançant un requeriment, en què li atorga un termini màxim de tretze dies hàbils per pagar el deute i dipositar al seu despatx professional l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes i, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs.
2. El requeriment ha de contenir:
a) La identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona obligada al pagament.
b) El concepte i l’import del deute, inclosos el capital i els accessoris, que és objecte del requeriment.
c) Un requeriment exprés per al pagament del deute en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la notificació.
d) L’advertència que si no s’ingressa l’import total del deute pendent dins del termini esmentat es procedirà a l’embargament dels béns i drets de la persona obligada al pagament.
e) La identificació de la resolució judicial o l’acte administratiu que es pretén executar, i també de l’aute d’execució o de la provisió de constrenyiment.
f) La data d’emissió del requeriment.
3. El requeriment s’ha de notificar a la persona executada mitjançant una carta amb avís de recepció, quan se’n conegui el domicili. En cas contrari, i també quan la recepció de la carta hagi estat infructuosa, el saig pot emetre l’acord d’embargament, tal com disposa l’article 39.
Article 39
Acord d’embargament
1. L’acte d’embargament s’inicia amb l’acord d’embargament del saig, que s’ha de notificar a la persona executada de la mateixa manera que estableix l’article 38.3, quan se’n conegui el domicili. En cas contrari, o quan la recepció de la carta en què s’instava el pagament hagi estat infructuosa, la notificació s’ha de fer mitjançant la publicació de l’acord d’embargament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
2. L’acord d’embargament ha de contenir:
a) La identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona embargada.
b) L’import que és objecte de l’embargament.
c) La identificació de la resolució judicial o l’acte administratiu que es pretén executar, i també de l’aute d’execució o de la provisió de constrenyiment.
d) La data d’emissió de l’acord.
3. L’acord d’embargament pot ser impugnat davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar o, quan es tracti d’un acte administratiu, davant del batlle o tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn. Aquesta impugnació es tramita i es resol de conformitat amb les normes de procediment vigents.
Article 40
Pràctica de l’embargament
1. Un cop notificat l’acord d’embargament d’acord amb l’article 39.1, el saig ha de practicar, si és el cas, l’embargament dels béns i drets de la persona executada en el termini màxim de vuit dies naturals, de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria, en quantia suficient per cobrir:
a) L’import principal del deute i, si escau d’acord amb la normativa aplicable, dels recàrrecs.
b) Els interessos meritats i que es meritin fins a la data del cobrament efectiu del deute.
c) Les costes del procediment d’execució.
2. Amb independència que l’acord d’embargament hagi estat impugnat, i llevat que l’òrgan competent decideixi suspendre el procediment d’execució, el saig ha de practicar l’embargament dels béns i drets de la persona executada. Tanmateix, no pot alienar els béns i drets embargats fins que la impugnació hagi estat resolta definitivament.
Article 41
Alienació dels béns i drets embargats
L’alienació dels béns i drets embargats se subjecta a la normativa aplicable en aquesta matèria.
Article 42
Acabament del procediment d’execució
1. El procediment d’execució acaba:
a) Amb el pagament voluntari per la persona executada de l’import que és objecte de l’execució, en concepte de principal, interessos i costes i, si escau d’acord amb la normativa aplicable, en concepte de recàrrecs.
b) Amb la cancel·lació total del deute per l’import i en els conceptes esmentats a la lletra a) d’aquest apartat, per mitjà de l’aplicació del producte de l’alienació dels béns i drets embargats.
c) Amb la resolució judicial que declari el crèdit totalment o parcialment incobrable.
d) Amb la resolució judicial que declari extingit el crèdit.
2. A l’efecte de la lletra c) de l’apartat anterior, si el saig constata que el crèdit és totalment o parcialment incobrable, s’ha d’adreçar al batlle o tribunal que ha dictat la resolució judicial que s’està executant o, quan es tracti d’un acte administratiu, al batlle o tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn, a fi que emeti la resolució que escaigui en aquest sentit.
3. Si el crèdit s’ha declarat incobrable, el procediment d’execució es pot reprendre a instància de la persona executant si es té notícia de la solvència de la persona executada.
Article 43
Costes
1. Tenen la consideració de costes del procediment d’execució, a banda dels honoraris del saig, les despeses que s’originin durant la tramitació. Aquestes costes són exigides a la persona executada.
2. Si la persona executada no paga voluntàriament aquestes despeses o no es poden satisfer amb el producte de l’alienació dels béns i drets embargats, el pagament és a càrrec de qui ha sol·licitat al saig l’execució de la resolució judicial o l’acte administratiu corresponent.
3. De conformitat amb els barems aprovats reglamentàriament pel Govern, el saig pot demanar una provisió de fons a la persona executant per fer-se càrrec de les costes del procediment d’execució.
Article 44
Pagament
El saig disposa d’un termini de cinc dies hàbils per sol·licitar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances el pagament a favor de la persona executant de les sumes percebudes en el marc del procediment d’execució. L’Institut Nacional Andorrà de Finances disposa del mateix termini per sol·licitar aquest pagament a l’entitat o a la persona dipositària que correspongui.
Article 45
Notificació
En acabar el procediment d’execució, el saig ho ha de notificar a l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu.
Article 46
Còmput dels terminis
El còmput dels terminis que s’estableixen en aquesta Llei es regeix per les normes del Codi de l’Administració i l’ús i la pràctica administratius.
Disposició transitòria primera
En el cas que la titulació d’ensenyament superior s’hagi obtingut amb anterioritat al 31 de desembre del 2015, és suficient per exercir la professió de saig estar en possessió d’un títol de nivell 3 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
Disposició transitòria segona. Pràctiques dels primers saigs
En el cas dels primers saigs seleccionats, les pràctiques tutelades en un despatx professional a les quals fa referència l’article 11.1 s’han de fer efectives fora del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria tercera. Procediments d’execució forçosa en curs
1. Els procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials civils i administratives que consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida, instats amb anterioritat a la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions, segueixen el règim següent:
a) Si a la data esmentada, el batlle o el tribunal ja ha travat embargament o ha rebut diners a compte del deute, continua sent competent per conèixer i tramitar el procediment el mateix batlle o el mateix tribunal.
b) En els demés casos, el batlle o el tribunal dicta aute arxivant el procediment i deixa sense efecte, si n’hi ha hagut, el requeriment de pagament. L’aute s’ha de notificar a la persona executant, i també a la persona executada en el cas que se li hagi adreçat un requeriment de pagament. En el mateix acte s’ha d’informar la persona executant que s’ha d’adreçar al saig que correspongui a l’efecte de sol·licitar l’execució forçosa.
2. Els procediments d’execució forçosa de les resolucions judicials civils i administratives que no consisteixen en el pagament d’una quantitat líquida continuen sent coneguts i tramitats pel batlle o el tribunal competent a aquest efecte, d’acord amb l’article 36.3 d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria. Normes derogades
Es deroguen el Decret dels veguers del 6 de maig de 1916, l’article 3 i l’article 4 in fine, a partir de “(…) de conformitat amb l’article anterior. El diner efectiu embargat (…)” fins al final de l’article, de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, així com l’article 95 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Disposició final primera. Modificació de l’article 9.1 de la Llei qualificada de la Justícia
Es modifica l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat en els termes següents:
“Article 9
1. Els batlles i tribunals, de conformitat amb els principis de l’article 10 de la Constitució, han de resoldre sempre sobre les pretensions que els siguin formulades i només poden desestimar-les per motius formals si el defecte no és esmenable. Igualment, han d’executar i fer complir les decisions judicials en els casos que ho estableixin les lleis.
(…)”
Disposició final segona. Modificació dels articles 92 i 94 de la Llei transitòria de procediments judicials
1. Es modifica l’article 92 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactat en els termes següents:
“Article 92
L’execució de les resolucions judicials en matèria civil se substancia d’acord amb el que disposen la Llei del saig i la Llei de l’embargament, en allò que els sigui aplicable, i d’acord amb el que estableix l’annex III del Decret del 4 de febrer de 1986, amb les modificacions introduïdes als articles d’aquesta secció, en allò que no contradiguin la Llei del saig i la Llei de l’embargament.”
2. Es modifica l’article 94 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactat en els termes següents:
“Article 94
La menció que els articles 2, 4, 5 i 6 fan del “batlle” s’entén feta “al ponent del Tribunal de Batlles o al batlle.”
Disposició final tercera. Modificació de l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986
Es modifica l’article 1 de l’annex III del Decret dels veguers del 4 de febrer de 1986, modificat al seu torn per l’article 93 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que queda redactat en els termes següents:
“Article 1
1. L’execució de les resolucions judicials en matèria civil que no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig, correspon al ponent del Tribunal de Batlles o al batlle adscrit a la Secció Civil que hagi conegut el procés en primera instància. La part que insti l’execució de la resolució ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa o, en cas contrari, l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte.
2. En el supòsit d’admissió a un sol efecte del recurs d’apel·lació, l’execució provisional de la resolució pot romandre condicionada a la prestació d’una caució suficient, a càrrec de la persona executant, per respondre dels danys i perjudicis que pugui ocasionar aquesta execució provisional, d’acord amb l’article 70 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993. Si la persona executada ha interposat recurs de reposició contra la resolució que ha admès el recurs d’apel·lació a un sol efecte i la sala competent del Tribunal Superior dicta aute estimant el recurs de reposició i admetent, per tant, el recurs d’apel·lació a ambdós efectes, s’ha de suspendre l’execució provisional.
3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial o l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle competent dicta un aute d’execució.
4. Si la resolució judicial condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:
a) Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats.
b) Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a), tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una.
5. Si la resolució judicial condemna la persona executada a lliurar un bé moble o immoble o a fer o no fer alguna cosa, es procedeix d’acord amb el que estableixen els articles següents.
Si no es dóna compliment a la condemna o no és possible donar-hi compliment en els seus propis termes, i es determina l’obligació de satisfer una indemnització per danys i perjudicis, o quan la condemna inicial comporta subsegüentment l’obligació de satisfer una quantitat líquida, s’aplica l’apartat 4 d’aquest article.
6. La part executant o la part executada poden formular un incident d’execució contra l’aute d’execució, en el termini de tretze dies hàbils des de la data en què els hagi estat notificat l’aute. Aquest incident es tramita i resol d’acord amb l’article 4.”
Disposició final quarta. Qualificació de la disposició final primera
La disposició final primera d’aquesta Llei, que modifica l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, té caràcter de llei qualificada. La resta de les disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.
Disposició final cinquena. Publicació de textos consolidats
S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquestes lleis.
Disposició final sisena. Entrada en vigor
El títol I d’aquesta Llei entrarà en vigor al cap d’un mes de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i el títol II i les disposicions que hi concordin del títol I, així com la disposició derogatòria i les disposicions finals primera, segona i tercera, entraran en vigor l’endemà de la data en què els primers saigs prenguin possessió de les seves funcions. El Govern ha de publicar un avís al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra per donar a conèixer aquesta data.
Casa de la Vall, 18 de desembre del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília François Hollande
Bisbe d’Urgell President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra