CGL20160329_09_45_03

Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor
Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de març del 2016 ha aprovat la següent:
llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor
Exposició de motius
I
Fins avui, el marc normatiu del sector elèctric del Principat d’Andorra ha estat constituït, bàsicament, per tres normes: d’una banda, el Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica, aprovat pels Delegats Permanents el 28 de juliol de 1975, modificat pels Decrets del 16 de desembre de 1992 i del 18 de març del 2009, i per la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, i la Llei 5/2013, del 9 de maig, de modificació de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica; d’altra banda, l’Acord del M. I. Consell General, del 14 de gener de 1988, que declara que la producció i la importació d’energia elèctrica són serveis públics essencials per a la comunitat que únicament poden ser prestats per l’Administració general, directament o a través d’una entitat parapública o societat pública a la qual s’atribuirà aquest servei en règim d’exclusiva, i, finalment, la Llei de creació de l’ens Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), també del 14 de gener de 1988, posteriorment modificada per les lleis del 18 de gener de 1991, del 4 de novembre de 1993, i del 18 de novembre del 2010, que atribueix a aquest ens públic les dos activitats esmentades, i també la de distribució d’energia elèctrica, tant als usuaris directament com a les altres empreses distribuïdores, i altres activitats relacionades amb la cogeneració i la compra de l’energia produïda per tercers a partir de fonts renovables, així com la proposta de tarifes al Govern.
L’exposició de motius de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica ja indicava clarament que aquest marc normatiu és antic i fragmentari, que pràcticament no ha evolucionat al llarg dels dos darrers decennis i que cal substituir-lo per una nova regulació del sector energètic; una regulació que aquella Llei de mesures provisionals va deixar pendent d’una reflexió global i en profunditat. Aquesta reflexió, en la qual van participar els principals actors implicats, va cristal·litzar en la publicació del Llibre blanc de l’energia d’Andorra (juliol del 2012) i en la posterior creació de l’Oficina de l’Energia, per Decret del 19 de desembre del 2012, actualment substituïda per l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC), creada per Decret del 29 d’abril del 2015.
El Llibre blanc de l’energia propugna una nova política energètica per al nostre país, adreçada a l’eficiència energètica i a la instal·lació de noves capacitats de generació d’energia elèctrica i de calor, i al desenvolupament de les infraestructures energètiques que resulten necessàries amb aquesta finalitat; tot això, en un nou entorn de col·laboració entre FEDA, que assumeix la responsabilitat pública en relació amb el subministrament i el bon funcionament del sistema elèctric, però que té una capacitat d’inversió limitada, i els nous actors privats, que han de participar ineludiblement en les importants inversions que requereix el desplegament de la nova política energètica del Principat.
Aquesta Llei s’emmarca en les orientacions del Llibre blanc de l’energia, i persegueix una doble finalitat: d’una banda, dotar FEDA d’un nou marc jurídic i organitzatiu que li permeti afrontar amb eficàcia els nous desafiaments; de l’altra, revisar el règim jurídic de les activitats del sector elèctric, de tal forma que els actors privats puguin incrementar-hi la seva participació, que ha tingut, fins ara, un caràcter quasi residual.
II
La Llei conserva FEDA com una entitat de dret públic de caràcter comercial i industrial, amb personalitat jurídica pròpia, organització autònoma, patrimoni propi i plena capacitat per al desenvolupament dels seus fins; també manté la qualificació de les activitats del sector elèctric com a activitats del sector públic, però limita el nombre d’activitats que queden reservades a FEDA en règim de gestió directa. Continuaran en aquest règim la importació i l’exportació d’energia elèctrica, la compra majorista d’energia elèctrica, i l’operació, el manteniment i el desenvolupament de la xarxa de transport d’electricitat, inclosa l’operació del sistema elèctric. FEDA també continuarà desenvolupant de forma directa l’activitat de distribució i venda minorista d’energia elèctrica, juntament amb les empreses distribuïdores actualment existents, el règim de les quals no resulta alterat.
La novetat rau en el fet que, sense perjudici de mantenir el règim de producció d’electricitat mitjançant energies renovables per instal·lacions de petita potència connectades a la xarxa de baixa tensió, regulat per l’article 2 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, aquesta Llei obre al sector privat la gestió indirecta, en règim de concessió administrativa, de les activitats de producció d’energia elèctrica sense aquelles limitacions, i també les de producció, i de distribució i venda minorista de fred i de calor.
La Llei preveu igualment que FEDA pugui desenvolupar aquestes activitats, de forma concurrent amb el sector privat, però, en aquest cas, no ho farà directament l’ens públic, sinó per mitjà d’una societat mercantil dependent, en la qual ha de tenir almenys la majoria del capital. És a dir, en els supòsits en què FEDA realitzi les activitats no reservades, ho pot fer en col·laboració amb socis privats, tot i que necessàriament minoritaris, per tal que quedi assegurada la responsabilitat pública en la gestió. Aquesta previsió té per objecte facilitar l’entrada del capital dels petits inversors i dels inversors institucionals no especialitzats, perquè d’aquesta forma se’ls permet que, sense coneixements específics en el negoci de l’energia, puguin gaudir de la gestió professional del mateix equip directiu de FEDA.
Addicionalment, la societat dependent de FEDA pot, al seu torn, i amb l’autorització prèvia del Govern, constituir o participar en la constitució d’altres societats filials, sempre amb la condició que aquella societat posseeixi, almenys, la majoria del seu capital. Aquest doble nivell societari respon a la voluntat de facilitar que el capital privat pugui optar per finançar amb caràcter general el desenvolupament de la capacitat de generació del Principat, o bé fer-ho amb projectes específics (en una determinada parròquia, o en un indret determinat) en els quals tingui un interès especial.
Finalment, la Llei preveu que FEDA pugui desenvolupar també altres activitats no reservades, amb autorització del Govern. Com en el cas anterior, haurà de fer-ho a través d’una societat mercantil dependent, en la qual ha de tenir, almenys, la majoria del capital social.
III
Més enllà de la configuració de FEDA com a ens matriu d’un grup de societats per mitjà de les quals desenvoluparà algunes de les seves activitats, el règim organitzatiu, patrimonial i economicofinancer de l’ens públic experimenta poques modificacions.
Els òrgans de FEDA continuaran sent el Consell d’Administració i la direcció general, i les competències de l’un i de l’altre continuen sent, bàsicament, les mateixes que han tingut fins ara en virtut de la Llei del 14 de gener de 1988. També la composició del Consell d’Administració i el seu règim de funcionament es mantenen sense canvis significatius. Com a novetat es pot destacar que la competència per organitzar, dirigir i controlar el funcionament dels serveis i de les instal·lacions que correspon al Consell d’Administració comprèn també la direcció estratègica i el control de les societats dependents, i el nomenament dels titulars dels òrgans de govern i de direcció d’aquestes darreres.
En matèria de règim financer, la Llei estableix que el Consell d’Administració pugui decidir, d’acord amb els plans d’inversió prèviament aprovats, que una part dels excedents d’explotació es destini a la constitució d’un fons de reserva, que s’ha d’aplicar exclusivament al finançament de les millores i ampliacions dels serveis i les instal·lacions, fins i tot els que siguin propietat de les societats dependents. La resta dels excedents d’explotació ha de revertir a l’Administració.
Finalment, i atenent raons d’eficàcia i de funcionalitat, la Llei exceptua FEDA de l’aplicació de la Llei de contractació pública, i permet que subjecti la seva contractació a l’ordenament jurídic privat, que és el propi de les activitats de caràcter comercial i industrial que ha de realitzar; això, és clar, sense perjudici del seu sotmetiment al règim comptable i economicofinancer de les entitats públiques, a l’efecte de garantir-ne la transparència, els principis de publicitat i de concurrència i el control adequats.
IV
Com ja s’ha assenyalat, aquesta Llei permet la gestió indirecta per particulars, en règim de concessió administrativa, de les activitats de producció d’energia elèctrica, de fred i de calor útil, i de distribució i venda minorista de fred i de calor útil. Amb la finalitat esmentada, la Llei estableix els principis generals del règim de concessió, que s’hauran de desenvolupar reglamentàriament.
Els titulars de les concessions de producció d’energia elèctrica, de fred i de calor tindran dret que FEDA adquireixi la totalitat de la seva producció, al preu establert en la mateixa concessió i en el contracte estàndard que el titular de la concessió estarà obligat a subscriure amb FEDA. D’altra part, els titulars de concessions de distribució i subministrament de fred i de calor tindran dret a vendre la seva producció als consumidors finals, al preu establert en les tarifes minoristes de calor.
L’atorgament de les concessions, i de les seves eventuals renovacions, correspon al Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’energia, i d’acord amb el que estableix la normativa vigent. Els requisits que han de complir les sol·licituds i les regles o criteris que es tindran en compte per a l’atorgament de les concessions i la seva renovació s’han d’establir també per reglament.
V
Per la via de disposició addicional, la Llei deixa clar que, tot i que es preveu que FEDA realitzi l’activitat de producció d’energia elèctrica a través de societats dependents, l’operació, l’explotació i el manteniment de la central hidroelèctrica del salt d’Engolasters correspon directament a FEDA, per la seva rellevància per al sistema elèctric.
De la mateixa manera, la Llei deixa clar que, malgrat que la distribució i la venda minorista d’energia elèctrica es configura com una activitat reservada a FEDA, les altres entitats distribuïdores que presten serveis en l’actualitat poden seguir desenvolupant la seva activitat, com fins ara, en virtut dels títols habilitants de què ja disposen. Així mateix, aquestes entitats distribuïdores gaudiran d’un dret de preferència per a la subscripció d’un tram de les accions de les societats dependents de FEDA a què es refereix la Llei, en les condicions que ha de fixar el Govern per a cada una de les subscripcions públiques d’accions.
La Llei també deixa vigent el règim previst per l’article 2 de la Llei 85/2010, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, per a la producció d’electricitat mitjançant energies renovables en instal·lacions de potència inferior a 500 kW, en considerar que el règim de concessió no resulta aconsellable per a aquesta activitat.
Finalment, la Llei modifica l’article 4 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, que consisteix en l’addició d’una nova excepció a la prohibició de transmissió d’energia elèctrica per un abonat a tercers.
Capítol primer. Naturalesa jurídica
Article 1. Naturalesa jurídica
Forces Elèctriques d’Andorra (abreujadament, FEDA) és una entitat de dret públic de caràcter comercial i industrial, amb personalitat jurídica pròpia, organització autònoma, patrimoni propi i plena capacitat per dur a terme els seus fins.
Capítol segon. Activitats
Article 2. Activitats reservades a FEDA en règim de gestió directa
1. Es reserva a FEDA la gestió directa de les activitats d’interès econòmic general següents:
a) La importació i l’exportació d’energia elèctrica.
b) La compra a l’engròs d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.
c) La venda a l’engròs d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.
d) L’operació, el manteniment i el desenvolupament de la xarxa de transport d’electricitat.
FEDA desenvolupa aquestes activitats en règim de dret privat.
2. Sense perjudici del que estableix la disposició addicional segona, la distribució i venda minorista d’energia elèctrica és també una activitat d’interès econòmic general la gestió de la qual, es reserva a FEDA.
Article 3. Operador del sistema elèctric
1. FEDA és, així mateix, l’operador del sistema elèctric, amb la missió principal de garantir la continuïtat i la seguretat del subministrament elèctric. En aquesta condició li corresponen les funcions següents:
a) Preveure i controlar el nivell de garantia de proveïment d’electricitat, a curt termini i a mitjà termini.
b) Preveure la utilització dels equips de producció a curt termini i a mitjà termini; en especial, l’ús de les reserves hidroelèctriques, d’acord amb la previsió de la demanda, la disponibilitat dels equips de generació, les previsions de disponibilitat de reserves hidroelèctriques i altres recursos que es puguin donar dins del període de previsió.
c) Coordinar i modificar, quan escaigui, els plans de manteniment de les instal·lacions de transport i distribució a les quals estan connectades les unitats de producció, per tal d’assegurar la compatibilitat amb els plans de manteniment dels grups de generació, i assegurar també un estat de disponibilitat adequat de la xarxa que garanteixi la seguretat del sistema.
d) Requerir la informació necessària sobre els plans de manteniment de les unitats de producció, sobre avaries i sobre qualssevol altres circumstàncies que puguin comportar la paralització de les operacions de qualsevol instal·lació.
e) Establir i controlar les mesures de fiabilitat del sistema, que poden afectar qualsevol element del sistema elèctric, i també els plans de maniobres per a la reposició del servei en cas de fallada general en el subministrament d’energia elèctrica, i coordinar i controlar l’execució d’aquests plans.
f) Requerir als actors del sistema elèctric la informació necessària per determinar la programació de la xarxa, i gestionar els desviaments en els intercanvis internacionals.
g) Programar el funcionament de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica, de producció d’energia elèctrica i de calor (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor i de fred (trigeneració), d’acord amb criteris estrictament tècnics de no discriminació, i donar instruccions a les instal·lacions de producció per garantir el compliment de la programació dissenyada.
h) Realitzar qualssevol altres funcions que li siguin assignades per reglament.
2. FEDA ha de lliurar informació al Govern amb la periodicitat i el contingut que el Govern determini.
Article 4. Proveïment de gas natural destinat a instal·lacions de cogeneració d’energia elèctrica i energia tèrmica útil
Sense perjudici de les competències que l’article 3 de la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles, del 22 de juny del 2000, atribueix al Govern, correspon a FEDA la gestió directa, en règim de dret privat, del servei públic de proveïment de gas natural a les centrals de cogeneració d’energia elèctrica i energia tèrmica útil connectades a una xarxa pública de calor, en la forma com es determini reglamentàriament. Amb aquesta finalitat, FEDA adquireix el gas natural liquat (GNL) en els mercats internacionals i s’ocupa de transportar-lo fins als dipòsits d’emmagatzematge de les plantes de cogeneració, pròpies o de tercers.
Article 5. Activitats que es poden desenvolupar en règim de concessió administrativa
Són activitats reservades d’interès econòmic general susceptibles de gestió indirecta en règim de concessió administrativa, de conformitat amb el que preveu el capítol setè, les següents:
a) La producció d’energia elèctrica, de producció d’energia elèctrica i de calor útil (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor útil i de fred útil (trigeneració), salvat el que estableix la disposició addicional quarta.
b) La distribució i la venda minorista de fred i de calor útil.
Article 6. Activitats que FEDA pot desenvolupar a través de societats dependents
1. Les activitats a què es refereix l’article precedent poden ser desenvolupades també per FEDA, en mode directe i en règim de dret privat.
2. FEDA ha de desenvolupar aquestes activitats a través d’una societat mercantil dependent, la constitució de la qual ha de ser autoritzada pel Govern. FEDA ha de tenir, en tot cas, la majoria del capital d’aquesta societat.
3. La societat dependent de FEDA pot, al seu torn, amb l’autorització prèvia del Govern, constituir o participar en la constitució d’altres societats. Ha de tenir, en tot cas, la majoria del capital d’aquestes societats.
Article 7. Participació de FEDA en la planificació energètica i en l’elaboració de tarifes
1. És potestat del Govern:
a) La planificació energètica.
b) L’aprovació de les tarifes majoristes aplicables a l’adquisició d’energia elèctrica, de fred i de calor útil als productors; les tarifes majoristes de venda d’energia elèctrica, de fred i de calor útil als distribuïdors, i les tarifes de venda minorista d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.
2. Correspon a FEDA la facultat de proposta al Govern en matèria de planificació energètica i de tarifes d’energia elèctrica, de fred i de calor útil.
Article 8. Activitats no reservades
FEDA pot desenvolupar, així mateix, altres activitats que li siguin autoritzades pel Govern. En tot cas, ha de desenvolupar aquestes activitats a través d’una societat mercantil dependent, la denominació i la constitució de la qual han de ser autoritzades pel Govern. FEDA ha de tenir, en tot cas, la majoria del capital d’aquesta societat.
Capítol tercer. Òrgans de FEDA
Article 9. Òrgans de FEDA
Els òrgans de FEDA són:
a) El Consell d’Administració.
b) La Direcció General.
Article 10. El Consell d’Administració
1. El Consell d’Administració de FEDA està integrat pels membres següents:
a) El president, que ha de ser designat pel Govern, entre els seus ministres.
b) Un altre ministre, designat igualment pel Govern.
c) Dos vocals designats pel Govern.
d) El director general.
e) Un vocal de lliure designació pel cap de Govern, entre els quadres directius de l’ens.
f) El secretari, que ha de ser designat pel mateix Consell d’Administració, i que assisteix a les sessions sense veu deliberativa ni vot.
L’exercici de les funcions pròpies dels membres del Consell d’Administració no comporta la percepció de cap remuneració.
2. El Consell d’Administració es constitueix vàlidament amb l’assistència de la majoria dels seus membres amb dret a vot, però és imprescindible la presència del president, sense la qual no pot prendre vàlidament cap acord.
3. Són facultats del Consell d’Administració:
a) Organitzar, dirigir i controlar el funcionament dels serveis i de les instal·lacions, així com el de les seves societats dependents, i nomenar els titulars o membres dels òrgans de govern i de direcció d’aquestes darreres.
b) Aprovar les dotacions de personal de FEDA i l’organització dels seus serveis interns.
c) Presentar cada any al Govern el projecte de pressupost de l’ens per a l’exercici següent i també la memòria d’activitats, la liquidació del pressupost i els comptes corresponents a l’exercici anterior.
d) Presentar al Govern la proposta de planificació energètica.
e) Presentar al Govern les propostes de modificació de les tarifes majoristes d’energia elèctrica i calor, i de les tarifes minoristes d’energia elèctrica i calor.
f) Adjudicar els contractes que celebri FEDA quan, pel seu import, i d’acord amb els límits que determini el mateix Consell d’Administració, no ho pugui fer el director general.
g) Proposar al Govern l’adopció de les disposicions oportunes per al bon funcionament del servei.
h) Emetre els informes que li sol·liciti el Govern.
4. El Consell d’Administració forma i expressa la voluntat de FEDA en la seva condició d’accionista de les societats participades. Pot delegar aquesta funció en un o algun dels seus membres.
5. El president exerceix la representació de l’ens, convoca les reunions del Consell d’Administració, les presideix i les dirigeix, i vetlla pel compliment dels seus acords.
6. El president disposa de vot diriment, així com de la facultat de suspendre els acords adoptats pel Consell d’Administració per sotmetre’ls a la consideració del Govern. Si el president fa ús d’aquesta facultat, els acords que afecti la suspensió no adquireixen valor i no poden ser executats fins que el Govern els hagi ratificat expressament.
7. El secretari aixeca acta de les sessions i la signa juntament amb el president; lliura les certificacions dels acords adoptats, amb el vistiplau del president.
8. El règim de funcionament del Consell d’Administració s’ha de desenvolupar en un reglament intern, que ha d’aprovar el mateix Consell. Aquest reglament pot preveure la possibilitat que el Consell celebri reunions virtuals a través de mitjans telemàtics, i que realitzi votacions per aquests mitjans, sempre que la identitat del membre que vota i la integritat del sentit del seu vot quedin garantides suficientment.
Article 11. El director general
1. El director general de FEDA és nomenat pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’energia, entre persones de reconeguda competència professional en l’àmbit d’actuació de l’ens. És cessat igualment pel Govern.
2. Són facultats del director general:
a) Preparar les sessions del Consell d’Administració, i elaborar la documentació que ha d’examinar.
b) Executar els acords del Consell d’Administració.
c) Exercir la representació de l’ens, per delegació del president, en els casos en què aquest últim ho cregui convenient.
d) Proposar al Consell d’Administració el pla estratègic i d’inversions de l’ens públic i de les societats dependents.
e) Exercir la direcció administrativa de l’ens i representar-lo en tot tipus d’actes i contractes la quantia dels quals no excedeixi la xifra per a la qual estigui delegat expressament pel Consell d’Administració.
f) Administrar els recursos de l’ens, gestionar els ingressos, ordenar els cobraments i els pagaments i retre comptes davant del Consell d’Administració.
g) Proposar al Consell d’Administració la contractació de personal.
h) I, en general, totes les que no estiguin atribuïdes expressament a un altre òrgan.
3. El director general pot delegar la signatura, en les matèries de la seva competència, als quadres directius de l’ens.
Capítol quart. Personal de FEDA
Article 12. El personal de FEDA
El personal al servei de FEDA es regeix per la legislació laboral i pels seus reglaments interns. Està subjecte al poder de direcció del director general, que el pot delegar en els quadres directius de l’ens. El reclutament i la contractació del personal seguirà procediments que assegurin la publicitat i la selecció objectiva.
Capítol cinquè. Patrimoni i recursos econòmics de FEDA
Article 13. El patrimoni de FEDA
1. Per al compliment del seu objecte, FEDA compta amb el patrimoni i els recursos que té atribuïts en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i amb els que obtingui en el futur en exercici de la seva activitat.
2. FEDA compta també amb els béns pertanyents al patrimoni nacional que el Consell General li adscrigui, a proposta del Govern.
3. Els béns del patrimoni nacional adscrits a FEDA tenen la qualificació jurídica de béns patrimonials, amb la sola exclusió dels béns que integren el demani natural.
4. FEDA gaudeix de facultats plenes d’administració ordinària i extraordinària dels béns de domini públic que li siguin adscrits, però únicament els pot utilitzar per al compliment de les seves finalitats. Quan algun bé demanial adscrit a FEDA deixi de ser necessari per al compliment dels seus fins, l’ens n’ha d’acordar la desafectació i l’ha de reintegrar a l’Administració.
Article 14. Els recursos econòmics de FEDA
Constitueixen els recursos econòmics de FEDA:
a) Els béns i drets que constitueixen el seu patrimoni.
b) Els excedents de gestió que obtingui.
c) Les subvencions que li puguin ser atorgades.
d) Qualsevol altre recurs que li pugui ser autoritzat pel Govern.
Capítol sisè. Règim financer i de contractació de FEDA
Article 15. Règim financer
1. FEDA està sotmesa al règim de pressupost. Cada any, el Consell d’Administració ha d’aprovar el projecte de pressupost de l’ens i l’ha de remetre al Govern, en el termini i amb la documentació que preveu la Llei general de les finances públiques.
2. FEDA està sotmesa al règim comptable i economicofinancer previst a la Llei general de les finances públiques per a les entitats públiques de caràcter comercial i industrial.
3. La gestió financera de FEDA té com a objectiu l’equilibri financer. Això no obstant, i d’acord amb els plans d’inversió aprovats pel seu Consell d’Administració, FEDA pot constituir un fons de reserva amb els excedents d’explotació, que s’ha d’aplicar exclusivament al finançament de les millores i ampliacions dels seus serveis i instal·lacions, o dels que siguin propietat de les seves societats dependents. Els excedents d’explotació que no es destinin a aquesta finalitat han de revertir a l’Administració general.
Article 16. Règim de contractació
1. FEDA sotmet la seva contractació al dret privat; no li és aplicable la Llei de contractació pública. Això no obstant, el Consell d’Administració ha de vetllar pel respecte dels principis de publicitat i concurrència en les contractacions de FEDA, sense perjudici de les excepcions que pot acordar en atenció al caràcter estratègic de la contractació, que han de quedar justificades en l’expedient.
2. Per garantir la màxima transparència en els processos de contractació, el Consell d’Administració ha d’aprovar un manual de bones practiques en la matèria, que ha de ser publicat a la pàgina web de FEDA. Amb la mateixa finalitat, FEDA ha de publicar les adjudicacions de contractes realitzades per un import superior a aquell que determina anualment la Llei del pressupost, a excepció dels contractes amb els proveïdors d’energia elèctrica i de gas natural liquat i, en general, els previstos a l’article 2 de la Llei de contractació pública.
Capítol setè. Desenvolupament d’activitats reservades en règim de concessió administrativa
Article 17. Principis del règim de concessió
1. El Govern pot establir per decret que la construcció i explotació de determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica, de producció d’energia elèctrica i de calor (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor i de fred (trigeneració), així com el desenvolupament de l’activitat de distribució i venda minorista de fred i de calor es duguin a terme en règim de concessió administrativa, i regular-ne les condicions.
2. La concessió atorga al seu titular el dret a realitzar la corresponent activitat durant un període que es determina reglamentàriament, amb possibilitat de pròrroga. En tot cas, el període principal més les pròrrogues no poden superar els 99 anys.
3. Els titulars de concessions de producció d’energia elèctrica, de cogeneració o de trigeneració tenen dret a connectar-se a la xarxa, en les condicions que reglamentàriament es determinin, per la cessió total de la seva producció a FEDA.
Els titulars de concessions de producció d’energia elèctrica i de calor (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor i de fred (trigeneració) tenen dret que FEDA adquireixi la totalitat de la seva producció al preu establert en la mateixa concessió i en el contracte estàndard que el titular de la concessió està obligat a subscriure amb FEDA, en els termes que es determinin reglamentàriament. Els titulars d’aquestes concessions tenen prohibida la venda a tercers de l’energia elèctrica, el fred i la calor produïdes.
4. Els titulars de concessions de distribució i subministrament de fred i de calor tenen dret a vendre la seva producció als consumidors finals, al preu establert a les tarifes corresponents.
5. Un reglament ha de fixar les condicions tècniques que han de complir les instal·lacions i la seva connexió a la xarxa, amb la finalitat de garantir-ne la seguretat, l’estabilitat, l’eficiència i l’absència de perjudicis a tercers; ha d’establir igualment el procediment per a la posada en servei i el control de les instal·lacions.
6. Un reglament ha d’establir les obligacions de servei que han de complir els titulars de concessions de distribució i subministrament de fred i de calor.
7. Correspon al Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’energia, atorgar les concessions a què es refereix aquest article, i acordar, quan escaigui, les seves renovacions. Els requisits que han de complir les sol·licituds, així com el procediment i les regles o els criteris per atorgar i per renovar concessions, s’han d’establir per reglament.
8. L’anul·lació o l’extinció d’una concessió, per renúncia, acabament del termini per al qual va ser atorgada, o les eventuals pròrrogues, o per rescat, donen lloc a la seva immediata reversió a FEDA, que ha de compensar el concessionari en els supòsits i les condicions que es determinin reglamentàriament.
Disposició addicional primera
Per excepció del que estableix l’article 6.2, l’operació, l’explotació i el manteniment de la central hidroelèctrica del salt d’Engolasters els du a terme directament FEDA.
Disposició addicional segona
Per excepció del que estableix l’article 2.2, les entitats distribuïdores a què es refereix l’article 1 del Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica, del 28 de juliol de 1975, modificat per l’article 5 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, poden seguir desenvolupant l’activitat de distribució i venda minorista d’energia elèctrica en la seva zona geogràfica respectiva, en virtut dels títols habilitants de què disposen a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició addicional tercera
Les entitats distribuïdores esmentades a la disposició precedent gaudiran d’un dret de preferència per a la subscripció d’un tram de les accions de les societats dependents de FEDA a què es refereix l’article 6, en les condicions que ha de fixar el Govern per a cada una de les subscripcions públiques d’accions. El tram reservat a aquestes entitats serà d’un terç de les accions que s’ofereixin a la subscripció pública.
Disposició addicional quarta
La producció d’electricitat mitjançant energies renovables en instal·lacions de potència inferior a 500 kW es regeix pel que disposa l’article 2 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, i les normes que el desenvolupen.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei de creació de FEDA, del 14 de gener de 1988, modificada posteriorment per les lleis del 18 de gener de 1991, del 4 de novembre de 1993, i del 18 de novembre de 2010.
Disposició final primera
Es modifica l’article 4 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, que queda redactat en els termes següents:
“Article 4. Transmissió d’energia per un abonat a tercers
1. Està prohibida tota transmissió d’energia elèctrica feta per un abonat, per qualsevol títol, a un o diversos tercers, llevat d’autorització prèvia del distribuïdor, donada per escrit.
2. Per excepció de la norma precedent, no necessita autorització del distribuïdor la transmissió d’energia feta per l’abonat a un o diversos tercers en els casos següents:
a) en serveis de recàrrega d’equips amb bateria,
b) en el subministrament de corrent elèctric a l’interior d’edificis a través d’equips de corrent estabilitzat i de grups electrògens,
c) en el subministrament de corrent elèctric en apartaments moblats per a vacances i aparthotels,
d) en el subministrament de corrent elèctric en els centres de negoci, segons es defineixen i regulen en la normativa vigent.
3. Les condicions de facturació per part del transmissor a l’usuari final s’estableixen per reglament.”
Disposició final segona
Es faculta el Govern a dictar les disposicions necessàries per al desplegament, l’eficàcia i l’execució d’aquesta Llei.
Disposició final tercera
Aquesta Llei entra en vigor en el termini de tres mesos a comptar de la data de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 10 de març del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília François Hollande
Bisbe d’Urgell President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra